Úlceres pèptiques: El tractament és complicat però efectiu

  Es calcula que dues de cada deu persones es veuen afectades per una úlcera pèptica alguna vegada en la seva vida. Es tracta d'una lesió de la mucosa de l'estómac o del duodè, en la gènesi de la qual exerceixen un paper important l'àcid gàstric i la pepsina, enzim segregat per la membrana mucosa de l'estómac que digereix les proteïnes.

Les formes d'úlcera pèptica principals i més freqüents són l'úlcera gàstrica (de l'estómac) i l'úlcera de duodè.

L'úlcera gàstrica es manifesta cada any en 0,5 casos per mil habitants i apareix preferentment entre els 55 i 65 anys d'edat -és rar que la sofreixin persones menors de 40 anys- i afecta de la mateixa manera els dos sexes. La duodenal és una mica més freqüent, amb una incidència anual d'1 cas cada mil habitants. Sorgeix majoritàriament una vegada superats els 45 anys, però no és inusual en gent més jove. Fa anys afectava més els homes, però s'ha produït un descens entre aquests i un augment entre les dones; actualment té una prevalència semblant en tots dos sexes.

Helicobacter pylori

Les dues malalties són cròniques i estan generades pel bacil Helicobacter pylori en el 80% dels casos d'ulcera gàstrica i en la totalitat dels qui sofreixen la duodenal. Encara que els coneixements científics sobre les causes de l'úlcera pèptica són encara incomplets, es pensa que l'Helicobacter pylori hi exerceix un paper central, però que són necessaris també l'àcid gàstric i la pepsina. El desenvolupament d'una úlcera depèn de l'equilibri entre els factors agressius (principalment, àcid gàstric i pepsina) i els que participen en la defensa de la mucosa o la resistència a la ulceració. El medi gàstric és molt àcid i la majoria dels bacteris hi sucumbeixen, però no l'Helicobacter. De fet, aquest bacil es troba en el 60% dels estómacs dels adults, però la majoria de les persones colonitzades mai patiran úlceres i romandran sense símptomes.

Factors de risc

Els factors de risc associats a l'úlcera pèptica són:

• Consum d'aspirina i medicaments AINE (Antiinflamatoris no esteorideus), molt utilitzats per al tractament de patologies osteomusculars. S'estima que entre un 2% i un 4% dels pacients que consumeixen AINE durant un any presentaran símptomes ulcerosos o en desenvoluparan una complicació aguda. Segons un estudi de la Societat Espanyola de Reumatologia, dels més de 6 milions de persones que consumeixen AINE a Espanya cada any, més de 123.000 desenvoluparan una úlcera gastrointestinal i en uns 40.000 casos apareixeran hemorràgies digestives altes.
• La infecció per Helicobacter pylori, el consum d'AINE, la gastritis crònica i tenir més de 50 anys afavoreixen la infecció. Pel que sembla, és més freqüent en persones amb grup sanguini A.
• Consum de tabac: el tabac estimula la secreció àcida, disminueix el fluix sanguini cap a la mucosa digestiva, altera la motilitat de l'estómac i redueix la secreció de bicarbonats que protegeixen la mucosa.
• No s'ha demostrat que el consum d'alcohol sigui un factor de risc a tenir en compte. El mateix pot dir-se de l'estrés i dels menjars molt condimentats.

Símptomes de l'úlcera

L'úlcera que es deixa que evolucioni lliurement presenta un curs clínic crònic, amb remissions espontànies i episodis de recidiva relacionats sovint amb els canvis estacionals: la primavera i la tardor són les pitjors èpoques per als ulcerosos. El símptoma més important és el dolor epigàstric en la boca de l'estómac, que es percep com a dolor fort, ardor, dolor corrosiu o sensació dolorosa de fam. Apareix entre una i tres hores en acabant de dinar i s'alleuja amb la ingesta d'aliments o la presa d'antiàcids.

El 80% dels afectats pateixen, a més, dolors nocturns. Altres símptomes de l'úlcera són la pèrdua de gana i de pes. Més inespecífiques són altres manifestacions, com nàusees, eructes o la sensació de distensió abdominal. Una úlcera pot sofrir complicacions. Les més freqüents són l'hemorràgia digestiva i la perforació, que es dóna més en homes amb úlcera duodenal i produeix un quadre de dolor molt intens amb símptomes d'irritació peritoneal (quadre d'abdomen agut), i una ràpida evolució a una peritonitis. Encara que amb menys freqüència, també pot acabar perforada una víscera veïna, com el pàncrees, el fetge o les vies biliars, i pot donar-se l'estenosi pilòrica, un estretiment a nivell del pílor (petita porció de l'estómac que serveix de porta cap a l'intestí, i que es tanca o s'obre per a impedir o deixar pas als aliments) que separa l'estómac del duodè i que ocasiona vòmits alimentaris de retenció, dolor més constant, pèrdua de gana i aprimament.

Relacions d'aquest contingut