Plans de pensions i de jubilació: Molt diferents en liquiditat i fiscalitat

  L'envelliment creixent de la població, la sostenibilitat del sistema de pensions -cada vegada més qüestionada-, tal com avui està concebut, el retard amb què la joventut s'incorpora al mercat laboral (i, per tant, comença a cotitzar a la Seguretat Social) i l'actual precarietat dels contractes de treball configuren una conjuntura difícil pel que fa a la possibilitat de cobrar una pensió de jubilació d'aquí a algunes dècades. Avui en dia, vuit milions de persones cobren puntualment les seves pensions, però ho faran de la mateixa manera els qui tenen ara menys de 40 anys?

Aquesta incertesa, pregonada per molts especialistes en economia i sistemes de pensions i fins i tot per la mateixa Administració pública, fa que moltes persones (i no només les que tenen treballs temporals o mal pagats, o aquells que cotitzen poc a la Seguretat Social) es preocupin pel que cobraran quan es jubilin i comencin a dissenyar la jubilació en funció de les ofertes que llancen les entitats bancàries i asseguradores. En altres paraules, com que el sistema públic de pensions no assegura una jubilació tranquil·la de caire econòmic, són molts els ciutadans que ja han començat a estalviar per a quan arribi el moment de la inactivitat laboral, perquè tenen por de no tenir prou amb la pensió per a mantenir un nivell de vida no excessivament inferior al que tenien quan treballaven.

Els experts asseguren que els 40 anys és l'edat en què més ciutadans es plantegen subscriure un pla de pensions o de jubilació. Els dos són productes d'estalvi, però amb diferències notables. Fonamentalment, afecten la rendibilitat, els avantatges fiscals i la liquiditat (possibilitat de recuperació total o parcial dels diners a partir del primer any).

Mentre que el pla de pensions neix a Espanya com un model de previsió complementari al sistema públic -a les pensions que per llei l'estat paga, en realitat torna, als ciutadans- el pla de jubilació és independent de l'Administració. Al nostre país, els plans de pensions -més estesos que els de jubilació- són un producte financer relativament nou; apareixen en l'ordenament jurídic amb la promulgació de la Llei 8/87 de 8 de juny de 1987.

Què cal tenir en compte en subscriure un d'aquests plans

• Edat: avui, la major part dels subscriptors de plans de pensions tenen entre 35 i 55 anys, mentre que els de plans de jubilació tenen entre 30 i 55 anys.
• Ingressos: la inversió en plans de jubilació, segons els especialistes, resulten especialment convenients per als ciutadans que tenen un nivell d'ingressos baix, perquè els permet accedir quan ho desitgin als diners estalviats, a diferència del que ocorre amb els plans de pensions, la liquiditat dels quals és molt més baixa.
• Beneficis fiscals: als qui no gaudeixin d'una certa seguretat laboral i als qui no tinguin entre les seves expectatives prioritàries accedir a beneficis fiscals, els convenen més els plans de jubilació. Qui se subscriu a un pla de pensions es beneficiarà d'una fiscalitat molt favorable, però no podrà recuperar els diners fins al moment mateix de la jubilació, llevat d'excepcions molt concretes.

Relacions d'aquest contingut