Il·luminar la casa: Objectiu: adequar la llum a cada estança

  En la cuina, tubs fluorescents i fàcils de netejar; en el lavabo, focus potents i una pantalla en els laterals del mirall que eviti ombres; en el menjador, llums indirectes i suaus; en la sala, combinació de llums de llum baixa; en els corredors, aplics que il·luminin els objectes, i en el rebedor, llums puntuals. En els dormitoris, llums de sostre. Aquesta és la fórmula per il·luminar una casa. A partir d'aquí les combinacions són múltiples, però sempre hauran de donar resposta a dues preguntes: què volem il·luminar i amb quin tipus de llum. Les dues qüestions determinaran la forma d'il·luminar casa nostra, un element al qual es presta una atenció escassa i que, no obstant això, defineix l'espai, l'ambient i fins i tot el grau de confortabilitat d'una estança. Es busca atorgar visibilitat, però també aconseguir el grau d'il·luminació adequat perquè l'activitat que acull cada estança pugui ser realitzada amb seguretat i precisió. Com menys es vegi el focus i més el que busca il·luminar, s'aconsegueix una millor qualitat de llum, i amb això un major grau de confort.

Tipus de llum

•   Les llums generals il·luminen l'estança a través de tubs fluorescents, llums de peu que es dirigeixen al sostre, halògenes o aplics en la paret. Es tracta d'una llum potent encara que difusa.
• Les llums ambientals no reflecteixen cap espai concret en l'estança i il·luminen l'entorn. Es tracta d'una llum tènue que busca ambients càlids i confortables a través de llums amb bombetes incandescents.
• Les llums puntuals busquen il·luminar un objecte concret de forma nítida, intensa i indirecta, i per això el feix de focus es presenta molt tancat.

Llum més adequada per a cada estança

•   La cuina necessita una llum homogènia, bé de forma directa col·locada en el sostre o sobre la zona de treball, o les dues fórmules. En ser una estança en què la llum es manté encesa de forma prolongada, són idonis els tubs fluorescents, que si bé consumeixen més energia en el moment d'encendre'ls, duren aproximadament 8.000 hores i consumeixen al voltant del 20% menys que una bombeta incandescent.
• En el dormitori, la llum fa també una funció molt pràctica. No necessita una llum zenital, excepte si es tracta d'una habitació infantil o el lloc de jocs, que llavors sí que convé il·luminar de formar general des del sostre. Es pot conjugar la il·luminació ambiental amb la que decora l'estança, amb la llum puntual d'un llum articulat per a llegir, i focus halògens en la zona d'armari o el vestidor.
• La sala és un lloc de trobada i relaxació. Han d'evitar-se els focus, ja que desvien l'atenció i enlluernen les persones que s'hi asseuen a sota. La calor s'aconsegueix amb diferents punts de llum ambiental a través de llums de peu que actuen com a llum general, complementats amb llums baixos que evitin reflexos en la televisió.
• La taula del menjador es veu com un espai en si mateix, estigui o no en una habitació pròpia. Cal evitar que el llum central enlluerni, col·locant-lo a una altura al voltant dels 75 centímetres sobre la taula, en què quedin ocultes les bombetes. S'aconsegueix que els aliments rebin la llum directa, però que aquesta no arribi als ulls dels comensals. L'idoni és evitar els llums enganxats al sostre, que si bé il·luminen la taula, també ho fan a la resta de l'estança.
• Un error molt comú en els banys és col·locar una llum sobre el mirall. El que s'aconsegueix són ombres que desdibuixen el reflex, cosa que s'evita si els focus estan en els laterals. A aquesta llum ha d'acompanyar-la una llum general, amb interruptors diferents i, si és possible, separats, per a elegir una opció o una altra.
• I finalment, encara que el rebedor i els corredors s'entenen com a llocs de pas, no per això són menys importants. Aquests dos han de tenir una llum càlida. En el rebedor, amb una làmpara de peu o de taula que ofereixi una llum puntal n'hi ha prou; en els corredors, convé superar la tendència de recarregar-los amb focus de sostre que provoquen contrastos de llum i ombra, i enlluernen, al mateix temps que consumeixen molta energia. Uns aplics en la paret serveixen per a assenyalar el camí.

Bombetes

• Els nostres avis descaragolaven tres bombetes de l'aranya del saló per estalviar energia. La mesura, sens dubte eficaç, resulta ja innecessària perquè és precisament el camp del consum on major evolució ha experimentat l'invent d'Edison.
• Els tubs fluorescents estan pensats per a estances en què fa falta una mateixa llum de forma prolongada, com la cuina o els llocs de treball. Es guanya en qualitat i quantitat de llum, i encara que el seu preu és més car que el de les tradicionals, a causa del seu baix consum elèctric s'amortitzen ràpidament. També s'utilitzen en alguns llums articulats.
• Les bombetes incandescents, les de tota la vida, es caracteritzen per emetre una llum càlida i agradable. Es van minvant a poc a poc fins a consumir-se, però poden funcionar aproximadament 1.000 hores, es presenten des de 40 fins a 200 watts.
• Les halògenes proporcionen una llum blanca i molt intensa, es fan servir per a llocs de pas. El seu consum és menor que les incandescents, però il·luminen el mateix, encara que emeten molta calor. Duren entre 2.000 i 4.000 hores.
• Les bombetes de baix consum són llums fluorescents. Són les més cares, però consumeixen molt poc, la seva vida útil és llarga però són fràgils. Busquen substituir la bombeta incandescent.

Quanta llum?

Encara que la decisió sobre la quantitat de llum amb la qual s'ha d'il·luminar una estança és molt personal, convé consultar amb un especialista per no quedar-se curt ni excedir-se. La ubicació cardinal de les habitacions i l'ús que se'n faci determinaran en gran manera la seua il·luminació. De res val deixar-se guiar per una taula que indiqui que per a una sala de 18 de metres quadrats fan falta 400 watts, si no es té en compte que la sala és molt horitzontal o molt quadrada. Ajudat per un aparell que mesura la lluminària, l'electricista s'ocuparà d'aconsellar-nos sobre la força de llum que necessita una habitació per a estar il·luminada. Però no hi ha regles. Serà l'amo de l'habitatge qui decideixi si prefereix ambients molt lluminosos o més aviat tènues.

Relacions d'aquest contingut