Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

Espais salvatges: Cada vegada més reduïts i amenaçats

Contribueixen a mantenir les variacions del clima i les precipitacions, però sobretot són una reserva imprescindible de biodiversitat

  A mesura que l'empremta humana es deixa notar en la superfície del nostre planeta desapareixen els espais salvatges afectats per l'activitat humana, que construeix infraestructures i urbanitza ciutats emergents, al mateix temps que habilita per a l'agricultura grans zones i en d'altres genera desforestació. Els últims estudis parlen alt i clar: els humans hem deixat que la nostra presència es deixi notar en el 83% de la superfície del planeta. Els espais salvatges, és a dir, les parts del globus terrestre a les quals l'home no ha tingut accés, són cada vegada menors, i les que hi ha es troben en perill de veure la seva extensió retallada a causa de l'acció humana. Aquests àrees salvatges són crucials per a la supervivència del planeta: contribueixen a mantenir les variacions del clima, les precipitacions i, sobretot, constitueixen una reserva imprescindible per a mantenir la biodiversitat.

Explotació del sòl

Segons els últims estudis que ha dut a terme el CIESIN (Internacional Earth Sciencie Information Network), el 83% de la superfície del planeta té impresa l'empremta humana d'alguna de les següents formes: presenta una densitat demogràfica superior a una persona per quilòmetre quadrat, es troba a menys de 15 quilòmetres d'una carretera important o en una zona rural o agrícola, se situa a menys de 2 quilòmetres d'un poblat o estació de ferrocarril o emet una llum de nit que es pot detectar des d'un satèl·lit. L'avís és clar: disminueix la superfície de terres verges i allí per on passa l'ésser humà la integritat dels ecosistemes es ressent durament. A més, segons les últimes dades de la FAO (l'organisme de l'ONU per a l'alimentació), es cultiva arròs, blat de moro o blat en el 98% de la superfície del planeta en què és possible fer-ho, cosa que significa que l'explotació del sòl, una de les causes per la qual s'acaba amb els espais salvatges, manté unes quotes altíssimes.

Espais fora de l'abast de l'home

37 regions romanen actualment fora de l'abast de l'home, encara que cada vegada més amenaçades per l'avanç de la civilització. Aquests espais salvatges s'estenen per tots els continents, des de l'Amazònia (Amèrica) fins al desert del Sàhara (Àfrica). D'entre aquestes regions, cinc es consideren extraordinàries per la seva riquesa en biodiversitat, però destaquen els tres grans boscos tropicals del món: l'Amazònia (amb més de 30.000 espècies de flora), la selva central del Congo d'Àfrica i l'illa de Nova Guinea. La major extensió d'aquests regions salvatges és el bosc boreal, que forma un anell de 16 milions de metres quadrats, just a sota del Cercle Polar Àrtic, i s'estén des d'Alaska i el Canadà fins al nord d'Europa i Àsia.

Altres espais que cal destacar per la riquesa biològica són els alts altiplans del Tibet i Mongòlia i la regió Miompo-Mopane, que cobreix les àrees boscoses i les praderies de diversos països del sud d'Àfrica i representa la segona regió del món més rica en mamífers, rèptils i aus. L'àrea salvatge més petita del planeta és el Sundarbans, amb 10.000 quilòmetres quadrats i que constitueix el major bosc lacustre de manglars del món. Es troba entre l'Índia i Bangla Desh, al delta del Ganges.

Les dades aportades per l'estudi del CIESIN permeten conèixer les zones en què la biodiversitat encara es manté íntegra, i d'elles s'extreuen dues lectures diferents: d'una banda, la importància de preservar les zones verges que encara queden; d'una altra, la necessitat de transformar l'empremta humana. En definitiva, cal millorar l'administració dels recursos perquè les conseqüències de l'activitat humana no vagin en augment en les zones que ja es troben afectades.

L'Amazones, una selva en agonia

Colòmbia comparteix amb el Brasil i el Perú part de la selva amazònica, la més gran de la Terra i també el bosc tropical més extens. Aquest pulmó del planeta destaca per l'extrema multiplicitat d'hàbitat, que es deu a la diversitat de la seva vegetació, fauna i, sobretot, flora. L'Amazònia constitueix en l'actualitat un gran conjunt d'ecosistemes que interactuen entre si, de manera que no se sap encara quantes espècies vegetals depenen d'una sola d'animal, però sí que podem estar segurs que l'extinció d'una espècie animal podrà comportar l'extinció de moltes plantes dependents i a l'inrevés.

Segons el ritme d'activitat que es manté en els últims 20 anys en aquesta part tan preuada del planeta, es calcula que l'any 2020 només un 5% de l'Amazònia conservarà el seu estat salvatge, prop del 50% de la selva estarà molt degradada i més d'un 90% perdrà el seu caràcter impol·lut. Però l'Amazònia porta molts anys lluitant per sobreviure. La destrucció a què s'ha vist sotmesa parla de 20.000 quilòmetres quadrats de terreny destruïts a l'any. Encara que fins al moment la desforestació ha afectat principalment les zones meridional i oriental, la construcció de carreteres està permetent a les empreses fusteres d'arribar a la zona interior de la selva. I aquesta és precisament la gran xacra que ha d'arrossegar aquesta selva, ja que l'empresa fustera hi troba una font de material molt estimada però esgotable.

Els boscos de la Península Ibèrica

En tota la superfície de la Península no hi ha cap espai salvatge, però dins de les 200 ecoregions prioritàries per a la conservació de la biodiversitat del nostre planeta es troba la regió Mediterrània, que s'ha identificat com una de les més importants, valuoses i amenaçades. De les 25.000 espècies vegetals presents al Mediterrani, el 50% són autòctones i Espanya, amb un 18,6% de flora endèmica, és el segon país més ric en espècies úniques en l'ecoregió, després de Turquia. Actualment hi ha 105 espècies d'arbres autòctons al nostre país, encara que únicament 80 d'aquests formen boscos.

El valor ecològic de boscos com les pinedes de la serra de Gúdar (Terol), els savinars de Cabrejas-Calatañazor (Sòria) o el bosc mixt d'O Caurel (Lugo) és extraordinari, però alguns d'aquests ja han començat a veure's afectats pel nou ús del sòl. A més dels incendis (cada any es perd l'1% de la superfície forestal), el sobrepasturatge, la urbanització i el turisme incontrolats, la contaminació i la fragmentació dels boscos estan afectant greument l'estat d'aquests boscos, que representen la part més salvatge dels espais espanyols. A excepció dels boscos canaris, l'estat de conservació general no és massa favorable: només el 8% dels nostres boscos gaudeix d'algun tipus de protecció. Destaca, per la seva extensió, la mala conservació dels alzinars, ja que dels 5,5 milions d'hectàrees que hi ha, només 260.000 es poden considerar d'alta qualitat.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto