Saltar el menú de navegació i anar al contingut
La reanimació consisteix a mantenir les funcions vitals alternant la respiració boca a boca i el massatge cardíac
Es calcula que cada any moren al nostre país al voltant de 16.000 persones com a conseqüència d'un infart de miocardi i sense rebre assistència especialitzada en els minuts immediatament posteriors a l'atac. En molts casos, la víctima d'un atac al cor mor precisament en aquest breu espai de temps, per la qual cosa és fonamental proporcionar-li assistència mèdica al més aviat possible. La gran majoria d'aquestes morts es deuen a la fibrilació ventricular, això és, el cor es contrau de forma molt ràpida, tant, que és com si no ho fés, ja que no pot expulsar sang. No obstant això, la parada cardiorrespiratoria pot deure's també a altres causes: traumatisme, ofegament, intoxicació per drogues, asfíxia, intoxicació per monòxid de carboni, etc. Sigui quin sigui el motiu de la parada cardiopulmonar, quan una persona està inconscient, no respira i no té pols, cal sol·licitar ajuda. Però mentre aquesta arriba, cal intentar mantenir la víctima amb vida. I això s'aconsegueix aplicant la reanimació cardiopulmonar, la més simple de les mesures d'emergència immediates, que té com a objectiu principal restaurar la circulació de sang oxigenada.
Per a restablir la circulació sanguínia cal fer un massatge cardíac. Aquesta maniobra consisteix a comprimir el cor entre l'estèrnum i la columna vertebral, perquè expulsi la sang que conté.
Combinar respiració boca a boca i massatge cardíac pot salvar una vida si es fa correctament.
El ritme òptim per a aplicar la reanimació cardiopulmonar és d'una insuflació boca a boca i cinc compressions cardíaques. També es poden aplicar dues insuflacions seguides i 15 compressions. El més important és efectuar 12-15 insuflacions potents i 60 compressions cardíaques en un minut. Però, durant quant de temps cal prolongar la reanimació? És difícil respondre aquesta pregunta; s'aconsella no desanimar-se. Alguns malalts han necessitat uns quants minuts fins a recobrar la respiració. Si el malalt no reacciona, es recomana practicar la reanimació fins que arribi l'assistència mèdica.
Una sola persona pot aplicar la reanimació cardiopulmonar, però és preferible que dues persones es rellevin, ja que de vegades cal prolongar la maniobra fins que arribi el servei especialitzat, i això pot ser cansat. Els principis bàsics de la reanimació són semblants quan la practiquen una o dues persones. En aquest segon cas, mentre una realitza la respiració artificial, l'altra se centra en el massatge cardíac. Per a fer-ho, qui ha d'efectuar el massatge cardíac s'ha de situar cama aquí cama allà en la capçalera de l'accidentat, i l'altra persona en perpendicular a l'altura de l'espatlla. Si la maniobra s'ha de prolongar durant alguns minuts, és convenient alternar-se per a evitar el cansament. Quan hi ha dues persones realitzant la reanimació s'aplica una insuflació potent cada 5-6 compressions cardíaques. Si hi hagués una persona més podria col·laborar elevant les extremitats inferiors de l'accidentat: d'aquesta manera s'aconsegueix que la sang que hi ha en aquestes es dirigeixi cap al tronc i s'augmenta el volum de sang disponible per a garantir una aportació suficient als òrgans vitals: cor i cervell.
El cervell és l'òrgan més sensible a l'anòxia o falta d'oxigen i sofrirà un dany irreversible en poc de temps: entre 4 i 6 minuts sense oxigen són suficients per a produir-hi lesions greus, per la qual cosa les mesures d'emergència han d'instaurar-se en aquest breu període de temps.
El que s'ha de fer en primer lloc és una triple comprovació:
Si no hi ha pols ni respiració cal actuar, ja que reaccionar a temps és fonamental. La reanimació consisteix a mantenir les funcions vitals alternant la respiració boca a boca i el massatge cardíac.
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI