Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Fumar als espais públics: després de quasi cinc anys, un altre informe de CONSUMER: Els llocs públics "lliures de tabac" continuen sense respectar-se

Fumaven els usuaris, de mitjana, en el 46% dels espais en què estava prohibit, i ho feia algun treballador en el 24% dels llocs visitats

Ara o mai i taula comparativa

Encara que que tot el món sap que els fumadors presenten un excés de mortalitat precoç a causa bàsicament de malalties cardiovasculars, respiratòries i càncer; a pesar que cada any es produeixen més de 50.000 morts al nostre país a causa del tabac i que des de 1978 fins avui s'aproxima al milió el nombre de morts per aquesta causa, a Espanya es continua fumant, i molt.

Significa això que l'espanyol mitjà és masoquista, desinformat o babau? Rotundament, no. Ocorre que almenys un terç de la societat espanyola està sotmès a una droga culturalment arrelada per a la qual hi ha una enorme tolerància social; és veritat que el període de temps que transcorre entre l'inici del tabaquisme i els seus efectes sobre la salut és dilatat, i que això dificulta la percepció de la relació causa-efecte quan es produeix la malaltia. A més, no és menys cert que les administracions públiques es resisteixen a perdre els ingents beneficis que el tabac els produeix via impostos i a reconèixer que és impossible la coexistència, en matèria de tabaquisme, del binomi negoci i salut. Ocorre, finalment, que les tabaqueres saben mantenir a la perfecció un clima social en què el debat públic sobre el tabaquisme se centri en allò superficial o anecdòtic, i eviten abordar sistemàticament l'anàlisi de fons sobre els condicionants del consum.

Les tabaqueres han de captar cada dia 8.000 nous fumadors -que són els que perden diàriament per malaltia, mort o abandó de l'hàbit- i per a fer-ho no reparen ni en les despeses ni en les estratègies. Res en el negoci del tabac queda a l'atzar. Si observen moviments reivindicatius de col·lectius que no desitgen emmalaltir per fums aliens, llancen el seu exèrcit d'escriptors, humoristes, tertulians de ràdio, sempre sota l'influx de substanciosos estipendis que no han de deixar-se notar, a hissar la famosa bandera de la intolerància cap als fumadors. Si se'ls prohibeix la publicitat directa inverteixen en la indirecta, com va ocórrer als EUA quan no es podia publicitar el tabac en mitjans de comunicació i es va incrementar el consum de cigarretes en protagonistes de pel·lícules en un 92% , sobretot si eren de sexe femení, guapes i triomfadores en la vida, segons un estudi de la Smoking Free Movies Association. Creuen vostès que el tabaquisme intens que impregna un gran nombre de les nostres sèries televisives amb joves fumant com a posseïts és pura causalitat, o es deu a imperatius del guió? L'any 2000, la mitjana d'aparicions de fumadors en el cinema va ser de 10,8 per hora, mentre que el 1990 era de 5,9, més o menys la meitat. Res no queda a l'atzar.

La pressió dels magnats del tabac sobre els polítics de cada país és impressionant i difícil de superar en moltes ocasions. Pensin que el negoci del tabac està entre els tres més rendibles del món. Quan la societat civilitzada adopta alguna mesura contra el consum de tabac, els fabricants de tabac hi lluiten fins a l'extenuació i si han de perdre, almenys pacten perquè les modificacions es demorin i en aquests anys de carència, de treva, puguin seguir convertint en milions d'euros les seves vendes i planificar noves accions.

A Espanya hem tingut importants lleis contra el consum indiscriminat de tabac, lleis que van oblidar el petit detall de l'obligació de complir-les, fins que ara arriba el Pla Nacional sobre la Prevenció del Tabaquisme que pretén, amb un ampli consens autonòmic, prendre seriosament la primera causa per la qual de forma precoç emmalalteixen i moren els espanyols. Si entre tots aconseguim que s'implementi donarem una mica d'aire fresc a les pròximes generacions i farem del nostre país, privilegiat ja de per si, un dels més sans d'Occident.

Víctor López García-Aranda
President del Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme (CNPT).

TAULA COMPARATIVA

¿Es fuma en els espacis en que està prohibit fer-ho?*
Fumen usuaris Fumen treballadors
Universitat pública 100% 40%
Estació d'autobusos 100% 40%
Estació de trens 92% 40%
Aeroport 100% 20%
Ajuntament 50% 27%
Gasolineres 33% 33%
Diputació o Govern 50% 20%
Institut públic 42% 20%
Hospital petit 33% 13%
Oficina de turisme 17% 20%
Hospital gran 33% 7%
Inem 17% 13%
Biblioteca pública 17% 0%
Museu 0% 0%
Autobús urbà 0% 0%
Mitjana 46% 24%

* El rànquing de tipus d'espais lliures de tabac s'ha calculat concedint el doble d'importància (respecte que ho fessin els usuaris) al fet que fossin els treballadors els qui fumaven.

S'intenta evitar que es fumi en els espais en què està prohibit fer-ho?
No hi ha senyalització* Hi hazona de fumadors** Reacció incorrectadels treballadors***
Universitat pública 50% 7% 100%
Oficina de turisme 50% 0% 100%
Estació d'autobusos 42% 0% 100%
Museu provincial 33% 0% 100%
Autobús urbà 27% 0% 100%
Diputació o Govern 25% 0% 100%
Institut públic 25% 0% 80%
Estación trenes 25% 0% 91%
Ajuntament 17% 0% 100%
Biblioteca pública 17% 0% 100%
Hospital petit 8% 0% 92%
Hospital gran 8% 8% 100%
Aeroport 8% 42% 92%
Gasolineres 8% 0% 75%
Inem 0% 0% 100%
Mitjana 23% 4% 95%

* Percentatge dels llocs visitats que no disposaven de senyalització de prohibició de fumar

** Percentatge dels espais visitats que disposaven de zona de fumadors

*** Quan els tècnics de CONSUMER veien en un lloc persones fumant, preguntaven -sense identificar-se com a investigadors periodístics- a un treballador si s'hi podia fumar. Es va valorar únicament com a resposta correcta que digueren que no s'hi podia fumar i que ho comuniquessin així als usuaris que fumaven.

Es ven tabac en les instal·lacions dels espais en què està prohibit fumar? *
Estació d'autobusos 100%
Estación trenes 100%
Aeroport 100%
Gasolineres 93%
Universitat pública 87%
Hospital petit 13%
Museu provincial 13%
Institut públic 7%
Hospital gran 0%
Ajuntament 0%
Diputació o Govern 0%
Biblioteca pública 0%
Inem 0%
Oficina de turisme 0%
Autobús urbà 0%
Mitjana 35%

* Proporció dels llocs visitats en què es podia adquirir tabac.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto