Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Analitzats 33 productes ecològics processats: Una proporció rellevant de productes ecològics contenen residus de pesticides

El control en la producció d'aliments ecològics processats és insuficient, ja que no garanteix l'absència de pesticides

  S'han analitzat 59 aliments elaborats, d'ells 33 ecològics i els altres 26 convencionals, no ecològics. Una veguida adquirits pel consumidor, el que més distingeix els productes ecològics és que la legislació els exigeix l'absència de residus de pesticides, encara que hi admet un nivell de residus "insignificant" en el cas de contaminacions ambientals. Els aliments convencionals processats no han de respectar límits de residus fixats en una normativa específica, si bé es prenen com a referència els límits dels diversos aliments no processats (hortalisses, fruites, cereals i alguns productes d'origen animal) que els componen. Aquests límits són inferiors als que es considera que podrien perjudicar la salut del consumidor. De totes maneres, el desitjable és que la quantitat de residus present en els aliments sigui zero.

CONSUMER ha dut a terme una anàlisi multiresidual en 33 productes ecològics processats per a detectar la presència de substàncies actives no autoritzades (fonamentalment, pesticides). I es va sotmetre a la mateixa anàlisi 26 productes semblants no ecològics, de marques molt conegudes. Les 203 substàncies actives estudiades són les de major incidència en estos aliments: insecticides organoclorats i fosfòrics, piretroides, acaricides, herbicides i fungicides. I els aliments ecològics analitzats són llet i derivats (iogurt i llet), greixos comestibles (margarina, mantega i oli), cereals per a l'esmorzar (muesli, flocs de blat de moro i flocs d'avena), cereals (derivats de l'arròs), begudes no làcties (de soja i d'arròs), farines i derivats (macarrons), conserves (melmelada) i preparats alimentaris (brous vegetals).

En general, els ecològics surten més cars pel fet que els pocs plaguicides (naturals) autoritzats són més cars i menys eficients, a causa de la major necessitat de mà d'obra i del menor rendiment obtingut en cada collita. La principal conclusió de l'anàlisi és que el control en la producció d'aliments ecològics transformats és insuficient, ja que no aconsegueix l'absència de residus en tots els casos.

El valor afegit essencial dels productes ecològics és el respecte al medi ambient que comporta la producció ecològica i el seu compromís amb el desenvolupament sostenible. Encara que hi hagi un corrent d'opinió que defèn que són més nutritius i saludables que els convencionals, això és molt discutible si es pren com a referència l'actual coneixement científic. Però ningú discrepa dels avantatges que la producció ecològica representa per al nostre entorn: no s'hi utilitzen substàncies tòxiques, es recorre a sistemes més adequats de rotació dels cultius, no es contamina el medi ambient, no se desertitzen els terrenys, s'evita el malbaratament d'energia i aigua i no es destrueixen plantes o animals necessaris per a l'equilibri de l'ecosistema. A més, en necessitar més mà d'obra, augmenta l'ocupació en el sector agrícola.

Els resultats de l'anàlisi

  En el 21% dels productes ecològics analitzats es van detectar pesticides prohibits per la norma. Però el més sorprenent és que només el 15% dels aliments no ecològics van presentar residus: dos mueslis i dos olis d'oliva. A més, les quantitats de residus trobades en els aliments no ecològics no van ser superiors a les detectades en els ecològics. Dels set ecològics en què es van detectar residus, tres eren cereals per a l'emorzar, dos eren olis d'oliva verge, un altre es tractava de macarrons de blat integral i l'últim, una beguda a base d'arròs.

D'altra banda, només en dos productes (un ecològic -muesli- i un altre convencional, un oli d'oliva verge extra), la quantitat de residu pot considerar-se important, ja que supera l'LMR (límit màxim de residus), admès per a alguns productes frescos. La quantitat de residus detectada en els ecològics ha sigut tan petita que (sense que es pugui descartar l'ús de pesticides), el diagnòstic de CONSUMER és "contaminació" per a sis de les set mostres que van donar positiu. Només en una, Bio muesli fibra Es Gir, que va registrar un total de 0,46 mg/quilo en la suma de tres pesticides diferents, és més probable que la presència de residus es degui a altres causes. És a dir, que aquesta presència -llevat de l'excepció citada- podria no deure's a l'ús de pesticides en el cultiu, sinó a circumstàncies alienes a la voluntat de l'agricultor: una, la contaminació encreuada, per via aèria (provinent de cultius no ecològics tractats amb productes fitosanitaris en no guardar-se la separació obliguitòria entre aquests dos tipus de cultiu) o en la fàbrica per una netedat deficient de la sitja d'emmagatzemament o de les línies de producció que elaboren aliments ecològics i altres que no ho són. La segona causa no relacionada amb l'ús fraudulent de productes fitosanitaris és que el període de reconversió necessari perquè un terreny de cultiu convencional es converteixi en apte per al cultiu ecològic sigui insuficient. Els consells reguladors de producció ecològica obliguen els agricultors a sotmetre aquestes finques d'explotació convencional a un període de reconversió d'almenys dos anys abans de la sembra, en el qual l'agricultor ha d'abandonar les tècniques tradicionals i farà servir les ecològiques. Durant aquests dos anys no pot comercialitzar-se aquest producte com a ecològic. Però no està clar que amb aquest període de reconversió n'hi hagi prou per a garantir la desaparició de pesticides del mitjà de cultiu: alguns fabricants mantenen que, encara que per a alguns pesticides aquest període és fins i tot excessiu, per a d'altres, com la simazina (detectada en els dos olis ecològics que van donar positiu) pot resultar insuficient.

Els residus que contenien els productes ecològics

Les substàncies actives detectades van ser: Pirimifos metil, insecticida utilitzat en cultius d'alfals, cereals d'hivern, cítrics, fruiters agrícoles i hortícoles. També es fa servir en la desinfecció de graners i magatzems buits. Es va detectar en quatre productes ecològics. Exceptuant Bio muesli fibra Es Gir (0,11 mg/ kg), en la resta se'n van detectar quantitats petites: 0,02 mg/kg en una i 0,01 mg/kg en les altres dos. Iprodiona, un fungicida (antifongs) per al control de Botrytis i altres malalties fúngiques. Es va detectar en Bio muesli fibra Es Gir (0,24 mg/kg), proporció massa elevada com per a atribuir-la a una contaminació. Pirimetanil, fungicida per al control de Botrytis. Es van quantificar 0,11 mg/quilo de pirimetanil en Bio muesli fibra Es Gir, que va donar positiu en altres dues substàncies prohibides. O-fenil fenol, fungicida per a la prevenció de podriments. Es va registrar 0,01 mg/quilo en una mostra. Clorpirifos etil, insecticida i acaricida per a cereals. Se'n van detectar 0,03 mg/quilo en una mostra. Simazina, herbicida per al control de males herbes, que pot ser absorbit per plantes amb molta arrel, com les oliveres. En van donar positiu dos olis d'oliva verge: 0,04 mg/kg i 0,03 mg/kg.

Més sobre productes ecològics

S'hi utilitzen tècniques respectuoses amb l'entorn i es prescindeix de l'ús d'abonaments i plaguicides químics de síntesi, basant-se en alternatives com el control biològic de plagues, les associacions i rotacions de cultius, el cultiu d'abonaments verds o l'augment de la biodiversitat per mitjà de la utilització de tanques i permanència de males herbes.

Els aliments ecològics processats són productes ecològics primaris sotmesos a transformació, conservació i envasament, elaborats amb mètodes que respecten el medi ambient. Els principis de l'agricultura ecològica són mantenir la diversitat dels cultius respectant el sistema adequat de rotació, usar fertilització orgànica (fem, abonaments orgànics i minerals), utilitzar les llavors i races autòctones més adaptades a les condicions locals del cultiu, substituir els productes químics de síntesi per altres d'origen natural de baixa solubilitat, ràpidament biodegradables i de baix impacte i fer servir materials i substàncies biodegradables o que puguin ser reciclades, per exemple en l'embalatge i l'etiquetatge.

La legislació aplicable a aquests productes és el Reglament CEE 2092/91 de 24 de juny. En aquest s'estableix una llista de productes autoritzats i es limita la utilització d'ingredients d'origen no agrari i d'auxiliars tecnològics, a més de prohibir-se la utilització d'organismes modificats genèticament i els tractaments ionitzadors. La responsabilitat de controlar el compliment d'esta norma recau sobre els Consells o Comités d'Agricultura Ecològica (CAU), que han d'efectuar controls sobre els llibres de registre dels productors, els tractaments efectuats, les matèries primeres i les empreses envasadores.

Els productes ecològics porten un distintiu o etiqueta de garantia numerada que certifica el seu cultiu ecològic. Aquest distintiu és emès, en cada comunitat autònoma, pel corresponent CAU. Alguns tenen dissenys diferents, la qual cosa dificulta la seva identificació, però tots contenen la llegenda "Agricultura ecològica".

Agricultura convencional, producció integrada i producció ecològica

En la producció ecològica està prohibit l'ús de productes químics de síntesi (s'accepten els d'origen orgànic) en el cultiu i, per tant, la presència dels seus residus en el producte encara que, no sense certa ambigüitat, s'admet "un nivell de residus insignificant en el cas de contaminacions ambientals". La producció integrada utilitza mètodes respectuosos amb el medi ambient mantenint la rendibilitat de l'explotació. Ha de fer un ús racional dels productes fitosanitaris, donant prioritat als d'origen biològic; només podran emprar-se productes químics de síntesi quan siguin imprescindible. En l'agricultura convencional poden usar-se els productes fitosanitaris d'una forma menys restrictiva, però la quantitat de residus presents en els aliments no ecològics no pot superar el "límit màxim de residus" (LMR), o quantitat màxima de residus admesos per a cada producte no elaborat (vegetals, fruites, etc.). Aquest límit no és un llindar toxicològic a partir del qual es produeixin danys en la salut del consumidor, sinó que fa referència a les bones pràctiques fitosanitàries dels fabricants. La Ingesta Diària Admissible (IDA) sí que és un paràmetre de seguretat i es defineix com la quantitat màxima d'un producte fitosanitari que les persones poden consumir diàriament durant tota la seva vida sense risc per a la seva salut. El valor d'LMR és sempre inferior al d'IDA.

Per a distingir els aliments elaborats per mitjà d'aquests tres tipus de producció, n'hi ha prou fixant-se en l'etiquetatge: els convencionals no incorporen cap distinció, mentre que els altres llueixen les llegendes "Producció integrada" i "Agricultura ecològica".

La polèmica

La UE regula des de 1991 les indicacions de les etiquetes dels productes ecològics. Admet certs vocables per a identificar-los: "ecològic" en espanyol, "biològic" en italià i portuguès, i "orgànic" en anglès.

L'any 1999 la UE va introduir una modificació en el Reglament, de forma que "Bio" i "Eco" també es consideraven indicacions vàlides per a productes ecològics. El Govern espanyol va adoptar la norma UE de 1991 en un Reial Decret de 1993, que establia que per a identificar aquests productes es podien fer servir les expressions "ecològic", "obtingut sense l'ocupació de productes químics de síntesi", "biològic", "orgànic", "biodinàmic", "eco" i "bio".

Alguns productors del sector lacti comercialitzen els seus productes amb la denominació "Bio", encara que no siguin aliments ecològics. Al maig del 2001, el Ministeri d'Agricultura va publicar un Reial Decret que restringia les expressions a un únic terme, "ecològic", i al seu prefix "eco". Els productors ecològics han presentat un recurs davant del Tribunal Superior i han interposat denúncies davant de la Comissió Europea i el Defensor del Poble espanyol i el seu homònim europeu. Per la seva banda, la Comissió Europea ha emplaçat el Govern espanyol que anul·li aquesta norma, " incompatible amb l'ordenament jurídic europeu" perquè admet anomenar "bio" a productes no ecològics.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto