La casa rural no era com es publicitava en el fullet

El setembre de 2000 un matrimoni amb nens petits va llogar una casa rural a Astúries. El fullet indicava que la casa disposava de totes les comoditats, inclosa la calefacció. Van pagar 600 euros per l'estada, però la casa no reunia els requisits mínims d'higiene i comoditat. Per això, no van arribar a ocupar-la i el mateix dia van llogar un altre apartament rural. Entre altres deficiències, la casa, de dues plantes, no tenia comunicació interior entre aquestes, la qual cosa obligava a sortir a l'exterior per a accedir als dormitoris. Els consumidors van demandar l'arrendador i van reclamar la resolució del contracte, més la devolució del preu abonat. El cas va arribar a l'Audiència d'Oviedo, que el 4 de març de 2002 va confirmar la sentència de primera instància. Segons l'Audiència, la publicitat és vinculant i el consumidor pot exigir el compliment del que ofereix. Així, en la publicitat de la casa rural no es feia constar l'absència de comunicació interior entre les plantes, cosa que generava incomoditat. A més la casa no reunia les condicions mínimes d'higiene per a ser ocupada i servir a la finalitat d'oci.

Relacions d'aquest contingut