Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Accesiblilitat a les ciutats: Cinemes, museus i piscines marginen els discapacitats espanyols

Usuaris de cadires de rodes i invidents van comprovar "in situ" en dotze ciutats espanyoles l'accessibilitat de 36 cinemes, 36 museus i 12 piscines

Museus i cadires de rodes

El 55% dels museus va suspendre l'examen. Les variables més crítiques per als usuaris de cadires de rodes van ser els accessos i les barreres a l'interior del museu. Es va poder accedir al 92% dels museus, però en un de cada cinc d'aquests va ser possible per què els tècnics de CONSUMER van ajudar els discapacitats. En uns casos era perquè hi havia esglaons i, en uns altres, perquè en comprovar que el personal del museu no atenia al timbre de la porta exterior, específica per a minusvàlids, el tècnic d'aquesta revista va buscar i va trobar a algun empleat del museu. Dels museus als quals es va poder accedir, en el 36% no es va poder visitar algunes àrees o sales perquè hi havia barreres arquitectòniques que ho impedien. Això es va traduir en un suspens per a aquests museus.

En el 42% dels museus, no obstant això, els minusvàlids no es van trobar amb cap impediment per a visitar-lo amb comoditat. En la resta, les barreres es refereixen a incomoditats en el trànsit o a l'exposició d'obres inaccessibles per a l'usuari a causa de la seva ubicació (excessivament altes o en vitrines amb escassa visibilitat des de la cadira de rodes). Els lavabos: tan sols els tenien ben adaptats el 48% dels museus. I, finalment, només la meitat dels museus poden dir que als seus voltants hi ha un aparcament reservat per a minusvàlids.

Museus per a cecs

El 67% dels museus no va aprovar l'examen dels usuaris cecs. I tan sols el 16% han adoptat mesures per a facilitar-los l'estada i gaudi al museu. Els que ho han fet, a més, només ofereixen aquesta adaptació en un nombre reduït d'obres exposades. S'ha valorat positivament que es permetés als cecs palpar les escultures perquè pogueren apreciar, d'aquesta manera, el volum i la textura de l'obra. En només la meitat dels museus que disposaven d'ascensor aquest es trobava adaptat amb números en braille i/o dispositiu sonor d'avís d'aturada i situació. Els pocs (el 33%) que van superar l'examen ho van fer perquè algun empleat es va prestar a fer, al costat de l'invident, una visita guiada -sense cost ni horari prefixat, perquè quan comportava despesa o s'exigia cita no es va valorar tan positivament- en què explicava a l'usuari cec les obres del museu.

A les piscines el problema està en l'accés a l'aigua

El 58% de les piscines suspenen l'examen, però excepte en dues de les dotze estudiades, l'adaptació dels accessos d'entrada era bona. Les barreres més visibles són els obstacles que impedeixen accedir a alguna zona del poliesportiu. Però si hi ha una variable de gran rellevància per al minusvàlid en una piscina és l'adaptació del mecanisme d'entrada a l'aigua. De ben poc serveix que les instal·lacions estiguin adaptades si no es facilita l'accés a la piscina. Cinc de les dotze estudiades van suspendre per no disposar d'una "grua" o mecanisme semblant que diposita l'usuari a l'aigua, de manera que aquestes piscines esdevenen inutilitzables per a una persona que va en cadira de rodes. I només una no aconsegueix l'aprovat general tot i que tenia adaptada l'entrada a l'aigua.

Quant als invidents que desitgen fer ús de les piscines...

Una de cada quatre suspèn l'examen. En el 83% d'elles (deu de les dotze estudiades), un empleat va acompanyar els invidents. I el 75% no tenien obstacles ressenyables. Una de les mancances més comunes és la inexistència d'elements d'informació o situació (cartells, panells, etc.) per als invidents. Cap piscina ofereix informació en braille , només se n'oferia a l'ascensor. El 83% disposen de surades que delimiten tots o alguns dels carrers. En les dues que no en tenen, l'orientació dels cecs quan neden esdevé més difícil, encara que en ambdós casos el personal de la piscina es va oferir a acompanyar-los mentre nedaven.

Els desplaçaments

Un discapacitat, per a fer ús de piscines, museus o cinemes, ha de desplaçar-se per la ciutat. Les dotze ciutats han rebut un suspens, tant pels minusvàlids com pels invidents. En el cas dels usuaris de cadires de rodes, el suspens generalitzat és degut fonamentalment a l'estat dels carrers (estretiments de voreres, pivots que obstaculitzen el trànsit, contenidors de vidre i mobiliari urbà - papereres, bancs fanals, senyals- mals ubicats, vehicles estacionats a les voreres...), als guals no preparats -bé per no tenir rebaix o perquè hi havia vehicles-, a la poca consciència social d'algunes persones, i a les llargues esperes que s'ha de suportar a l'hora d'agafar taxis o autobusos adaptats per a minusvàlids. La situació canvia d'una ciutat a una altra, però cap aprova l'examen. Els eurotaxis (taxis adaptats, normalitzats) no estan disponibles en tots els torns, i altres vegades el seu nombre no és suficient per a atendre la demanda existent. A Alacant no es va poder localitzar cap eurotaxi, i a Màlaga, Barcelona i Sant Sebastià l'espera va oscil·lar entre els 50 i els 65 minuts. En el cas dels autobusos urbans, tot i que el 73% dels que es van agafar estaven adaptats, gairebé la meitat d'ells tenien deficiències en l'adaptació: el conductor no s'acosta prou a la vorera, amb la qual cosa la rampa no hi reposa i queda un esglaó (fins a la calçada) de l'alçada del rastell, o la rampa de l'autobús no baixa fins al terra.

Per als invidents, les principals barreres en els seus desplaçaments poden englobar-se també en dos grups. El primer està compost per elements no propis del mobiliari urbà, com ara bicicletes, motos, cotxes i camions de repartiment, cartells publicitaris i tests de comerços, etc., que no es trobaven degudament alineats als carrers, amb el consegüent perill per a les persones cegues. El segon grup està format per rejoles trencades, fanals, senyals, arbres i papereres mal ubicats, voreres que s'estrenyen, carrers de vianants transitades per cotxes, boques d'incendi que, per la seva ubicació, poden provocar ensopegades, desnivells sense diferenciar mitjançant canvi de textura del paviment, contenidors per al reciclatge no alineats...

D'altra banda, el 63% dels semàfors a què es va recórrer en aquesta prova no tenien dispositiu sonor d'avís per a invidents. I pel que fa al transport públic, només el 17% dels autobusos tenen dispositiu sonor d'informació o localització, mentre que el metro estava adaptat per a cecs en totes les ciutats que disposen d'aquest mitjà de transport (València, Bilbao, Barcelona i Madrid). Quant als taxis, cap del que es va agafar disposava d'avís sonor que informés cada cert temps a l'usuari invident quants diners duu gastats en el trajecte.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto