Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Accesiblilitat a les ciutats: Cinemes, museus i piscines marginen els discapacitats espanyols

Usuaris de cadires de rodes i invidents van comprovar "in situ" en dotze ciutats espanyoles l'accessibilitat de 36 cinemes, 36 museus i 12 piscines

  Airebé una de cada deu persones en el nostre país sofreix discapacitats importants. D'elles, més d'un milió tenen problemes greus de visió i 3.325.000 tenen dificultats severes en els seus desplaçaments, segons dades de l'INE. Són coneguts els problemes que aquests usuaris especials troben per sortir-se'n en actes tan quotidians com anar al treball en transport públic o fer les compres en qualsevol establiment. Un altre dels aspectes en què aquests col·lectius troben impediments, i en el qual se centra aquest informe, és el relacionat amb l'oci.

A fi d'analitzar l'accessibilitat a diverses alternatives d'oci, tècnics de CONSUMER han inspeccionat, acompanyats per discapacitats de l'ONCE i de PREDIF (plataforma estatal de discapacitats físics) 36 cinemes, 36 museus i 12 piscines ubicats en 12 ciutats, i s'han desplaçat per aquestes ciutats per examinar si en el recorregut efectuat pel discapacitat fins a arribar al museu, al cinema o a la piscina, hi ha impediments o obstacles (mobiliari urbà mal situat, objectes al camí, cartells, tanques publicitàries...) que els impedeixin moure-s'hi amb autonomia i comoditat.

Les conclusions de l'estudi, que ha manejat més de 200 variables d'accessibilitat, demostra que els cinemes, els museus i les piscines presenten deficiències de tal magnitud en matèria d'accessibilitat que dificulten i fins i tot impedeixen que els discapacitats gaudeixin del seu temps d'oci. Són molt poques les instal·lacions que tenen els seus serveis adaptats perquè els usuaris de cadires de rodes i invidents hi puguin gaudir del seu temps d'oci amb comoditat i independència. Les ciutats estudiades en aquest informe han sigut Bilbao, Madrid, Barcelona, València, la Corunya, Màlaga, Sant Sebastià, Alacant, Vitòria, Pamplona, Oviedo i Santander.

Pel que fa als qui es desplacen en cadira de rodes, aquest informe demostra que el 72% dels cinemes visitats en tot Espanya no estan ben adaptats, i que ocorre el mateix amb el 55% dels museus i el 58% de les piscines municipals. En una altra prova pràctica, es van anotar les barreres (obstacles en carrers i voreres, guals, transport públic...) amb què es topen els minusvàlids quan es desplacen per a anar a aquests llocs d'oci. I les dades són concloents: les dotze ciutats suspenen. Quant als invidents un de cada tres cinemes no hi estan adaptats, dos de cada tres museus suspenen i una de cada quatre piscines municipals resulta en la pràctica inaccessible per a les persones amb capacitat visual reduïda. I en els desplaçaments que efectuen els cecs, el suspens torna a ser inapel·lable: cap ciutat aprova.

La millor puntuació, relativa, de l'adaptació d'aquests llocs d'oci per als invidents és deguda, en bona part, al fet que la col·laboració dels treballadors és decisiva, mentre que les necessitats dels minusvàlids en cadires de rodes estan més relacionades amb elements arquitectònics com ara accessos, lavabos específics, grues per a "baixar-los" fins a la piscina o llocs reservats per a ells a l'interior del cinema. En els cinemes i els museus no s'ha tingut en compte si les instal·lacions disposaven de marques-guia al terra perquè els invidents s'hi poguessin orientar, ja que cap disposava d'aquest equipament. Ni tampoc que només el 16% dels museus incorporaven dispositius (com ara polsadors que mitjançant una narració expliquen l'obra, o cartells explicatius en braille) perquè puguin ser visitats amb profit pels invidents.

Cinemes i minusvàlids en cadira de rodes

El motiu principal pel qual el 70% dels cinemes suspenen és l'accessibilitat deficient a l'entrada i a les taquilles, i la falta d'espais adaptats a les sales de projecció. En el 22% dels cinemes es van observar barreres infranquejables (esglaons i rampes perilloses) i en el 14%, tot i que l'accés hi era possible, calia superar obstacles, com ara esglaons. Quant a les places reservades per a minusvàlids als cinemes als quals es va poder accedir (el 78% dels estudiats), s'hi van detectar deficiències: en el 18% no hi havia espais habilitats per a discapacitats i en el 21% es va tractar d'ubicar-los en els corredors. En el 61% de les sales hi havia places reservades, encara que en una de cada tres aquests seients es trobaven en primera fila, cosa que va ser qualificada pels usuaris com una "tortura" a causa de la mala qualitat de visió i la incòmoda postura per a veure la pel·lícula. En la pràctica, quatre de cada deu cinemes impedien els minusvàlids que fessin servir els lavabos; en un de cada tres casos, aquesta impossibilitat era deguda a fallades en l'adaptació dels lavabos (per a accedir cal superar escales; lavabos destinats a finalitats diferents de les previstes; cabina que en què no es pot girar la cadira o tancar la porta...) i en dos de cada tres correspon a cinemes que, simplement, no disposen de lavabos adaptats.

Pel que fa a barreres per a transitar amb comoditat dins del cinema, es van anotar corredors estrets, escales que impossibiliten l'accés a les sales i moquetes que dificulten el trànsit amb la cadira. En el 22% de les sales, els minusvàlids es van topar amb dificultats severes per a moure-s'hi per l'interior. I si l'usuari d'una cadira de rodes necessita aparcar als voltants del cine, només disposa d'un aparcament específic en menys de la meitat dels casos.

Cinemes per a cecs, difícil

El 36% dels cinemes va suspendre l'examen, si bé no es va penalitzar que cap cinema disposés de telèfon gratuït o fullets en braille per a comunicar la cartellera als invidents. En el 83% dels casos, un empleat va acompanyar l'invident a entrar a la sala, però només el 64% ho va fer també en finalitzar la projecció. Aquest 64% és el percentatge de cinemes que aproven l'examen. Tots els cinemes es mostraven lliures d'obstacles o, quan n'hi havia, aquests es trobaven alineats a l'interior de la sala.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto