Saltar el menú de navegació i anar al contingut
Menjar és una necessitat que es pot aprofitar per a millorar la salut o, almenys, per a no empitjorar-la
Els avanços de les ciències de la salut, inclosos els de la nutrició humana, han permès prolongar la nostra esperança de vida considerablement. Així, actualment se situa per damunt dels 70 anys en països d'alt nivell de benestar. Paral·lelament, el concepte de la qualitat de vida ha adquirit un protagonisme més gran entre els qui arriben a la tercera edat, que ja no es conformen a viure una llarga existència: ara també es persegueix arribar a vell en el millor estat físic i mental. Una alimentació adequada és el primer pas per a aconseguir-ho, però emmarcada dins d'un estil de vida saludable, que comprèn també la pràctica regular d'exercici segons la condició física individual i l'abandó d'hàbits perjudicials (tabac, alcohol, automedicació), sense oblidar la importància de mantenir la ment ocupada en activitats ludicorecreatives.
Determinades alteracions i malalties es relacionen amb desequilibris en l'alimentació, ja sigui per excés d'alguns nutrients, que poden causar obesitat, problemes de tensió, colesterol elevat, etc., o per defecte, com la falta de vitamines i minerals, que provoquen anèmia, falta de gana, caiguda de cabell, etc. Alimentar-se, doncs, no només consisteix a menjar per a viure o per a assaciar la fam, constitueix una necessitat que podem aprofitar per millorar la nostra salut o, almenys, per no empitjorar-la. Factors ambientals (costums i cultura del lloc en què vivim, modes i mitjans de comunicació, entorn familiar...), personals (sexe, edat, preferències, religió), el grau d'activitat (sedentària, lleugera, moderada) i l'estat d'ànim i de salut influeixen en la nostra alimentació. Per això, encara que dues persones segueixin dietes molt diferents, les dues es consideraran adequades sempre que cobreixin les necessitats de l'organisme d'acord a les característiques individuals i permeten aconseguir o mantenir un òptim estat nutritiu i de salut.
Cap modalitat dietètica serveix per a totes les persones, l'alimentació ha d'ajustar-se a les necessitats particulars en funció de diversos factors. No obstant això, hi ha recomanacions generals extensibles a totes les persones grans, que els permetran cobrir les necessitats d'energia i d'altres substàncies aprofitables per l'organisme (nutrients).
Recordi que la quantitat i tipus d'aliments a consumir cada dia (poc grassos, semigrasos o grassos, refinats o integrals, amb sal o sense, etc.) depén de les necessitats de cada persona.
Desdejunis, esmorzars i berenars
Dinars
Sopars
| Funció en l'organisme | Grup d'aliments | Nutrients i altres substàncies saludables | Recomanacions |
|---|---|---|---|
| Construcció | Llet i lactis | Proteïnes i calci | 2 gots de llet al dia, o un got i 2 iogurts, o un got i una quallada, o llet i formatges magres (n'hi ha baixos en sal, desnatats i semidesnatats)... |
| Carn, peix, Ou i derivats | Proteïnes i ferro | Com a segon plat del dinar i el sopar: carns, no més de 6 vegades per setmana; peix, mínim 3-4 vegades per setmana, i ou, fins a 3 vegades per setmana. | |
| Energia | Cereals Patates Llegums | Hidrats de carboni molt recomanables i llegums, fibra | En cada una dels àpats del dia.Arròs, pasta i llegum: entre 2 i 4 vegades per setmana. |
| Olis i greixos | Greixos essencials i vitamines liposolubles (A, D, E) | Controlar-ne la quantitat. | |
| Regulació | Verdures i hortalisses | Vitamines, minerals, antioxidants i fibra | Tant en el dinar com en el sopar; com a ingredient de primers plats i acompanyament dels segons. El tomàquet contribueix a una aportació de provitamina A quan les dietes han de ser baixes en greix. |
| Fruites | Vitamines, minerals, antioxidants i fibraa | Fresca, batuda, al forn i en compota. Sucs no ensucrats. Unes tres peces diàries. |
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI