Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Noves tecnologies

Λ

Mozilla: Lliure i poderós

Aquest navegador, creat desinteressadament per milers de programadors a tot el món, ofereix opcions noves i interessants

  Un navegador és la finestra que permet contemplar el paisatge (és a dir, les webs) d'Internet. I no hi ha finestres totalment translúcides: totes alteren la percepció de l'exterior. Per això, la primacia d'un únic navegador en la informàtica domèstica, com ocorre amb Microsoft Internet Explorer, fa que per a molts usuaris aquest sigui l'únic navegador conegut i no simplement una opció més entre una variada gamma. Però, en aquesta navegació tan peculiar no sempre hi ha hagut un mateix capità.

Durant l'eclosió de la web a mitjan dels anys noranta, el navegador per excel·lència era Netscape, que va calcar els conceptes de Mosaic. Microsoft, l'empresa creadora del sistema operatiu que mou la immensa majoria d'ordinadors, va reaccionar tard davant del tomb que representava Internet, però ho va fer de forma irresistible: va dissenyar el navegador Explorer i el va distribuir de forma indissoluble amb la seva aplicació estrela (Windows). Amb aquesta estratègia, Explorer va passar de no existir el 1995 a estar el 2002 en més del 90% dels ordinadors connectats a la Xarxa. Durant aquests set anys Netscape ha recorregut el camí invers: del 70% del mercat al 7%.

En perdre la seva posició de primacia, els responsables de Netscape van llançar en 1998 una aposta que quatre anys després comença a donar els seus fruits: van regalar al món els secrets del seu programa perquè desenvolupadors altruistes col·laboressin en el seu desenvolupament: així va sorgir Mozilla (www.mozilla.org), un dels projectes bandera del programari lliure, que al juny ha vist néixer la seva primera versió estable.

Però Mozilla és molt més que un navegador. Consisteix en un conjunt d'eines per a llegir el correu electrònic, crear pàgines webs, llegir grups de notícies i conversar en xats, que poden ser millorades i reutilitzades a discreció pels programadors que s'atinguin a la llicència GPL, és a dir, la que permet l'alteració i lliure distribució dels programes sempre que segueixin mantenint aquesta llicència.

Voluminosos i pesats

Grups d'usuaris atribueixen a Mozilla i a Explorer que necessiten un ordinador ple de megahertzs i megabytes per a funcionar amb desimboltura, i és que la seva mida només els permet operar en ordinadors recents. Mozilla sofreix l'handicap afegit del que passa en el mercat: com que els ordinadors domèstics estan copats per Explorer, massa dissenyadors de llocs-web actuen com si el navegador de Microsoft fos l'únic, quan, segons els experts, no és precisament el més escrupolós amb els estàndards. Això fa que, de vegades, les pàgines vistes amb Mozilla, que sí que els segueix estrictament, es desconfigurin o resultin totalment inutilitzables, com ocorre amb alguns bancs electrònics.

  Com a compensació d'aquests inconvenients, Mozilla incorpora noves formes de navegar. A l'esquerra s'obren pestanyes on es poden tenir permanentment actualitzades notícies, informació borsària o barres de recerca d'accés immediat. Una de les opcions més útils és la que permet obrir múltiples pàgines web en una únic navegador, la qual cosa evita que l'escriptori es vagi omplint de finestres desordenades i de díficil accés. A més, Mozilla permet eliminar les finestres emergents habitualment publicitàries (pop-ups) i incrementar la seguretat, entre altres vies restringint les cookies sospitoses.

Imatge actual

L'aspecte del navegador una vegada acabat d'instal·lar no difereix en res del Netscape 4, és a dir, ofereix una imatge antiga i passada de moda. No obstant això, pot ser alterat de forma extrema per mitjà de milers de "pells" disponibles en Internet, la instal·lació de les quals és ben senzilla (només hi cal fer un clic, de la raquesta s'encarrega l'aplicació). En aquesta flexibilitat radica la gran basa de Mozilla, que abraça elements no tan trivials com el disseny extern. Al voltant de Mozilla treballen molts programadors que desenvolupen afegitons útils i originals. Els gestos de ratolí (mouse gestures), per exemple, permeten realitzar les tasques més bàsiques (anar enrere, recarregar una pàgina, obrir una nova finestra...) amb un lleu moviment de ratolí.

Si Netscape ja va regalar les interioritats del seu sistema, què ha guanyat d'obrir el cor del seu programa? Què ofereix ara? Des de la seva versió 6 (mai no va haver-hi una versió 5) es limita a empaquetar el treball dels programadors voluntaris de Mozilla i a afegir-hi algunes funcionalitats com el programa de missatgeria instantània d'Amèrica Online que, en no tenir disponible el seu codi font (les seves interioritats) no pot incorporar-se al projecte Mozilla. Aquest navegador lliure, a canvi, inclou un modest programa d'IRC (xat), poc amigable per a internautes novells. Els usuaris indecisos han de tenir en compte que no han de triar entre tant de navegador: en un mateix ordinador poden conviure en harmonia diversos solcadors de webs, fins i tot hi ha la possibilitat d'obrir-los al mateix temps. Convé provar-ne diversos, i usar indistintament un o un altre en funció de l'ús que se li vulgui donar. Al cap i a la fi, poques vegades canviar ha resultat tan fàcil.

Opera
www.opera.com

 Alguna cosa tindrà Opera quan és un dels pocs navegadors que s'atreveixen a cobrar pel seu ús, si bé els usuaris que no estiguen disposats a fer ús de la seva cartera disposen d'una versió gratuïta amb una finestra de publicitat. Opera és àgil i estable, i funciona amb desimboltura en màquines on els dos navegadors més usats (Explorer i Netscape) a penes s'arrosseguen. L'usuari pot optar per una versió ultralleugera que prescindeix, fins i tot, de java

Galeon
galeon.sourceforge.net

  Mozilla i Galeon són el Gros i el Prim dels navegadors. Aquests dos comparteixen el mateix nucli (el de Mozilla), però Galeon elimina tots els afegitons que no serveixen per a veure webs: no incorpora programa de xat, de correu electrònic ni de creació de webs. Això l'alleugereix i fa que no solqui la Xarxa sinó que voli.

Lynx
lynx.brownser.com

  Lynx és sobri, espartà i molt poc atractiu. El navegador només-text per excel·lència retrotrau els seus usuaris a èpoques pretèrites en què les imatges en els webs ni tan sols estaven inventades. Més que petit és diminut, funciona en quasi qualsevol ordinador per antic que sigui i és la prova de foc que dóna l'etiqueta d'usabilitat a un lloc-web més enllà dels seus colorins. No s'ha de fer res més que seguir la màxima de "si es veu amb Lynx, es veu amb qualsevol altre navegador". Convé provar-lo, encara que només sigui per a conèixer com ha canviat Internet

Browsers
www.browsers.com

  Explorer, Netscape, Mozilla, Galeon, Opera i Lynx són només la punta de l'iceberg. Hi ha desenes de navegadors curiosos, diferents i sorprenents amb els quals acostar-se a la web de forma diferent. Browsers.com inclou una anàlisi de bona part d'ells i dels seus accessoris.


Relacions d'aquest contingut

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto