Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Alimentació del nen d'un a tres anys: Els millors anys per a ensenyar-los a menjar de tot

Els primers anys són decisius per a transmetre'ls hàbits d'alimentació saludables

  El nen, una vegada superat el primer any o època de lactant, ha d'incorporar-se a poc a poc a la dieta familiar comuna, seguint uns patrons que influiran decisivament en els seus hàbits d'alimentació futurs. Per tant, la dieta comuna serà variada i completa. S'ha d'ensenyar el nen a menjar de tot, ja que una dieta variada estimula la seva gana, cobreix les seves necessitats nutritives i conforma uns hàbits nutricionals adequats de cara al futur.

Canvis en la textura dels aliments

A partir dels 12 mesos, cal incloure en la dieta del nen aliments amb una textura més grossa per a anar acostumant-lo a menjars trossejats. Per començar, s'oferiran aliments aixafats amb la forquilla i s'anirà canviant cap al trossejat petit. Tot això, depenent de cada nen i de la seva rapidesa a aprendre a mastegar. L'objectiu és que en arribar als 18-24 mesos, el nen mengi aliments trossejats.

Menjar bé

  • Horaris regulars en els àpats: cal evitar que el nen piqui entre hores, i aprofitar els principals àpats per a donar-li de menjar.
  •  Aportar la màxima varietat a la dieta: incloure-hi plats, sabors, textures i consistències diferents, per a acostumar el paladar del nen a una dieta variada, factor decisiu per a aconseguir l'aportació nutritiva adequada.
  • A l'hora d'introduir aliments nous, convé fer-ho progressivament i al principi de cada àpat, que és quan el nen té més gana.
  • Incloure diàriament els grups bàsics d'aliments següents:
  • Llet sencera i derivats (iogurt, formatge i altres lactis). El Comité de Nutrició de la Societat Europea de Nutrició i Gastroenterologia Pediàtrica (ESPANG) recomana utilitzar llet de continuació fins als tres anys; no obstant això, la majoria de famílies no la fan servir, moltes vegades per motius econòmics. Actualment ha aparegut en el mercat llet de creixement o júnior, que és intermèdia entre la llet de continuació i la de vaca i més econòmica, indicada per a nens a partir d'un any d'edat.
  • Cereals (pa, pastes alimentàries, arròs, galetes senzilles...), llegums i fècules (patata). El nen ha de començar a menjar pa en els àpats. El pa integral no és aconsellable abans dels 7 anys a causa de la seva acció irritant sobre el tub digestiu. El pa pot substituir les galetes del berenar i ajuda el nen en la dentició (en aquest cas s'ha de tallar la crosta en el sentit longitudinal del pa). Els cereals de desdejuni llestos per a consumir-los poden resultar encara difícils de mastegar, per la qual cosa és preferible escollir cereals de cocció (flocs d'avena, flocs de 5 cereals) que esporàdicament poden reemplaçar les farinetes del matí.
  • Verdures i amanides, com a ingredient dels primers plats o acompanyament dels segons i fruites.
  • Carn, peix i ous.
  • Greixos (de cocció i adobs): preferiblement oli d'oliva.
  • Les presentacions més apropiades són sopes, purés, cremes, guisats i estofats amb poc de greix, carns triturades o tallades en trossos petits, croquetes, truites, etc., preparacions sucoses i de mastegament fàcil. S'han d'evitar preparacions a la planxa (queden molt seques) i carns menys sucoses.
  • A aquestes edats, s'ha d'optar per plats amb gustos suaus i poc condimentats, perquè els nens siguin capaços d'identificar el sabor real de cada aliment.
  • Convé moderar l'ús de sal en els àpats i evitar (o prendre en quantitats petites) saladures, fumats i conserves.
  • Cal evitar els aliments excessivament grassos (són poc digestius: carn de xai, formatges curats, fruits secs oleaginosos fregits...) i els productes de valor nutritiu escàs (llaminadures, aperitius, refrescos..), especialment entre els principals àpats, ja que atipen però no cobreixen les necessitats nutritives del nen.
  • Convé no abusar del consum de begudes refrescants ensucrades (amb extracte de cola, amb gust de llimona o de taronja, etc.), ni durant els àpats ni entre aquests.
  • Si el nen rebutja un aliment essencial, s'ha d'estudiar la forma de substituir-lo per un altre de valor nutritiu semblant, o barrejar-lo amb condiments o altres aliments que l'emmascarin. Es pot intentar preparar de diferents maneres aquests aliments clau. Per exemple: puré de llegums i verdures, llet amb sabors, mandonguilles de peix, espinacs amb beixamel, etc.
  • Cal procurar que el nen no adquireixi conductes capricioses i monòtones, amb preferència cap a uns aliments i aversió cap a d'altres: aquest hàbit pot conduir-lo a una alimentació deficitària en algunes substàncies nutritives.
  • Si es queda a menjar en l'escola bressol, és necessari conèixer el menú de cada dia a fi de completar i equilibrar la dieta amb els menjars de casa.
  • Distribució dels àpats: convé que el nen faci quatre (o cinc) àpats al dia, és a dir, el que respon a la capacitat digestiva limitada del nen, especialment en les edats menors.

El menú infantil más adecuado

Primer plat:
Generalment a base d'arròs, pasta, verdures amb patata o llegums en puré. El valor nutritiu d'aquest primer plat es troba en la seva contribució energètica, per la seva aportació d'hidrats de carboni complexos. És important acostumar els nens a menjar-lo perquè les necessitats energètiques són les primeres que s'han de cobrir si es vol que les proteïnes dels aliments del segon plat acompleixin en l'organisme la funció de formar teixits i afavorir el creixement. Si això no es té en compte, l'organisme utilitzarà les proteïnes per a resoldre les seves necessitats energètiques i s'estarà portant a terme una alimentació desequilibrada.

Segon plat:
Carn, derivats carnis, peix o ous. Aquests aliments són rics en proteïnes, ferro i altres nutrients i han d'aparèixer en quantitats moderades (la gana no s'ha d'assaciar a base de proteïnes). Poden acompanyar-se d'una guarnició d'amanida, verdures o patates (torrades, bullides o en puré). Convé incloure almenys 3 vegades per setmana peix (blanc i blau) i ous, fins a tres vegades per setmana.

Postres:
El millor és una peça de fruita (o, si s'escau, una ració). Pot alternar-se amb productes lactis senzills (iogurt, petit suisse, etc.).

Desdejuni:
Opcióa) Farinetes: 1 tassa de llet sencera i 5 cullerades soperes de farina de cereals instantània
Opciób) Un got de llet sencera i cacau. Pa (2 llesques de pa de barra d'un dit de gruix) amb mantega o margarina i melmelada.

Dinar:
Arròs amb pèsols
Púding de lluç (lluç 30 grams i beixamel 40 g) esquitxat de salsa de tomàquet
Pa i pera

Berenar
Petit suisse, 2 o 3 galetes senzilles i un suc d'una taronja o un batut de fruites naturals.

Sopar
Amanida de daus de tomàquet i cogombre (sense pell).
Truita de pernil dolç.
Pa i una tassa de llet sencera.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto