Analitzats els informatius de 15 cadenes durant un mes: Esport i política acaparen prop de la meitat dels informatius

  La televisió és, sens dubte, el mitjà de comunicació preferit pels espanyols per a l'oci: el 89% de la població major de 14 anys veu la tele, enfront del 36% que llegeix diaris i al 52% que sent la ràdio, tal com recull l'Estudi General de Mitjans de 2002. Es tracta, a més, d'un mitjà que gaudeix de gran acceptació i credibilitat entre els telespectadors per a informar-se: pràcticament set de cada deu ciutadans veu habitualment els informatius, i d'aquests, el 72% afirmen que els mereixen molta o bastant confiança les notícies que ofereixen les distintes cadenes de televisió, segons dades del CIS. Per tant, són molts els ciutadans que basen el seu coneixement de l'actualitat (i que probablement en conformen la seva opinió) en els noticiaris de televisió.

Però, com són els espais informatius de les nostres televisions?

CONSUMER ha analitzat els informatius de més audiència de TVE-1, La 2, Antena 3, Tele 5, Canal +, ETB-2, Canal 9, Tele Madrid, TV3, Canal Sur, TVG i les desconnexions de TVE de Navarra, Cantàbria, Rioja i Castella i Lleó, que en total han sumat més de 500 hores de gravació, 660 informatius i 15.700 notícies. No s'han estudiat el rigor i l'objectivitat ni la producció dels noticiaris. L'única cosa que s'ha estudiat és els temes de què parlen les notícies, deixant a un costat el mode, el to o l'enfocament amb què es tracten les informacions.

Les conclusions, encara que no sorprenguin ningú, inviten a una seriosa reflexió. L'esport i la política ocupen un 45% del temps dels informatius, i les notícies de caire econòmic més d'un 8%, mentre que es concedeix escassa atenció a la cultura (11% del temps) i només testimonial a la sanitat i salut (3,1%), medi ambient (2,3%), ciència (2,1%) i consum (1,8%).

Sembla, per tant, que els informatius (nacionals, autonòmics i desconnexions regionals) es mostren més pendents de les guerres de "shares" d'audiència que d'informar el ciutadà sobre temes relacionats directament amb la seva vida quotidiana. Les notícies socials representen el 7%, i sumades, les que es refereixen a continguts sobre sanitat i salut, medi ambient, ciència i consum, aconsegueixen un mediocre 9%; en altres paraules, quasi el mateix que el temps dedicat als quasi sempre dramàtics i testimonials successos.

Es comprova, així mateix, que l'interior dels informatius s'ha convertit definitivament en un suport publicitari ja que la majoria de les televisions interromp els seus noticiaris per donar pas a anuncis o per cedir espai a patrocinadors (en TVE-1, per exemple, la publicitat ocupa un 18% del informatius i en Tele Madrid un 14%). A efectes de comparació, s'ha considerat la informació meteorològica com una part del informatius, encara que en alguns d'ells constitueixi un programa específic.

Una altra conclusió és que no es perceben grans diferències entre les cadenes nacionals i autonòmiques, encara que l'esport és el principal contingut dels informatius dels canals autonòmics, mentre que la política ho és en els nacionals, i que es mantenen percentatges semblants en el primer i segon temes que més espai acaparen, encara que s'intercanvien els llocs. Així, el 28% dels continguts són sobre política en les cadenes nacionals i el 20% sobre esport, i en les autonòmiques el 27% de l'espai dels informatius tracta sobre esport i el 19% sobre política.

Dues constatacions més sobresurten de l'estudi: una, que la titularitat -pública o privada- a penes influeix (exceptuant que el contingut cultural és menys freqüent en les privades), en l'atenció que es presta a cada contingut. I dos, que els informatius són ben distints en les diverses cadenes. Els que menys tracten notícies pràctiques (sumant assumptes socials, medi ambient, cultura, consum, meteorologia, salut i seguretat) són els de Canal +, amb només el 19% del temps dedicat a aquestes qüestions, mentres que la més sensibilitzada amb la vida quotidiana és l'informatiu territorial de TVE a Castella i Lleó, en els informatius de la qual aquestes informacions útils representen el 43% del temps. Encara que en la cultura en particular sobresurt, per damunt dels altres, en els informatius de La 2.

Relacions d'aquest contingut