Un centenar de càmpings de tot el país, analitzats: Un de cada tres suspèn l'examen

  L'informe va estudiar el preu, la seguretat i la qualitat dels càmpings, entenent per qualitat exclusivament l'equipament i les prestacions que ofereix el càmping als usuaris i ometent altres aspectes importants (però difícilment homologables i comparables), com són l'emplaçament, el valor paisatgístic, la proximitat a la costa, l'accés i els transports...

La principal conclusió és que el 36,5% dels càmpings estudiats no aprova l'examen de CONSUMER, que ha partit d'una ponderació que atorga el 50% de la puntuació final a l'equipament del càmping, el 30% a la relació qualitat-preu i el 20% a les condicions de seguretat. I només el 21% dels càmpings va obtenir una bona qualificació, mentre que el més comú (42%) va ser l'aprovat just. I la nota mitjana de tots els càmpings es va quedar en només 5,2 punts sobre 10 possibles. Per zones, els millors es van veure a Navarra (6 punts de mitjana) i els pitjors (amb una mitjana al voltant dels 4,4 punts) a Guipúscoa, Cantàbria i Biscaia.

Tècnics de CONSUMER, identificant-se com a tals, van efectuar al juny del 2002 enquestes telefòniques als responsables dels 99 càmpings estudiats i van sol·licitar dades sobre l'equipament del càmping, les tarifes i les mesures de seguretat de les seves instal·lacions. Així mateix, van visitar amb deteniment cada un d'aquests càmpings. Per a elaborar el qüestionari que es va emplenar en cada visita, es va comptar amb l'assessoria d'especialistes en normativa referent a càmpings, i amb la col·laboració de tècnics en Extinció d'Incendis i Prevenció. A més, es van efectuar entrevistes a usuaris habituals de càmpings i es van tenir en compte recomanacions de la Federació Espanyola d'Empresaris de Càmping i Caravàning. Durant la visita, els tècnics van comprovar que els responsables dels càmpings no sempre van facilitar dades verdaderes en l'enquesta telefònica.

Relacions d'aquest contingut