Ecoturisme: La convivència entre els visitants i els llocs de destí

Turisme responsable

La Unió Mundial per a la Naturalesa defineix l'ecoturisme com "l'activitat turística responsable ambientalment que consisteix a viatjar o visitar àrees naturals, sense destorbar, a fi de gaudir, apreciar i estudiar els atractius naturals (paisatge, flora i fauna silvestres) d'aquestes àrees, i també qualsevol manifestació cultural, del present i del passat, que s'hi puguin trobar, per mitjà d'un procés que promou la conservació, té un impacte ambiental i cultural baix i propicia un involucrament activament i socioeconòmicament benèfic de les poblacions locals".

Conceptes com el respecte ambiental, la protecció de la biodiversitat, el consum minimitzat de recursos, la contribució a la millora de la qualitat de vida de la població local i la incorporació de components educatives i interpretatives són inherents a aquesta forma d'entendre i practicar el turisme, que any rere any va guanyant adeptes.

Tipus d'ecoturistes

• Turistes de motivació baixa. Viatgers de fullet turístic, que visiten un Parc Nacional o les cascades de l'Iguaçú perquè són una oferta afegida a un paquet tancat de vacances.
• Ecoturistes de motivació mitjana. Els agrada la naturalesa com un lloc recreatiu, de descans i de gaudiment, però sense més pretensions. No és extrany trobar-los practicant esports a l'aire lliure, com el senderisme o l'equitació.
• Ecoturistes de motivació alta. Visiten amb freqüència els Espais Naturals Protegits a la recerca de fauna i flora específica (col·leccionistes).
• Ecoturistes científics. Componen el grup menys nombrós. Més que turístic, el seu objectiu és professional. El fi dels seus viatges és l'estudi de la naturalesa.

Llocs de destí ecoturistes sense sortir de casa

• Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut (Osca). Isards i trencalossos.
• Parc Nacional d'Aigüestortes i Reserva Nacional de l'Alt Pallars-Aran (Lleida). Boscos caducifolis, isards, galls salvatges i picots negres.
• Parc Nacional dels Pics d'Europa (Astúries, Cantàbria i Castella-Lleó). Boscos caducifolis i isards.
• Parc Natural de Somiedo (Astúries). Fagedes, óssos bruns, cabirols, galls salvatges, llops i picots negres.
• Reserva Natural Integral de Muniellos (Astúries). Roures, óssos bruns, gats salvatges, galls salvatges, llúdries i martes.
• Parc Regional de Sierra de Gredos (Àvila). Roures, pins silvestres i cabres salvatges.
• Parc Natural de Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas (Jaén). Pinars, cabres salvatges i àguiles reials.
• Parc Natural de Sierra de las Nieves (Màlaga). Pinsaps, avets mediterranis, galers, cabres salvatges i àguiles reials.
• Parc Nacional de Cabañeros (Ciudad Real i Toledo). Alzinars, sureres, cérvols, cabirols, senglars, linxs, àguiles imperials i voltors negres.
• Parc Natural de Monfragüe (Càceres). Sureres, brucs, arboços, àguiles imperials, cigonyes negres i linxs ibèrics.
• Parc Natural de Sierra de Hornachuelos (Còrdova). Alzines, sureres, cérvols, senglars, gats salvatges i genetes.
• Parc Natural de Los Alcornocales (Cadis i Màlaga). Sureres (és el surerar més extens d'Europa), galters, rododendres, llorers i cabirols.
• Parc Nacional de Doñana (Huelva). Tamarius, boga, canyís, àguiles imperials, linxs ibèrics i aus de zones humides i costes.
• Parc Natural Marítim-Terrestre Cabo de Gata-Níjar (Almeria), Paratge Natural Desierto de Tabernas (Almeria) i Parc Regional de Calblanque, Montaña de las Cenizas y Peña del Águila (Múrcia). Poblacions estepàries, espart, albardí, margalló, savina mora, zurres, sisons, eriçons moruns, tortugues mores, falcons pelegrins, ducs.
• Parc Natural del Carrascar de la Font Roja (Alacant). Alzines, fleixos de flor, aurons, senglars, gats salvatges, genetes, teixons, turons, liróns, mosteles.
• Reserva Natural de la Laguna de la Fuente de Piedra (Màlaga). Flamencs, grues, currocs, gavines capblanques.
• Reserva Natural de las Laguna de Villafáfila (Zamora). Avitardes, ànecs comuns, ànecs collverd, ànecs xiuladors, ànecs negres.

Llocs de destí ecoturistes sense sortir de casa

• Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut (Osca). Isards i trencalossos.
• Parc Nacional d'Aigüestortes i Reserva Nacional de l'Alt Pallars-Aran (Lleida). Boscos caducifolis, isards, galls salvatges i picots negres.
• Parc Nacional dels Pics d'Europa (Astúries, Cantàbria i Castella-Lleó). Boscos caducifolis i isards.
• Parc Natural de Somiedo (Astúries). Fagedes, óssos bruns, cabirols, galls salvatges, llops i picots negres.
• Reserva Natural Integral de Muniellos (Astúries). Roures, óssos bruns, gats salvatges, galls salvatges, llúdries i martes.
• Parc Regional de Sierra de Gredos (Àvila). Roures, pins silvestres i cabres salvatges.
• Parc Natural de Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas (Jaén). Pinars, cabres salvatges i àguiles reials.
• Parc Natural de Sierra de las Nieves (Màlaga). Pinsaps, avets mediterranis, galers, cabres salvatges i àguiles reials.
• Parc Nacional de Cabañeros (Ciudad Real i Toledo). Alzinars, sureres, cérvols, cabirols, senglars, linxs, àguiles imperials i voltors negres.
• Parc Natural de Monfragüe (Càceres). Sureres, brucs, arboços, àguiles imperials, cigonyes negres i linxs ibèrics.
• Parc Natural de Sierra de Hornachuelos (Còrdova). Alzines, sureres, cérvols, senglars, gats salvatges i genetes.
• Parc Natural de Los Alcornocales (Cadis i Màlaga). Sureres (és el surerar més extens d'Europa), galters, rododendres, llorers i cabirols.
• Parc Nacional de Doñana (Huelva). Tamarius, boga, canyís, àguiles imperials, linxs ibèrics i aus de zones humides i costes.
• Parc Natural Marítim-Terrestre Cabo de Gata-Níjar (Almeria). Paratge Natural Desierto de Tabernas (Almeria) i Parc Regional de Calblanque, Montaña de las Cenizas y Peña del Águila (Múrcia). Poblacions estepàries, espart, albardí, margalló, savina mora, zurres, sisons, eriçons moruns, tortugues mores, falcons pelegrins, ducs.
• Parc Natural del Carrascar de la Font Roja (Alacant). Alzines, fleixos de flor, aurons, senglars, gats salvatges, genetes, teixons, turons, liróns, mosteles.
• Reserva Natural de la Laguna de la Fuente de Piedra (Màlaga). Flamencs, grues, currocs, gavines capblanques.
• Reserva Natural de las Laguna de Villafáfila (Zamora). Avitardes, ànecs comuns, ànecs collverd, ànecs xiuladors, ànecs negres.

Decàleg de l'Ecoturista:

1. Gaudeixi sense degradar. Observi sense interferir ni agredir.
2. Ajudi a preservar el medi. L'ecoturista és, per definició, un turista actiu.
3. Faci de la seua experiència turística una classe mediambiental. Reflexioni i aprengui.
4. Impliqui's tot l'any, no només en les seves vacances.
5. Comprovi que l'activitat en què s'embarcarà és realment respectuosa amb el medi ambient i li aportarà coneixement. Asseguri's del compromís ambiental de l'empresa o organització amb què viatjarà.
6. Denunciï davant dels organismes o autoritats competents si veu una mala pràctica en el lloc on es trobi.
7. Redueixi les deixalles. Reutilitzi i recicli (i no tan sols quan faci turisme).
8. Prescindeixi del cotxe i l'avió tot el possible. Utilitzi el transport públic. I també les cames i la bicicleta sempre que pugui.
9. Doni suport al desenvolupament de les comunitats tradicionals que visiti; compri'ls els productes, tasti la gastronomia local, conegui el seu patrimoni històric i cultural.
10. Consciencii les persones del seu entorn. Si l'experiència ha sigut bona i enriquidora, faci-ho saber als seus familiars, amics i companys de treball.

El camí de Santiago

Els inicis medievals del pelegrinatge a la tomba de l'apòstol tenen sens dubte un caràcter místic, però precisament aquest recolliment individual, la curta estada en cada lloc i la contemplació a través dels quilòmetres caminats de les manifestacions culturals, converteixen el Camí de Santiago, ara tan de moda, en un exemple d'ecoturisme sense haver-ho pretés. Es tracta de no envair sinó de respectar els paratges, de malgastar energia pròpies però mai robar-les a les naturalesa, de caminar humilment quilòmetres admirant els ecosistemes, les arquitectures, la gastronomia, els accents, les gents que apareixen al pas del caminant, i prevalen a la seva marxa. L'esperit es manté en el segle XXI, encara que la popularitat i les millores han incrementat el trànsit entre els 750 quilòmetres que separen Roncesvalls de la capital gallega. Atenent aquesta demanda, i amb l'escrupolós respecte del concepte tradicional, la segona versió on-line de la guia monogràfica consumer (http://caminodesantiago.consumer.es/) ofereix des de juliol d'enguany, les dades actualitzades dels 113 albergs on s'acull els pelegrins.

S'ha ampliat la informació útil amb la inclusió de notícies, dades pràctiques per a arribar a Roncesvalls i sortir de Santiago, enllaços interessants en Internet, una calculadora per a conèixer el pressupost d'un caminant, consells per als pelegrins, i dos llocs interactius: una galeria de fotos enviades pels protagonistes del Camí: els pelegrins, i els comentaris, anotacions i relats d'aquells que vulguin compartir-los amb els internautes.

Relacions d'aquest contingut