Una televisió privada incomplia els límits horaris legals de publicitat

El 1991 la Direcció General de Telecomunicacions va requerir a Telecinco la documentació referent a la seva programació de diversos dies i va constatar l'incompliment de la Llei de Televisió Privada de 1988, per excedir-se en el límit d'emissió publicitària de deu minuts per hora. L'organisme va advertir la cadena perquè adoptés immediatament les mesures necessàries per al compliment estricte de la llei. Telecinco va recórrer fins al Tribunal Suprem, qui, onze anys més tard, el febrer del 2002, en va desestimar el recurs. Segons el Suprem, encara que la Llei espanyola estableix un màxim de deu minuts d'anuncis per cada hora d'emissió, una directiva europea posa el límit en 12 minuts, a què Telecinco es va acollir. No obstant això, el Suprem sentència que Telecinco es va excedir en més d'una ocasió en el període controlat i que encara que això no constituïa una infracció administrativa en aquell moment, l'Administració va actuar correctament en advertir la cadena. El Suprem va assenyalar també que no s'entén com a publicitat ni la promoció de la pròpia programació, ni el patrocini, ni la televenda, però sí que s'hi inclou la publicitat encoberta.

Relacions d'aquest contingut