Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Economía doméstica

Λ

Sistemes de reg: A mà o a màquina, cal adaptar-se a les necessitats de la planta

Les mides del jardí, el cost dels sistemes i el temps que es vulgui dedicar a l'atenció de les plantes en determinaran l'elecció

Gran part de l'èxit del jardí es basa en un disseny òptim del sistema de reg. Si es fa a mà, es poden corregir mancances d'aigua d'algunes zones del jardí i adoptar mesures adequades perquè cap racó es quedi sense regar. Però si s'opta per un sistema mecànic, cal triar meticulosament la millor ubicació dels aspersors, difusors i sistemes de degoteig per tal d'assegurar una cobertura perfecta a totes les plantes i zones de la gespa. La quantitat d'aigua necessària per a ajustar el sistema depèn del tipus d'arbust, del seu grau de desenvolupament, del substrat de la terra, de l'estació de l'any, de la climatologia, del vent, de la humitat ambiental, de la quantitat de les últimes pluges, de la humitat ambiental i d'un llarg etcètera. Es pot concloure, doncs, que l'única manera d'encertar amb el reg és tenir-ne cura: el jardiner ha d'observar i interpretar els senyals que les mateixes plantes envien.

Tres maneres de regar

El mètode que es trïi depèn de la grandària del jardí, del cost dels sistemes i del temps que es vulgui dedicar a l'atenció de les plantes.

  • Regar a mà. Garanteix donar aigua directament a les plantes i evita balafiaments. És el sistema més òptim si es tracta d'un racó domèstic: uns pocs metres quadrats de jardí o una terrassa decorada amb tests ornamentals. En qualsevol cas, cal assegurar-se que es rega profundament. Per a això cal prendre's el temps necessari, prestar un interès especial en la zona que es rega i conèixer algunes petites tècniques, com les següents.
  • Regar per sota, o col·locar el test sobre un plat d'aigua durant un curt espai de temps -una hora a tot estirar- esperant que les arrels absorbeixin el líquid. Si al cap d'aquest temps queda aigua al plat, s'haurà de retirar: significa que la planta no té més set. L'avantatge d'aquesta fórmula, només vàlida per a tests, és que s'aconsegueix que el substrat no es compacti. El desavantatge és que a la llarga s'acumulen sals minerals en el seu terç superior.
  • Imitar la pluja. Segons el tipus de substrat, especialment en el cas de la torba, la millor forma de regar és tirar l'aigua per damunt lentament (com si adobéssim una amanida). I en previsió que la part inferior del substrat es quedi amarada mentre la superior aparenti estar seca, cal introduir un dit al substrat per comprovar la seva humitat i decidir la quantitat d'aigua que encara necessita. De vegades n'hi haurà prou d'humitejar el terç superior del substrat, ja que l'aigua ja baixarà fins a la part inferior. En aquestes operacions l'aigua no surt pels orificis de sota.
  • Reg per degoteig. Els sistemes de reg per degoteig necessiten una inversió de diners (entorn de 1.000 euros per cada 10 metres quadrats, inclòs el temporitzador) i de temps, però una vegada instal·lats, són més convenients que regar a mà i necessiten menys aigua. Es recomanen per a grups de plantes, espais decoratius i tests. L'objectiu d'aquests sistemes és regar amb poca freqüència però profundament. Normalment, es rega una o dues vegades a la setmana (1 o 2 hores cada vegada). Cal ser acurat i no regar en excés. Encara que la superfície del sòl sembli que estigui seca, pot haver-hi prou aigua a la zona en què creixen les arrels. En cas de dubte, s'ha d'inspeccionar la terra.
  • L'aspersió. Els aspersors tenen el desavantatge de malgastar aigua perquè reguen els senders i altres parts del jardí o la terrassa on no hi ha plantes. S'han de destinar exclusivament a zones de praderies. Si s'usen aspersors oscil·lants, és important que s'elevin per damunt de les plantes més altes perquè aquestes no impedeixin que l'aigua arribi a tota l'àrea.

Plantes de l'interior: gairebé al límit

Una planta dins de casa rep molta menys llum de la que originàriament necessitaria. Per a aguantar, els estomes s'obren parcialment, la planta transpira poc i per tant, consumeix menys aigua. Si inundem el substrat, aquest romandrà molt de temps en aquestes condicions ja que hi ha poc de consum d'aigua. Les arrels s'asfixien i la planta es mor. Quan una planta està a l'interior cal ser garrepa fins al límit a l'hora de regar-la. Fins i tot convé que ens acostumem a observar-la cada dia i esperem a regar-la quan mostri els primers símptomes, gairebé imperceptibles, que necessita aigua.

Atenció a la humitat ambiental

Un concepte que poc té a veure amb el reg és la conveniència de subministrar humitat a l'ambient. En el cas de plantes d'interior es pot tenir l'exemplar damunt d'una superfície amb aigua (un plat gran), intentant mantenir el test elevat mitjançant algun objecte sòlid, com pedres, a fi que l'aigua no xopi les arrels. L'evaporació de l'aigua del plat bastarà per compensar els ambients secs de les llars. Les plantes d'exterior solen estar més a gust en una zona que contingui una gran quantitat de vegetació, com pot ser un parc. La transpiració de la massa verda al voltant seu proporciona una humitat adequada. En el cas de plantes en ambients més secs com els jardins poc frondosos i petits, cal compensar aquesta mancança amb qualsevol dels mètodes que la imaginació i la conveniència aconsellin. Des de tenir un sistema d'aspersors que es posi en marxa mig minut cada hora (intentant que l'aigua no mulli les fulles al sol) fins a arruixades manuals amb mànega. Qualsevol mètode és bo sempre que proporcioni humitat d'ambient.

La millor hora per a regar

És cert que alguns jardiners professionals recomanen regar pel matí a l'hivern i per la tarda a l'estiu, entenent que a l'estiu s'aprofita millor l'aigua en les hores de la tarda perquè no s'evapora tan de pressa. Però la premissa, sense ser falsa, oblida que si es rega per la tarda o per la nit, l'aigua roman molt de temps ofegant les arrels, sense ser utilitzada. El millor moment per regar és, doncs, la primera hora del matí. En el cas d'una gespa en què els aspersors poden estar funcionant durant una hora, caldrà ajustar el programador perquè el reg finalitzi a l'alba, una estona abans que surti el sol.

Quan s'ha de regar?

Sense que importi el sistema que es trïi, l'objectiu és sempre el mateix: tornar a les arrels l'aigua que va necessitar la planta, i per tant va usar, i que es va evaporar. S'ha de considerar el tipus de terra, la flora i el clima a l'hora de decidir quant i com de sovint s'ha de regar. El sòl arenós reté menys aigua que l'argilós; les plantes grans usen més aigua que les que acaben de brollar; el temps calorós i ventós desseca la terra.

En comptes de seguir un horari basat en càlculs o en el calendari, vigili les plantes per saber quan necessiten aigua, encara que sempre cal tenir en compte que:

  • Les llavors necessiten que la terra estigui constantment humida, però poden ser fàcilment arrossegades per un fort doll d'aigua. Regui-les amb una pluja suau cada un o dos dies.
  • Les plantes 'adultes' s'han de regar menys sovint però més profundament perquè les seves arrels cresquin bé. Regui-les a una profunditat d'almenys 18 centímetres, i després deixi que els quatre centímetres superficials de la terra es dessequin completament abans de tornar a regar.
  • Com a norma general, les plantes que s'han regat correctament i per tant tenen arrels profundes necessiten aigua cada 5 o 7 dies durant la temporada calorosa.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto