Arteriosclerosi: Estrenyiment de les artèries

  L'arteriosclerosi, que significa literalment enduriment de les artèries, és una malaltia degenerativa caracteritzada per l'estrenyiment de les artèries. Sobre les parets arterials es van depositant lípids, cèl·lules fibroses, cèl·lules musculars, cristalls de colesterol i depòsits de calci, que formen plaques d'ateroma (es denominen així les plaques que originen esta malaltia) i a poc a poc obstruïxen les artèries. L'arteriosclerosi es desenvolupa lentament i les seves alteracions morfològiques poden sorgir a edats primerenques.

És una patologia de difusió universal encara que hi ha notables diferències geogràfiques, racials i sexuals en la incidència d'aquesta malaltia. En les últimes dècades es pot parlar d'endèmia en els països industrialitzats a causa de la seva alta incidència entre la població dels estats més desenvolupats.

Encara que el terme arteriosclerosi existeix només des de fa més d'un segle, s'han trobat rastres d'arteriosclerosi en mòmies de la Divuitena Dinastia dels faraons d'Egipte (1224 aC). Però tot i la llarga història d'aquesta malaltia, els nostres coneixements sobre el seu desenvolupament i progressió encara són molt limitats i plens d'incògnites.

La malaltia arterioscleròtica comença en tots els individus, sense tenir en compte el lloc d'origen, en els primers 20 anys de vida i de la mateixa manera. Inicialment es desenvolupa una placa petita molt benigna, la denominada estria grassa, que es pot trobar en els primers anys de vida en les grans i mitjanes artèries com l'aorta i les coronàries. Aquestes estries poden desaparèixer o evolucionar molt lentament i originar la formació de les plaques d'ateroma.

Avui sabem que cada un de nosaltres neix amb una geometria tridimensional diferent de les artèries, especialment de les coronàries, i precisament en les zones on les artèries es bifurquen i es divideixen es formen turbulències del corrent sanguini que probablement originen lesions del recobriment intern de les artèries, que es lesiona i es fa més permeable a les cèl·lules i als elements bioquímics que circulen en la sang: lípids, cèl·lules fibroses, detritus cel·lulars i altres elements penetren en este endoteli danyat i originen les plaques arterioscleròtiques.

Actualment un element nou apareix en el complex procés evolutiu de la placa ateromatosa: la inflamació. La placa es pot trencar, formar un coàgul o taponar totalment l'artèria i en aquest procés la inflamació sembla que té un paper protagonista. De fet s'han detectat nivells alts de proteïna C reactiva (PCR) en la sang, que apareixen quan hi ha inflamació, en persones que després han sofert un infart. Fins i tot es diu que la determinació de PCR pot substituir en un futur altres determinacions per predir el risc de sofrir un infart.

Factors de risc de l'arteriosclerosi

Aquest procés es veu afavorit per la presència de factors de risc. Es tracta d'hàbits, traços o alteracions associats amb un augment important de la susceptibilitat per a emmalaltir. Poden ser modificables o immodificables.

La investigació sobre els factors de risc de l'arteriosclerosi va començar en els anys 60, amb estudis epidemiològics que amb el temps han permès identificar aquests factors i realitzar el que es coneix com a prevenció primària: eliminar els factors de risc per controlar el desenvolupament de la malaltia.

Tabac, hipertensió arterial i colesterol elevat, especialment la fracció LDL (l'anomenat colesterol dolent, l'oxidació del qual té un paper important en l'origen de la placa), són els factors de risc més importants associats a aquesta malaltia. Al contrari, el denominat colesterol bo, la fracció HDL, desenvolupa un paper preventiu. De fet, cada dia es dóna més importància com a factor predictiu a l'HDL: valors baixos d'HDL són perillosos, fins i tot amb nivells de colesterol totalment normals. També la diabetis mellitus, l'obesitat, el sedentarisme i l'estrès són factors que afavoreixen el desenvolupament d'arteriosclerosi. Tots estos són factors de risc modificables, és a dir, podem actuar sobre ells: es pot deixar de fumar, aprimar, fer exercici, canviar de dieta... accions que constitueixen la base de la prevenció primària.

Però hi ha factors de risc immodificables. L'edat, el sexe, la càrrega genètica i la raça no els podem canviar. L'edat constituïx el factor de risc de major consistència: les lesions inicials apareixen en l'aorta en la primera dècada de la vida, en les artèries coronàries en la segona i en les artèries cerebrals en la tercera. En les dones, l'arteriosclerosi és molt menys freqüent que en els homes fins a la menopausa, per la qual cosa resulta molt temptador fer-ne responsable les hormones femenines, però encara no se n'ha confirmat el presumpte paper protector.

La raça blanca sembla que està més predisposada a este tipus de lesions que altres races. I, finalment, la càrrega genètica pren cada dia més importància, per la qual cosa cal valorar molt acuradament la història familiar del pacient.

Quins símptomes produeix?

L'arteriosclerosi és asimptomàtica mentre no aparegui en l'artèria un estrenyiment tan intens que no permeti subministrar sang als teixits. Es produeix llavors la denominada isquèmia (falta de reg i aportació d'oxigen a un teixit) i apareixen els símptomes.

Tres són els territoris més afectats pels estrenyiments: cor, extremitats inferiors i cervell.

• En el cor l'arteriosclerosi de les artèries coronàries origina angines de pit, infarts de miocardi, miocardiopaties arterioscleròtiques, morts sobtades i insuficiències cardíaques.
• En les extremitats inferiors apareix la claudicació intermitent: en caminar les cames fan mal i la persona s'ha d'aturar; amb el descans el dolor desapareix i es pot reprendre la marxa.
• En el cervell, quan les artèries s'obstrueixen, originen l'accident cerebrovascular que es pot manifestar de moltes formes: des de petits símptomes, a la paràlisi de les extremitats per isquèmia d'àrees del cervell. Estudis epidemiològics han permès associar aquestes afeccions als factors de risc. Així, el colesterol elevat està més relacionat amb la malaltia coronària, el tabac amb la claudicació intermitent i la hipertensió amb l'accident cerebrovascular.

Relacions d'aquest contingut