La pèrdua de l'ull va ser un accident, i ningú en va ser responsable

Unes nenes jugaven a la corda en l'hora del pati al seu centre escolar, amb la mala fortuna que quan una d'elles va deixar anar l'extrem de la corda, aquesta va impactar en l'ull de la seva companya, de cinc anys d'edat. Tot i les cures prestades pels serveis mèdics, la nena va perdre la visió en l'ull. Per les lesions causades, els pares de la menor van demandar els pares de l'altra nena i el centre escolar, considerant que la responsabilitat d'aquests era quasi-objectiva o per risc. El Tribunal Suprem, en sentència del 28 de desembre de 2001, eximeix de responsabilitat tots els demandats, entenent que els fets van ser un accident a causa d'un cas fortuït i que el centre escolar va obrar amb la diligència deguda. Argumenta que perquè sorgieixi la responsabilitat dels pares o del col·legi pels fets cal que hi hagi una actuació o omissió culposa, la qual cosa no succeïa en aquest cas ja que no s'apreciava cap culpa en la menor que va produir accidentalment les lesions. Tampoc tenia responsabilitat el col·legi, ja que el pati estava vigilat per una professora, que va atendre la menor lesionada des del primer moment i l'accident es va produir quan practicaven un joc sense risc.

Relacions d'aquest contingut