Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

Volcans: Les entranyes de la Terra alteren el medi ambient

L'última erupció de conseqüències importants l'ha protagonitzat el volcà Nyragongo, que va arrasar la ciutat de Goma, a la República del Congo, i va afectar més de 100.000 persones. La influència dels volcans en la història de la humanitat és innegable: condicionen completament la vida dels pobles i ciutats situats prop d'ells, poden trasformar dramàticament l'entorn, en alguns casos les seues cendres beneficien les collites i les pluges àcides que provoquen poden perjudicar la nostra salut.

No obstant això, la seva vinculació directa amb les alteracions del medi ambient no va començar a confirmar-se fins al passat segle XX, quan es van relacionar les erupcions volcàniques amb l'alteració del clima global del planeta. No és estrany, doncs, que fins i tot els hagin dedicat un parc temàtic, situat prop del Puèi Domat, a l'Alvèrnia francesa.

Tan espectaculars com perillosos

La primera conclusió en observar la distribució dels volcans al llarg del món és que no ha sigut l'atzar, precisament, el que els ha ubicat en el lloc en què es troben. Els volcans sorgeixen a causa de la fricció entre les plaques tectòniques, que en encaixar-se una sota d'una altra propicien la fusió de roques dins de l'escorça. Aquest magma tendeix a ascendir a la superfície a través de clavills o fissures i així s'autoconforma el volcà per acumulació dels seus propis productes (laves, bombes, cendres, pols volcànica).

Si bé una erupció constitueix un espectacle únic i meravellós, també representa una amenaça, i no només derivada dels fluixos de lava, la caiguda de cendres i projectils, els corrents de fang i els gasos tòxics. L'activitat volcànica pot, així mateix, accionar altres esdeveniments naturals perillosos, com ara la deformació del del paisatge arran de les inundacions en destruir-se les parets dels llacs o pel desbordament de rierols i rius, i enfonsaments provocats per tremolors. I a aquests perjudicis coneguts s'han sumat la comprovació de la seua influència negativa en la salut, sobretot en la d'infants menors de 3 anys, i la seva incidència discutida en el canvi climàtic, del qual es va començar a parlar en la dècada dels 90.

Canvi del clima?

Després de la potent erupció volcànica de la muntanya Pinatubo (Filipines) el juny del 1991, els científics van detectar durant els dos anys següents una reducció del fluix de CO2 cap a l'atmosfera. Investigant-ne les causes, van descobrir que les cendres i altres partícules expulsades pel volcà havien creat, durant el 1992 i el 1993, una boira al voltant del planeta, que reduí la llum solar que arriba a la superfície, i la va fer menys directa i més difusa. Molts científics van creure llavors que la dita reducció va causar una disminució de la temperatura de la Terra i amb això de la respiració del sòl i de les plantes. Però investigacions recents de la universitat californiana de Berkeley demostren que les plantes simplement van augmentar la seva eficiència durant el procés de fotosíntesi, absorbint més diòxid de carboni, i si bé la temperatura global va descendir en mig grau, pel fet que la radiació solar general va disminuir en un 5%, la dita alteració del clima no és significativa. No obstant això, les anàlisis van servir per a aprofundir en l'impacte negatiu de fenòmens més habituals, com són els efectes dels aerosols i la contaminació present en l'atmosfera.

També reporten beneficis

Dues qüestions tan diferents com l'agricultura i els mètodes de supervivència poden sortir afavorits de l'activitat volcànica. La cendra i els materials piroclàstics poden convertir els sòls en extremadament fèrtils i permeten als agricultors obtenir abundants collites. A l'abril del 1992, el Cerro Negro va fer erupció prop de León (Nicaragua). En les zones pròximes al volcà es va dipositar una espessa capa de cendra, i no va faltar qui es va aventurar a realitzar pronòstics pessimistes sobre l'economia agrícola, que s'interrompria per anys. No obstant això, al cap de 10 mesos, els agricultors ja gaudien de bones collites dels fèrtils sòls entremesclats amb cendres volcàniques. Aquestes benediccions volcàniques sens dubte constitueixen un generador econòmic i social molt poderós. Amb freqüència es diu que els que viuen en zones volcàniques d'alt risc són jugadors per naturalesa i que assumeixen grans riscos per a aconseguir beneficis incerts. Però la seva experiència al peu d'un cràter serveix de catalitzador en el desenvolupament de mètodes de protecció contra desastres naturals, ja que les seves reflexions sobre com fer front a les erupcions i les tècniques que posen en pràctica per a sobreviure aporten valuosos coneixements.

Erupcions destacades de la història

1815: El Tambora, a Indonèsia, entra en erupció violentament i causa 50.000 morts. Ha sigut el més mortal de la història.

1902: L'erupció del Mont Pélée, a l'illa de Martinica, causa 36.000 morts i destrueix en pocs minuts el port de Saint Pierre.

1991: El volcà Pinatubo, a les Filipines, produeix la segona major erupció del segle passat i la major pertorbació atmosfèrica coneguda des de l'explosió del Krakatoa el 1883. Va haver-hi mil morts i un milió de desplaçats.

Any 1.500 abans de Crist: el volcà de l'illa de Santorí entra en acció. La llegenda diu que la seva acció va acabar amb l'Atlàntida, la mítica illa de la felicitat.

Any 79 després de Crist. El cas del Vesuvi: és el volcà més mític d'Europa. El 1999 va sembrar l'alarma després de 55 anys en letargia. Però l'incident més conegut és el de l'erupció l'any 79 després de Crist, que va deixar totalment destruïda la ciutat de Pompeia i va arrasar també les pròximes Herculà i Campània.

El Teide tornarà a l'activitat

No serà demà, ni demà passat. Hauran de transcórrer anys, segurament dècades, però la veritat és que el Teide tornarà a entrar en erupció tard o d'hora. I és que l'activitat en el seu subsòl no ha cessat. En aquest sentit, és un volcà actiu. Les autoritats de Tenerife tenen prevista aquesta contingència i han elaborat plans d'actuació per a quan sigui necessari, per la qual cosa es preveu que l'erupció no agafarà ningú per sorpresa. Igual que el Teide, es calcula que a tot el món hi ha uns 600 volcans actius, encara que el seu nivell d'activitat és molt variable.

Efectes sobre l'entorn

  • Tempesta de cendres: l'erupció volcànica expulsa per l'aire o per mitjà d'una columna de gasos trossos de lava que, segons la seva mida, seran cendres, sorra, blocs... Les cendres poden produir incendis forestals, a més de cobrir terres dedicades a l'agricultura i teulades -fins a enfonsar-les-, destruir collites o impedir les sembres temporalment.
  • Fluixos de foc: les roques calentes, de moltes mides diverses i embolcallades en gasos que es desplacen com un fluid per les vessants dels volcans, poden assolir temperatures de diversos centenars de graus i velocitats entre els 50 i els 150 quilòmetres per hora. Es tracta dels productes volcànics més destructius i mortals, ja que arrasen tot el que troben al seu pas, incloses construccions o qualsevol forma de vida a causa de la seua força i l'alta temperatura.
  • Allaus de fang: es componen de fragments de roques, cendres, sediments i gran quantitat d'aigua, la qual cosa fa que flueixin ràpidament pendent avall a causa de la seva gran capacitat d'arrossegament. Aquestes allaus s'emporten sòls, vegetació, roques i tots els objectes que es troben al seu pas, i així formen enormes rius de fang i pedres. Han arribat a soterrar poblacions senceres i a modificar el llit de grans rius.
  • Rius de lava: es produeixen pel vessament de roca fosa que emet el volcà, encara que poques vegades ocasionen víctimes, ja que descendeixen lentament. Aquests rius destrueixen tot el que troben al seu pas per incineració, xoc i colgament.
  • Gasos i pluja àcida: el magma conté gasos dissolts que són alliberats per les erupcions cap a l'atmosfera, normalment tòxics i perillosos per a la vida vegetal i animal. Els gasos poden causar efectes nocius especialment en l'àrea pròxima al massís volcànic (5 quilòmetres), encara que en alguns països n'han provocat fins a 30 quilòmetres de distància del punt d'emissió. La pluja àcida afecta principalment els ulls, la pell i el sistema respiratori de les persones. També causa danys a les collites i als animals que es mengen la vegetació afectada. De vegades, les gotes de pluja, en barrejar-se amb els gasos adherits a les cendres, poden causar la pluja àcida, perjudicial tant per a les persones, els animals i la vegetació, com per a les estructures metàl·liques.
  • Tempestes elèctriques: els gasos i vapors que eructa el volcà afavoreixen que l'aire pugui conduir electricitat produïda en els núvols, i originar així una gran quantitat de llamps i rellamps. A més, facilita la formació de forts aiguats.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto