Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Noves tecnologies

Λ

Llistes de distribució: Directament a la bústia electrònica

Les llistes de distribució són un primitiu servei d'Internet que resisteix el pas del temps

  Per molt estranya que sigui una afició, de segur que hi ha, almenys, un grapat de persones en el món que la comparteix. Per això, un mitjà de comunicació que a penes sap de distàncies físiques com és Internet, ha servit de brou de cultiu perquè proliferin sistemes que ajudin a mantenir en contacte grups d'usuaris amb fílies comuns. Una de les eines més antiga de la xarxa (i encara avui més útil) per a reforçar aquests llaços creadors de vertaderes "comunitats virtuals" són les llistes de distribució. En definitiva, representen una volta de rosca a les possibilitats que ofereix el correu electrònic.

Enviar un e-mail és senzill, ràpid i econòmic. Enviar-ne un milió també. A diferència del correu tradicional, el nombre de destinataris d'un correu electrònic no encareix ni en ralentitza l'enviament. Aquesta facilitat va fer que, des dels orígens de la xarxa, sorgissin serveis que remetien la mateixa informació directament al correu electrònic dels usuaris que ho sol·licitaven: així van néixer les llistes de distribució.

Hi ha llistes de distribució moderades, d'unidireccionals, de periòdiques, d'anàrquiques, sobre mecànica quàntica o sobre el moviment punk dels vuitanta... En definitiva, per a tots els gusts. En rigor, es poden dividir en dos grans blocs: les obertes i les tancades. Les primeres són les que permeten els seus integrants participar-hi activament, és a dir, qualsevol pot enviar un correu que rebrà la resta d'inscrits.

Control en les tancades

En les llistes tancades, en canvi, només els creadors poden enviar informació, amb la qual cosa els integrants saben que només rebran missatges d'una font que consideren interessant (les notícies d'un grup de música, els relats d'una novel·lista, les informacions d'aquesta mateixa revista...). No obstant això, les llistes de distribució obertes serveixen per a crear i mantenir una comunitat virtual d'usuaris, mentre que les segones funcionen perquè qui tingui alguna cosa a dir, ho pugui fer a un ampli nombre d'usuaris.

Tanmateix, l'única disjuntiva no consisteix només entre llista oberta o tancada, ja que les llistes obertes també poden estar moderades o poden mancar de control. En les primeres qualsevol missatge es publica directament i és enviat a la resta de membres. En les llistes moderades (també conegudes com tancades) tots els missatges passen el filtre d'un responsable que tria què té interès per als integrants del grup de discussió. Aquest tipus limita la llibertat dels integrants, però no omple la bústia amb correus que no tenen res a veure amb el tema.

Ventall d'assumptes

I quins temes s'hi tracten? Pràcticament tots. Hi ha milers de llistes entre les quals es pot triar, des de les més serioses fins a les més banals. Al cap i a la fi, no hi ha cap altre mitjà a Internet que permeti una discussió més assossegada, documentada i constructiva. Mentre que els xats són per a molts una olla de grills en què no es pot fer gaire més que jugar al Trivial o buscar parella, les llistes de distribució permeten reflexionar abans de l'enviament de cada missatge (cosa impossible davant de la immediatesa del xat) i incloure-hi referències a publicacions electròniques o tradicionals mitjançant les quals es pugui recolzar els arguments i contrastar les idees.

Per a trobar la discussió que millor s'adapta als nostres gusts n'hi ha prou de visitar un buscador de llistes com RedIRIS (www.rediris.es/list ), Topica (www.liszt.com ), Listtooll (www.listtool.com ) o Ezine (www.ezinecentral.com ). En tot cas, si entre l'abundància de llistes no se'n troba cap que sigui l'adequada, sempre és possible crear-ne una de pròpia.

Les llistes tenen un avantatge afegit: són una excel·lent via per a practicar idiomes, ja que posen en contacte persones distants amb interessos comuns però que potser no tenen la mateixa llengua materna. En la majoria de llistes (com en la resta d'Internet) predomina l'anglès, però les escrites en castellà es compten per centenars i també n'hi ha que utilitzen llengües amb només uns milers de parlants. Al cap i a la fi, pocs mitjans permeten conèixer tantes persones afins d'una manera tan senzilla i còmoda.

La dispersió de sistemes per a gestionar llistes de correu fa que en cada un d'ells la forma per donar-se'n de baixa sigui diferent. Abans d'apuntar-nos a una llista, convé assegurar-se que la baixa hi és senzilla i còmoda; si no, és possible que acabem veient la bústia electrònica atestada de llistes que en el seu moment vam considerar atractives, però que ja no ens serveixen de res.

Els butlletins de Consumer

L'univers de webs que orbiten al voltant de Consumer.és (revista CONSUMER, consumaseguridad.com, les Guies Pràctiques Consumer i Vitelia) tenen tres llistes de distribució (butlletins electrònics) que mantenen els visitants informats de les últimes actualitzacions en els webs.

D'aquesta manera, els usuaris no tenen per què entrar al web de forma periòdica, sinó que és el mateix web qui truca a la porta de l'internauta per mantenir-lo al dia en temes de consum i vida quotidiana. Els butlletins electrònics són gratuïts i només necessiten una dada de l'internauta: la seva adreça electrònica.

El de la revista és el butlletí més veterà (es remet ininterrompudament des de 1998) i permet portar la subscripció de CONSUMER a llocs on d'una altra manera seria impossible. El diari de la seguretat alimentària consumaseguridad.com, amb un any de vida acabat de fer, informa de les últimes novetats i consells per a garantir la seguretat en el consum d'aliments i evitar les temudes toxiinfecciones alimentàries. Consumer.es, per la seva banda, reuneix en un únic butlletí el més important que s'ha publicat en tot el portal de consum al llarg dels últims set dies. En definitiva, aquestes tres llistes de distribució són la via de comunicació més directa amb els internautes més fidels a la informació sobre consum i vida quotidiana de la Fundació Grupo Eroski.

I, en un futur, els usuaris podran personalitzar aquests i nous butlletins per rebre-hi només els temes que més els interessen: nutrició, bricolatge, economia domèstica, reportatges especials, notícies de consum... Serà l'època dels butlletins a la carta.

Com ens hi podem inscriure?

Navegar a la carta

  • Topica
    www.liszt.com
    Asseguren tenir 100.000 inscrits en els seus centenars de llistes de distribució que abracen des dels seguidors de la cantant Anastacia fins a la gestionada per l'organització ecologista Adena. Triar entre tanta abundància és el més complicat.
  • Yahoo Groups
    www.yahoo.es
    Més que llistes de distribució pròpiament dites, els grups de Yahoo Groups són vertaderes comunitats virtuals, en les quals els usuaris, a més d'enviar i rebre correus electrònics, intercanvien tota classe d'arxius i disposen d'una pàgina web amb serveis diversos. Innovador.
  • RedIRIS
    www.rediris.es/list
    Des del començament d'Internet, RedIRIS ha estat present. L'entitat que gestiona l'accés telemàtic de les universitats espanyoles ofereix des dels seus inicis un ampli i complet servei de fòrums de discussió electrònics per a l'esbarjo d'aquells a qui agrada compartir coneixements.

Relacions d'aquest contingut

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto