L'anteriorment denominada "multipropietat": Habitatge que es comparteix però que no es compra

  Tornar a la casa del poble, llogar un apartament, reservar habitacions en un hotel o plantar la tenda de campanya en un càmping són maneres tradicionals d'allotjar-se en vacances. Comprar una segona residència és també una opció cada vegada més habitual, no debades Espanya és el país d'Europa que en té una major proporció: l'últim cens de l'INE comptabilitza més de 2 milions d'habitatges estipulats com a patrimoni de segona residència. A totes aquestes opcions, en els anys 80, però sobretot en els 90, s'hi va sumar la fórmula d'habitatge a temps compartit, anteriorment coneguda com a "multipropietat". Aquesta fórmula permet als consumidors disposar d'un immoble durant un període determinat, a un preu substancialment més reduït que l'import d'una segona residència. No obstant això, al seu voltant ha regnat una certa confusió, sobretot fins que el 1998 no es va regular aquest sistema. Fins llavors es coneixia sota el nom de "multipropietat", denominació que va prohibir la llei per tal d'evitar confusions, ja que en realitat mitjançant aquesta fórmula no s'obté la propietat d'un immoble, sinó que es compra la facultat del seu ús i gaudi. És a dir, l'usuari té dret a viure durant un període determinat a l'any en un allotjament (apartament, habitació d'hotel, caravana i fins i tot embarcacions), localitzat en enclavaments turístics com ara zones costaneres, estacions de muntanya o en grans capitals. L'aprofitament de l'immoble es pot deixar en herència, però s'ha de ser conscients que l'immoble té un propietari únic (el venedor-promotor), de manera que extingit el temps contractat de gaudi, els compradors o posteriors titulars no tenen dret a cap compensació. Així, el propietari de l'apartament o xalet és sempre el propietari de l'edifici sobre el qual es constitueix el règim (pot ser una persona física o jurídica), i el venedor pot ser una altra persona, física o jurídica, que actua en representació del propietari.

Preus més assequibles

Els preus que es fan servir en les ofertes d'aquest aprofitament per torn de béns immobles són molt variats, però poden servir com a exemple els d'una de les companyies més fortes del mercat mundial, amb més de 300 immobles en el nostre país: una setmana a l'any, al juliol, d'un apartament tipus per a dues persones, més sofà llit al saló menjador, amb terrassa, en un complex amb piscina, prop de la platja a la Costa del Sol, restaurants i la resta de serveis, s'ofereix per 15.025 euros (en concepte d'entrada, que varia en funció del lloc i les dates triades). La quota anual (actualizable segons el IPC mitjà europeu) és de 300,50 euros. Aquest desemborsament dóna dret a gaudir tots els anys d'aquest apartament durant la setmana seleccionada, no cal fer front a cap altre tipus de despesa (llum, electricitat, gas...), garanteix el canvi de mobiliari cada dos anys i la possibilitat d'intercanvi dins de la xarxa mundial que posseeixen.

Avantatges

Aquesta fórmula, heretada de les societats nòrdiques i canadenques, requereix una inversió menor ja que no s'adquireix, i per tant no es paga, l'entera propietat de l'immoble, però si que s'aconsegueix un lloc estable i segur per a les vacances anuals. També ofereix la possibilitat de l'intercanvi de destinacions i fins i tot de llogar el dret a gaudir del període que es posseeix a un tercer. D'altra banda, i per a la societat en el seu conjunt, compartir recursos implica una necessitat menor de construcció en benefici del medi ambient i del paisatge.

Inconvenients

Fins l'any 1998, a causa del buit legal que hi havia a Espanya, els mètodes de venda van ser molt agressius, la publicitat enganyosa i es van donar múltiples fraus que van originar moltes denúncies de consumidors, la qual cosa va desprestigiar aquesta formula vacacional. Fins llavors, es comercialitzava com a "multipropietat", sense que en molts casos impliqués l'adquisició de cap quota de propietat sobre un bé immoble. Es venia la idea d'accedir a l'estatus de copropietari d'un immoble, quan en realitat el pacte signat entre les parts al contracte no sempre transmetia una quota de propietat. Un altre entrebanc que manifesten els usuaris és que, quan es vol canviar de destinació, els llocs especialment suggeridors solen tenir llistes d'espera de mesos i fins i tot d'anys.

Relacions d'aquest contingut