Comissions bancàries: L'altre gran negoci

  Mantenir obert un compte d'estalvi, treure diners del caixer automàtic, disposar d'una targeta de crèdit, efectuar transferències o cobrar un xec costa diners al consumidor. Concretament, el passat 2001, els bancs i les caixes d'estalvi van cobrar als seus clients 8.700 milions d'euros en concepte de comissions bancàries, segons Ausbanc. I en comparar aquesta xifra amb els 8.208 milions d'euros que van obtenir com a altres beneficis del negoci, la conclusió resulta reveladora: les comissions bancàries s'han convertit en l'altre gran negoci de les entitats financeres.

Les comissions bancàries són quantitats que els bancs i les caixes d'estalvi cobren com a retribució a la seva tasca o pels serveis d'intermediació o de gestió que presten. Tret d'excepcions puntuals, els bancs i les caixes facturen als clients tant per l'activitat que es mantingui amb l'entitat (entre 10,80 i 54,10 euros a l'any per una llibreta d'estalvis) com per la inactivitat (a partir del tercer any d'inactivitat, 6 euros semestrals); tant per la contractació d'un producte (des del 2% fins al 6% per obertura de crèdit hipotecari) com per la seva cancel·lació (entre l'1% i el 4% per la cancel·lació anticipada d'un crèdit hipotecari). Per això, els interessos dels productes financers d'un banc o una caixa d'estalvis no han de ser les úniques xifres a les quals hem de prestar atenció quan triem una entitat d'estalvi, encara que el marge de maniobra del consumidor hi és escàs: les variacions de comissions entre entitats bancàries són generalment mínimes per raons de competitivitat.

Cada entitat aplica les despeses que creu oportunes, després de la consulta amb el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Les normes de protecció al consumidor inclouen l'obligació d'informar l'usuari; les entitats han de publicar en els seus taulers d'anuncis aquestes tarifes i facilitar-ne al client un extracte.

Relacions d'aquest contingut