Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Psicologia

Λ

La memòria: Do natural o producte de l'esforç?

La memòria és una de les facultats superiors de l'ésser humà

  La memòria és una de les facultats superiors de l'ésser humà. Així es considera des de temps immemorials, perquè recordar el que succeeix i conservar aquest compendi de sabers per a l'ús posterior ha sigut gairebé des de sempre un repte per a la humanitat. En realitat, som, en gran part, herència del que van ser els nostres antecessors. I en moltes decisions que adoptem, conscientment o inconscientment, utilitzem la nostra memòria, és a dir, el que vam pensar, vam fer o vam viure amb anterioritat.

Un individu sense memòria és un ésser a la deriva, amb risc greu d'inadaptació social i aïllament. No recordar, o fer-ho només en una mesura molt escassa, constitueix un problema, especialment per als qui desitgen o necessiten aprendre coses noves. D'altra banda, la manca de memòria recent, d'allò que ha ocorregut fa poc de temps, és un senyal d'alarma que preocupa les persones més grans.

De totes maneres, la memòria com a bé absolut ha sigut també qüestionada, se n'ha dit fins i tot que és "la intel·ligència dels maldestres". Probablement, aquest menyspreu està vinculat a certs comportaments i mètodes d'estudi basats en l'emmagatzemament mecànic, gairebé indiscriminat i basat en la repetició, d'enormes quantitats d'informació, sense que la comprensió dels continguts mereixi el valor estratègic que representa entendre el que es memoritza.

La memòria, lligada a la intel·ligència i convenientment estimulada, resulta imprescindible en la nostra vida d'éssers racionals que actuen prenent decisions en què no sols intervé l'impuls o la intuïció sinó també la capacitat de pensar, indissolublement unida a la de reflexionar portant a col·lació els records, tant els recents com els més llunyans en el temps, precisament mitjançant la memòria.

Posseir una capacitat de memòria suficient esdevé, per tant, essencial per a una vida intel·ligent.

En dues paraules, què és la memòria

La memòria és la capacitat de retenir i evocar els estímuls que després de penetrar adequadament en el nostre cervell hi han trobat un buit. És la permanència de parts simbòliques del nostre passat en el present. La intel·ligència és una mica més complexa, però no pot entendre's sense la capacitat de memòria. Ara bé, una persona molt intel·ligent gaudeix normalment d'una bona memòria, però tenir-la no significa necessàriament ser més intel·ligent que un individu desmemoriat.

Sembla que, fins i tot des d'abans del naixement algunes sensacions es graven al cervell del nadó. Durant els primers anys de vida la nostra memòria és de caràcter sensitiu, grava fonamentalment sensacions o emocions. És més tard quan apareix la memòria de les conductes: s'assagen moviments, es repeteixen i, a poc a poc, es van gravant. D'aquesta forma, els nens van retenint i aprenent experiències que permeten que progressin i s'adaptin a l'entorn. Finalment, es desenvolupa la memòria del coneixement, o capacitat d'introduir dades, emmagatzemar-les correctament i evocar-les quan sigui necessari. Aquestes tres fases són essencials i expliquen en gran part alguns oblits i les claus per millorar la memòria.

Introducció de les dades

És el moment en què els coneixements, les experiències i els esdeveniments accedeixen al nostre cervell. Les circumstàncies que envolten aquest moment resulten fonamentals per a l'èxit o el fracàs de la memòria. Són imprescindibles l'atenció i la concentració. Si en aquest moment conflueixen elements aliens al que es desitja aprendre o memoritzar (per exemple, converses, música o televisió mentre s'està estudiant) les dades no hi arribaran ni s'hi emmagatzemaran de forma adequada. O si la persona està vivint situacions emocionals difícils, la seva atenció estarà en un altre lloc, la distracció vencerà i serà difícil la recepció adequada d'aquests coneixements o registres. Per tot això, hem d'assegurar que l'entrada de les dades sigui adequada i per mitja del màxim nombre de canals: vista i oïda, principalment, i si s'escau, tacte, olfacte...

L'emmagatzemament de la informació

És el moment en què les dades introduïdes es registren ordenadament al cervell. Això requereix no sols una metodologia, també exigeix estructures intel·lectuals que ajudin l'individu a classificar les dades. Un exemple: a l'hora de guardar roba en un armari podem classificar-la prèviament per tipus de peces, i dipositar-la després en els buits corresponents. La diferència es farà patent quan busquem la roba, perquè un ordre conegut per nosaltres (som els qui l'han establert) regeix en la ubicació de cada peça de roba.

Fase clau: l'evocació

A l'hora de recordar, d'extreure la informació guardada, si allò que s'ha emmagatzemat s'ha classificat bé serà més fàcil localitzar-ho i utilitzar-ho. Però no tot és atenció a l'hora de registrar ni ordre a l'hora de guardar: altres factors, com l'edat, la salut i les pròpies circumstàncies vitals, intervenen decisivament en la memòria. La preocupació sorgeix quan apareixen els oblits, quan l'alumne no és capaç de recordar en l'examen el que ha estudiat durant setmanes o quan, ja de vells o propers a ser-ho, no recordem on hem deixat les claus, si hem tancat el gas abans de sortir de casa o el nom d'aquella persona que tant ens va cridar l'atenció quan la vam conèixer fa un parell d'anys.

Per què ens oblidem de les coses

Els oblits poden sobrevenir per interferència, en haver mesclat les dades en la fase de registre, per dèficit d'atenció en aquesta mateixa etapa, per desús (els records es debiliten quan no s'utilitzen), per desmotivació (hi ha coses que el nostre inconscient prefereix arraconar, no recordar, perquè ens causen patiment o desfici), i pel pas dels anys. Amb el pas del temps algunes facultats, entre elles la memòria, perden vigor: els més grans veuen com disminueix la capacitat de recordar coses recents encara que puguin gaudir d'una bona memòria remota. Els oblits, aquests dèficits no patològics de memòria, revelen que no ens hem aplicat a l'hora de registrar les dades o, també, que amb l'envelliment, la deterioració de les facultats físiques i intel·lectuals acaba afectant la capacitat de recordar. Però davant dels oblits no convé alarmar-se ni, menys encara, obsessionar-s'hi. Fem intents, esforços seriosos i metòdics, d'extreure de la nostra memòria altres dades relacionades, tan sols indirectament, amb el que desitgem recordar. I si aquesta estratègia no funciona, el millor és despreocupar-se'n. Obsessionar-nos-hi només farà que es bloquegi encara més la nostra memòria. El record vindrà per si sol quan menys ho esperem i és llavors quan haurem d'exercitar tot el que puguem la nostra memòria. L'amnèsia, d'altra banda, és un oblit greu que, relacionat freqüentment amb esdeveniments traumàtics (ja siguin físics o psicològics), requereix tractament mèdic.

Millorar la memòria

Encara que hi ha condicions físiques, encara insuficientment conegudes, que faciliten la memòria, aquesta sempre pot ser millor. Vegem alguns suggeriments per millorar-la:

  • Procurem que en el moment d'introduir les dades, hi intervinguin tots els sentits possibles: vista, oïda, olfacte...
  • Envoltem-nos de circumstàncies favorables i evitem les interferències. Si conflueixen estímuls d'una altra naturalesa, despistaran l'atenció que requereix memoritzar el que desitgem recordar.
  • Augmentem la nostra capacitat d'atenció i concentració, escoltant enmig del silenci, resolent jocs visuals o els exercicis de percepció de diferències que apareixen als diaris.
  • Intentem entendre bé, relacionant-ho amb altres coneixements, el que pretenem memoritzar.
  • La imaginació és la nostra capacitat d'evocar imatges. El cervell reté millor el que és imaginable. Intentem associar amb imatges el que volem aprendre o recordar. Aquestes imatges no han de ser forçosament lògiques, poden ser autèntics disbarats que, pel contrast, poden gravar-se millor.
  • Una vegada entès el que es vol assimilar, repetim-ho fins a la sacietat. La repetició crea l'hàbit, i la insistència ajuda a gravar millor els conceptes.
  • Comprovem periòdicament la nostra capacitat de recordar. De tant en tant, fem inventari del que estem aprenent i de les nostres vivències. Podem autoavaluar la nostra memòria, és un exercici divertit i molt recomanable.
  •  A mesura que avança la nostra edat, és convenient estimular la memòria recent -la memòria remota ens planteja menys problemes en la nostra vida quotidiana- mitjançant una sèrie d'activitats: seguir l'actualitat llegint diàriament els periòdics, fer de tant en tant un petit resum escrit o oral del que hem llegit o escoltat, mirar amb freqüència el calendari per mantenir viva l'orientació temporal, aprendre de memòria lletres de cançons o versos de poemes, classificar les nostres fotografies, mirar-les i recordar els moments que reflecteixen, col·leccionar objectes, ordenar-los i gaudir-ne de tant en tant.
  • Finalment, un consell realment útil: escriguem les nostres memòries. De segur que ens sorprendrem del que som capaços de recordar.

Relacions d'aquest contingut

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto