Saltar el menú de navegació i anar al contingut
Com més bàsica és la necessitat d'un producte, menor és l'IVA que s'hi aplica
S'ha fixat vosté mai en els tres tipus d'IVA diferents que li cobren en la compra del supermercat? Sap quin percentatge d'IVA -16%, 7% o 4%- correspon a cada producte que adquireix? El 1992, després de sis anys de permanència en la llavors coneguda CEE, avui UE, va entrar en vigor l'Impost sobre el Valor Afegit. Es van substituir així altres imposts sobre béns i serveis de consum i es va estipular un tipus d'IVA per a cada bé de consum. Així, com menys primari o necessari resulti un producte, més alt serà el percentatge d'IVA que suporta (la llet, 4% d'IVA; el transport urbà, 7% i un vídeo, 16%). La particularitat de l'IVA és que grava el valor afegit d'un article en cada fase de la cadena de producció i cada una de les parts l'assumeix i el desgrava, excepte l'última anella, el comprador final, que es limita a pagar-lo.
Crida poderosament l'atenció la disparitat de criteris en aplicar un tipus d'IVA o un altre a alguns productes. Mentre que els preservatius sí que estan englobats dins del grup del 4% en entendre's, correctament, que són un producte sanitari, les compreses i els tampons no es defineixen així i han de suportar un 16% d'IVA, el mateix percentatge que els cosmètics, quan la seva compra òbviament és necessària per a un sector de la societat amplíssim. Ocorre que els llibres es graven amb un 7% d'IVA per entendre que són un bé cultural i, en canvi, la producció musical està carregada amb un 16%. La modificació de la Llei de l'IVA, reclamada per diversos sectors, és factible com va quedar patent fa dos anys, quan es va rebaixar l'IVA del butà i de les autopistes al 7% com a mesura per lluitar contra la inflació. Ambdues han hagut de ser ara corregides atenent les indicacions de la Comissió Europea, en el cas del gas, i del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, en el cas del peatge.
No atendre l'obligació legal de facturar i per tant, pagar una factura sense IVA, és un frau, ja que no es paga l'impost que establit la llei. Encara que el consumidor final té poques probabilitats que Hisenda descobreixi la compra irregular, el delicte es comet per ambdues parts: tant qui ha venut i no ha facturat com qui ha comprat infringeixen la llei. Una altra raó per pagar l'IVA, fora de termes legals, és l'obligació ètica dels ciutadans envers l'Erari Públic. En l'últim estudi del CIS que va analitzar l'opinió pública sobre imposts, es va descobrir que més de la meitat dels enquestats considerava que els imposts són necessaris perquè l'estat pugui prestar serveis públics, construir carreteres, etc. El 63% considerava que els imposts eren molt alts, i que la classe mitjana suportava més pressió per part d'Hisenda. Després de preguntar també sobre quin impost els molestaria més que s'apugés, un de cada dos enquestats va citar el IRPF i va ser la resposta que més es va repetir; en segona posició va quedar l'impost que grava el tabac i les begudes alcohòliques i l'IVA va ocupar un tercer lloc.
Per entendre com es desenvolupa, pot servir l'exemple següent: un agricultor ven cotó a un majorista tèxtil per valor de 3.000 euros. A aquest preu li carrega el 16% d'IVA, per la qual cosa en la factura apareixerà la suma total de 3.480 euros, que és el que paga el majorista. L'agricultor haurà d'ingressar a Hisenda, en concepte d'IVA cobrat, 480 euros. Per la seva banda, el majorista tèxtil ven la llana a un fabricant de camises, per 3.600 euros, més el 16% d'IVA: en total 4.176 euros. El majorista hauria de dipositar 576 euros a Hisenda per la venda, però com va assumir 480 euros en la compra, en paga la diferència: és a dir, 96 euros. Per la seva banda, el fabricant de camises ven les peces de roba a un comerciant, per un valor de 6.000 euros, als quals aplica el 16% d'IVA. En total, el comerciant paga 6.960 euros. Així, el fabricant hauria de pagar a Hisenda 960 euros (per l'IVA) però com va pagar 576 euros en la compra, ingressa a Hisenda 384 euros en concepte d'IVA. Ja anem arribant al final. El comerciant ven les peces de roba al públic per 9.150 euros als quals aplica el 16% d'IVA. Quan vengui totes les peces haurà recaptat 1.464 euros en concepte d'IVA. A Hisenda haurà de lliurar 504 euros, ja que en comprar les camises va suportar un pagament de 960 euros. Els consumidors pagaran per la seva banda el 16% d'IVA en cada camisa. Al final, com es veu, Hisenda ha percebut 1,464 euros (la suma de 480 + 96 + 384 + 504 euros).
Hi ha 5 grups de béns i serveis exempts d'IVA, per considerar-se summament necessaris:
Hi ha tres tipus d'IVA: 16%, el general; 7%, el reduït i 4%, el superreduït. Com més primària és la necessitat d'un producte, menor és la càrrega d'impostos que suporta.
El 4%, el superreduït. Es graven amb aquest IVA béns i serveis qualificats com de primera necessitat: pa, llet, formatges, ous, verdures, fruites, hortalisses i tubercles naturals, que no hagin estat modificats de cap manera (és a dir, no hi entra l'agricultura ecològica, encara que s'escolten demanes que ho sol·liciten).També s'aplica aquest tipus d'IVA a llibres, periòdics i revistes no publicitaris; medicaments d'ús humà; cadires de rodes per a minusvàlids i pròtesis i Habitatges de Protecció Oficial. A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI