L'error en la cirurgia estètica va ser producte d'una negligència mèdica

Una pacient va acudir a la consulta privada d'un metge especialista en cirurgia maxil·lofacial que li va diagnosticar protrusió del maxil·lar superior i li va aconsellar una intervenció quirúrgica. L'operació no va tenir el resultat que pretenia, per la qual cosa, d'acord mutu, es va procedir a una segona intervenció que tampoc no va produir un resultat satisfactori en infectar-se els empelts, que va donar lloc que el maxil·lar tornés a la posició que ocupava després de la primera intervenció. Finalment, la pacient va resoldre el seu problema amb altres metges, i li'n van quedar seqüeles. Pels danys materials i morals soferts, l'Audiència Provincial de Madrid va condemnar el metge a indemnitzar la seva antiga pacient. No obstant això, el metge va recórrer al Tribunal Suprem, que va confirmar l'11 de desembre de 2001 la sentència i va obligar el metge a indemnitzar la pacient. El Suprem argumenta que quan es tracta de medicina voluntària, com la cirurgia estètica, el metge està obligat a obtenir el resultat buscat. El Tribunal entén que aquest és el cas plantejat, i que a la vista que no es va aconseguir el resultat previst però que sí el va aconseguir un altre cirurgià, la causa del mal resultat no va ser cap fet fortuït o força major, sinó la negligència mèdica.

Relacions d'aquest contingut