Matrimoni i unions de fet: Es redueixen les diferències

 El debat social sobre l'equiparació entre unions de fet i matrimonis continua dividint ciutadans i juristes. Encara que es tracta d'una qüestió que queda dins de la intimitat de cada parella, àmbit que el Dret només ha de respectar, postures contràries sobre l'equiparació o no d'aquests dos tipus d'unió pugnen per imposar-se. Segons alguns sectors, optar per la unió de fet podent casar-se implica quedar-se fora del règim matrimonial, per a les coses bones (menys tràmits en cas que finalitzi la relació) i per a les dolentes (pensió de viduïtat o de jubilació). Altres corrents addueixen que les unions de fet s'han de considerar com a famílies protegibles, i la veritat és que a poc a poc s'hi perceben canvis, com la creació de registres d'unions de fet, que acurten les diferències entre matrimonis i unions de fet. Així i tot, no hi ha una llei de parelles de fet, encara que aquestes, si són heterosexuals, es reconeixen legalment a efectes determinats. Tot i que de moment es diluciden de manera diferent algunes qüestions, sobretot les d'índole econòmic (herències, pensions compensatòries, assignació de l'habitatge en cas de separació), les unions de fet ja poden fins i tot adoptar nens -fins i tot les parelles homosexuals inscrites a Navarra-. Precisament les grans discriminades davant de la llei són les unions entre persones del mateix sexe: no poden contreure matrimoni (segons la Constitució espanyola, un home només es pot casar amb una dona i una dona amb un home) ni acollir-se als mateixos drets que les parelles heterosexuals inscrites en alguns registres d'unions de fet.

Règims diferents

• Matrimoni. La Llei preveu tots els efectes de la seva vigència (drets i deures dels marits, règim econòmic, habitatge familiar i càrregues del matrimoni, pensió de viduïtat, seguretat social, drets successoris, adopció), i el que succeeix en cas de ruptura (atribució de l'ús de l'habitatge, pensió compensatòria, liquidació del règim econòmic...).
• Unió de fet. El 1992 el Tribunal Suprem va definir les unions de fet com convivències que s'han de desenvolupar en règim de coexistència diària, estable, amb permanència temporal consolidada al llarg dels anys, practicada de forma externa i publica, de manera que es creen, així, interessos i fins comuns en el nucli d'una mateixa llar. Excepte en les comunitats autònomes que han aprovat una llei específica els drets i obligacions es presenten una mica difuses i, en ocasions, difícilment predictibles. Si no hi ha pacte exprés ni norma específica, són els tribunals els qui han de resoldre els conflictes que es produeixin, cosa que finalment es tradueix en inseguretat jurídica. L'avantatge és que no cal adoptar cap forma especial perquè neixi aquesta relació ni acudir a un procediment judicial per posar-hi fi. En tot cas, per accedir als drets que la normativa estatal concedeix actualment a aquestes parelles cal acreditar que existeix la convivència i una estabilitat -mitjançant testimonis, un certificat del padró municipal, factures per despeses comunes...-. En la regulació autonòmica pot resultar exigible una declaració davant de notari o inscriure's en un registre determinat. De fet, en nombrosos municipis s'han creat registres d'unions de fet a fi que posteriorment es pugui obtenir un certificat del temps de permanència de la unió.

Registres de parelles

Un primer pas per a eliminar la discriminació que es produeix cap a parelles no legalitzades va ser la creació de registres de parelles, disponibles en més de 200 municipis del nostre país. S'hi poden inscriure les unions de convivència no matrimonial de dues persones, fins i tot les del mateix sexe. Amb això aconsegueixen els mateixos drets de l'Administració local que qualsevol matrimoni en qüestions com l'accés a subvencions, habitatges públics, concessió d'ajudes i beques o exempcions fiscals en imposts. Aquesta mesura va suposar un pas endavant important en el reconeixement dels drets de les parelles que no estan casades.

Comunitats pioneres

Les peticions de molts col·lectius han aconseguit que actualment en sis Comunitats Autònomes -Aragó, Catalunya, Navarra, Comunitat Valenciana, Madrid i les Illes Balears- s'haja regulat una Llei de Parelles de Fet. Aquestes normes igualen el matrimoni i les unions de fet en l'àmbit del dret públic de cada Comunitat, i en queden fora totes les matèries que són competència de l'Estat, com ara pensions o herències.

La primera d'aquestes lleis es va aprovar a l'octubre de 1998 a Catalunya. La Llei d'Unions Estables de Parella regula els drets i obligacions d'aquestes parelles i reconeix, entre d'altres, drets hereditaris de la mateixa manera a heterosexuals i homosexuals.

El març de 1999 Aragó va crear una llei per a parelles estables no casades, que també estableix drets i obligacions, però tracta conjuntament les parelles d'igual i de diferent sexe. El juliol de 2000, Navarra va aprovar la llei més avançada de totes les que hi ha, la Llei Foral per a la Igualtat Jurídica de les Parelles Estables. Per primera vegada poden adoptar fills les parelles del mateix sexe. La Comunitat Valenciana va aprovar el març de 2001 una llei de parelles de fet en què atorga a les parelles inscrites en el registre i que acrediten una convivència mínima d'un any els mateixos drets que als matrimonis en les relacions amb l'Administració autonòmica. El desembre de 2001 l'Assemblea de Madrid va aprovar la Llei d'Unions de Fet. Aquesta Llei, que atorga a la parella la possibilitat de recollir en contracte privat el règim i els acords econòmics de convivència i, així com les compensacions en cas de ruptura, evita reconèixer que les unions de fet són famílies, i no preveu l'adopció o l'acolliment familiar per part de parelles de fet. El passat mes de gener va entrar en vigor la Llei de Parelles Estables de les Illes Balears que, a diferència de les altres lleis en vigor, no estableix com a requisit la convivència prèvia de les parelles. Altres autonomies com Andalusia, Astúries, Canàries o el País Basc han anunciat la tramitació d'una llei que reconegui els mateixos drets a totes les parelles, siguin del tipus que siguin. Castella-la Manxa, Andalusia i Extremadura disposen ja d'un registre autonòmic.

Relacions d'aquest contingut