Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

CDs per a gravar, d'àudio i de dades: Estan ben construïts i són eficaços

  S'han analitzat 12 discs compactes gravables (CD-R), vuit de dades i quatre d'àudio. Els discs gravables només poden gravar-se una vegada, a diferència dels CD-RW, que poden sobreescriure's. Els CD-R de dades arxiven i guarden dades informàtiques, mentre que els d'àudio graven pistes de música o arxius d'àudio com WAV o MP3. La diferència fonamental entre ambdós és l'estructura amb què han sigut creats, encara que el programari de gravació permet crear els discs compactes amb una estructura o amb una altra. En els CD-R de dades es pot gravar música, però alguns lectors CD d'equips de música no sempre lligen música gravada en CD-R de dades. Per tant, la recomanació és utilitzar els CD-R de dades per a dades, i els CD-R d'àudio per a música.

Els discs compactes de dades costen de mitjana un euro cada unitat, i els més barats són els que s'han estudiat d'HP (0,72 euros) i Verbatim (0,77 euros), mentre que els més cars van ser els de les marques Fuji (1,17 euros) i Hi-Space (1,19 euros). Per la seua banda, els estudiats de Traxdata, Sony, Basf i TDK presenten preus pròxims a la mitjana. Els discs compactes d'àudio costen de mitjana 2,20 euros; el més barat és l'analitzat de Basf (1,95 euros) i el més car, el de Sony, que costa 2,55 euros. El motiu d'aquesta diferència de preu: a banda que el volum de vendes dels CD-R d'àudio és menor, aquests paguen un cànon (0,5 ptes/minut) a la Societat General d'Autors, perquè són per a gravar música.

Encara que l'estructura d'un CD-R és semblant a la de qualsevol altre disc compacte, el que els distingeix és la presència (entre la capa de substrat de policarbonat i el metàl·lic reflector de tots els discs) d'una capa de tint orgànic termosensible que permet la gravació de la informació.

Ja en els resultats de l'anàlisi comparativa, la informació al consumidor en aquests discs compactes és en general acceptable si bé poc homogènia i amb algunes omissions i diversos continguts només en anglès. Els CD-R de dades HP i Traxdata no aporten instruccions d'ús i manteniment, i en Traxdata falten també les dades de fabricant o importador. Quant a la garantia, només és satisfactòria en Verbatim Metal Azo. Entre els discs compactes de dades només el de Hi-Space no indica velocitat de gravació, i cap dels d'àudio proporciona aquesta interessant informació. En la majoria dels que l'aporten, aquesta velocitat és 16X (16x2400 KB/seg), i en Fujifilm i Basf/Emtec va ser 12X (12X1800 KB/seg). A causa de la vertiginosa velocitat amb què canvia el mercat dels CD, probablement per a quan es publique aquesta anàlisi els 12X i 16X hauran sigut substituïts pels 32X.

D'altra banda, la capacitat d'emmagatzemament en els discs compactes analitzats és la mateixa (perquè n'hi ha de 650 MB o 74 minuts, de 90 minuts, ...): els de dades indiquen 700 MB o 80 minuts i els d'àudio, 80 minuts.

Les exigents proves realitzades per a avaluar l'aptitud a la funció d'aquests 12 discs compactes van mostrar un resultat satisfactori. La majoria seguien operatius després de les proves, encara que va haver-hi excepcions: Verbatim (dades) i Emtec (àudio) no van superar el desenganxament de l'etiqueta, i quedaren inutilitzats per al seu ús posterior, mentre que Sony, Fuji i Hi-Space (els tres de dades) i Fuji Àudio van quedar una mica danyats però van seguir operatius. I en la prova de resistència, el CD d'àudio de Fuji va presentar una alteració lleu que no li va impedir seguir operatiu.

Altres qüestions: la claredat i la idoneïtat de les instruccions d'ús, manteniment i neteja van ser millors en TDK i Hi-Space (discs compactes de dades). I la velocitat de gravació (amb la gravadora LACIE/CDBP-241040s) es va comprovar semblant entre els quatre d'àudio, però no així en els de dades. TDK, Sony, HP, Traxdata i Verbatim només van tardar 3 minuts a completar-se, mentre que Fuji i Basf/Emtec van necessitar 3,5 minuts. El més lent, Hi-Space, va requerir de 4,5 minuts. Recordem aquí que la capacitat dels discs compactes era idèntica, de manera que tarden un temps diferent per a gravar la mateixa quantitat d'informació. Després de confrontar tots els resultats, la millor relació qualitat-preu entre els discs compactes de dades correspon a Verbatim Metal Azo (0,77 euros) i, entre els d'àudio, a TDK CD-RA-XG X Rèflex (2,28 euros). Hi-Space es perfila com un producte de qualitat elevada, a causa de les peculiaritats que li confereix el seu recobriment de carboni.

El color de l'anvers dels discs compactes

El revers dels discs compactes és de diversos colors: van ser daurats els de Sony, HP, Fujifilm i Basf/Emtec entre els de dades, i Emtec i Fujifilm, entre els d'àudio. En TDK, Traxdata i TDK i Sony Àudio van ser blaus o de color blau verdós. Verbatim va ser blau fosc, i, finalment, el de Hi-Space és de color negre. Amb l'excepció de Hi-Space, on el color negre es deu a un recobriment extern que en millora la protecció enfront dels raigs ultraviolats i la seua resistència enfront de l'ús continuat, en els altres el color és degut sobretot al tipus de tint orgànic de la capa de gravació. Tan sols Verbatim Metal Azo indica la naturalesa d'aquest tint orgànic. Encara que hi ha controvèrsia respecte d'això, els CD-R negres, daurats o de color blau fosc s'associen usualment amb una longevitat més gran, la qual cosa podria ser important en còpies de seguretat. No obstant això, aquest no és l'únic factor que determina la longevitat del CD.

Com es van fer les proves

Per a comprovar que cap dels CD-R presentava problemes en la gravació es van fer servir set directoris o carpetes específics d'ordinador PC, que contenien al seu torn 111 carpetes amb 1.925 arxius amb una capacitat total de 397 MB (megabytes). La informació era de text, imatges, so i programes actius de joc. Per a la gravació de música es va usar un disc amb 12 cançons que van ocupar 480 MB. La gravació es va realitzar a la velocitat de gravació recomanada en cada CD. Quan aquesta informació no apareixia, es va fer a 12X. Es va mesurar el temps que tardava a completar-se la gravació en cada CD. Després, es va comprovar si les dades gravades es corresponien amb els originals.

Els CD poden sofrir alteracions a causa de condicions climàtiques extremes o que canvien bruscament. Es va sotmetre els CD-R a tamperatures baixes (-20ºC) i altes (60ºC) durant 24 hores i després es va comprovar amb diferents lectors (lector CD-RW, lector CD i lector CD de cadena musical) si aquests seguien sent operatius o no. I es va verificar la qualitat de la gravació amb un programa específic (Disk Checker 2000), que quantifica els errors produïts en la gravació. En la prova de robustesa, es va sotmetre les mostres a 10 caigudes des d'una alçada d'1,5 metres sobre una superfície dura. Després, es va inspeccionar si hi havia hagut cap deteriorament físic i si seguien sent operatius en els lectors de CD. L'adhesió d'etiquetes també pot danyar la superfície del CD. Per a comprovar aquest extrem, es va enganxar una etiqueta de 7x3 cm sobre la cara superior del CD, en l'espai assenyalat per a fer-ho, i després de 48 hores se'n va desenganxar; les mostres es van inspeccionar visualment i per mitjà de diversos lectors de CD. Finalment, a fi de verificar si es pot escriure amb un retolador indeleble de punta blana sobre els CD sense que això altere la seua funció, es van retolar les mostres i es va valorar la facilitat de la inscripció i el seu ressalt sobre la cara superior del CD. Els millor valorats van ser aquells que presenten una capa específica d'escriptura.

Com manipular i guardar els CD

Perquè els CD oferisquen un emmagatzemament més segur i prolongat de les dades que alberguen, convé conèixer i aplicar aquestes mesures:

  • Guardar-los en envasos adequats, preferentment opacs.
  • No exposar-los a temperatures elevades (l'ideal: no superar els 25 ºC), ni a humitats relatives altes, ni a canvis bruscs de temperatura i humitat.
  • No deixar-los fora de la seua capsa quan no s'usen.
  • No exposar-los a la llum solar de forma prolongada.
  • No escriure sobre el CD amb bolígraf o retolador de punta rígida. Hi ha retoladors específics per a discs compactes.
  • No sotmetre'ls a cops ni a l'acció d'objectes punxants.
  • No enganxar-hi etiquetes al damunt. I si ja les hi hem enganxat, no desenganxar-les. Hi ha adhesius específics per a discs compactes.
  • Manipular-los agafant-los per les vores, per a evitar deixar-hi empremtes dactilars.
  • No netejar-los amb dissolvents o substàncies agressives. La millor forma és amb una camussa per a netejar ulleres.
  • No fregar-los en sentit circular, sinó en sentit radial, perquè si es produeix algun efecte de ratllat tingui la menor incidència possible.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto