Condició insòlita d'una cobertura

Un consumidor va contractar una pòlissa que incloïa una cobertura d'invalidesa absoluta, permanent i definitiva. Posteriorment, va patir una lesió per la qual l'Institut Nacional de la Seguretat Social el va declarar en situació d'invalidesa permanent, en grau d'incapacitat permanent absoluta. Però la companyia d'assegurances no estava d'acord a abonar el capital assegurat, perquè argumentava que la cobertura del contracte considerava com a invalidesa absoluta, permanent i definitiva només la que planteja la necessitat de ser assistit per una tercera persona en els actes de la vida quotidiana. L'assumpte va arribar fins al Suprem, que va estimar, en sentència de 8 de novembre de 2001, les pretensions de l'assegurat per aplicació de la Llei de defensa del consumidor, la Llei de condicions generals de la contractació i l'article 1288 del Codi civil. Segons el Suprem, al contracte d'assegurança s'utilitza l'expressió "invalidesa absoluta" però s'hi afegeix una condició insòlita: que l'assegurat es vegi en la necessitat de ser assistit en els actes de la vida quotidiana per una tercera persona. Per a l'Alt Tribunal, la invalidesa absoluta és "un concepte jurídic que comprèn la incapacitat per a qualsevol feina", i això és precisament el que li va passar a l'assegurat i el risc està cobert per la pòlissa, per la qual cosa resol a favor de l'assegurat, que no ha participat en la redacció del contracte.

Relacions d'aquest contingut