Condemnats per receptar un medicament de forma abusiva

 Entre 1993 i 1994 uns laboratoris farmacèutics van incentivar nombrosos metges perquè receptessin diversos dels seus fàrmacs, abonant-los despeses d'estades en congressos mèdics i altres quantitats per realitzar un seguiment farmacològic d'aquests productes. Un d'aquests metges va prescriure receptes oficials per a pensionistes sense haver-les prescrit realment i fins i tot va portar-ne algunes per fer-les efectives en una farmàcia. Per això, el Tribunal Suprem va condemnar, en sentència del 7 de novembre de 2001, l'administrador dels laboratoris, el seu representant a Madrid i el metge esmentat per un delicte de suborn: el primer, a la pena de dos anys de presó menor i multa; el segon, a dos anys de presó menor i, el tercer, a tres anys. Per la falsedat en les receptes, el metge i el representant a Madrid van ser també condemnats per un delicte continuat de falsedat en concurs i d'estafa a un any de presó menor i a quatre mesos d'arrest, respectivament. Segons el Suprem, aquestes pràctiques il·legals perjudiquen els pacients, ja que l'abús de medicaments pot originar problemes de salut greus. A més, davant d'un diagnòstic aquest metge pot haver receptat una medecina que li resulti més beneficiosa econòmicament encara que sigui més cara per al pacient i per al Sistema Nacional de Salut.

Relacions d'aquest contingut