Saltar el menú de navegació i anar al contingut
No cal resignar-se, perquè si els desordres del somni es fan crònics es converteixen en un problema de salut
L'insomni pot ser causat per l'estrès, les preocupacions, l'acumulació de situacions angunioses, l'excés d'alcohol, la cafeïna, els fàrmacs i d'altres estimulants, a més de per diversos desordres en els hàbits quotidians. El cert és que moltes persones s'han arribat a familiaritzar amb els problemes derivats de les dificultats per conciliar el son i els assumeixen com una cosa intrínseca a la seva personalitat o al seu tipus de vida. Però aquest conformisme, a més de poc saludable, no és raonable perquè podem adoptar moltes mesures per resoldre el problema. Vegem-ne algunes, amb l'enfocament d'aquesta secció, el psicològic.
L'insomni s'acaba convertint en una afecció que repercuteix negativament en la vida de qui el pateix, que té por que arribi la nit perquè el que hauria de ser una cita reparadora i agradable amb el descans, esdevé un autèntic suplici. La persona insomne es veu incapaç d'allunyar del seu pensament la necessitat, l'obsessió d'adormir-se, mentre mira el rellotge repassant mentalment les hores que falten per a l'alba, i acaba comprovant que just quan apunta el dia és quan li vénen les ganes de dormir. De les alteracions del son, l'insomni és probablement la més comuna.
Depèn de cada persona i de les seves circumstàncies i la seva edat. La sensació de descans que s'experimenta en aixecar-se del llit és el millor indicador que s'ha dormit prou, i això perquè el son és un acte reparador de l'organisme. Cal dormir el temps necessari perquè ens puguem sentir actius durant tot el dia. Aquest temps varia segons l'individu, però es calcula que en la majoria de les persones adultes és d'entre set i nou hores diàries. El son compleix funcions renovadores essencials per a la nostra ment i el nostre cos. Per això, les persones insomnes conviuen amb una sensació permanent de cansament acompanyada d'irritabilitat, descens en el rendiment laboral o acadèmic i, en general, un baix to vital la conseqüència del qual no és altra que un descans nocturn. Podem pensar que n'hi ha prou amb dormir molt poc (fins i tot hi ha qui en presumeix), però ens estarem enganyant. Si els desordres del son esdevenen crònics es converteixen en un problema de salut física i psicològica que hem de resoldre.
En els anys cinquanta, un locutor novaiorquès va decidir mantenir-se treballant en antena despert tant de temps com pogués. Després de quatre nits sense dormir, mostrava dificultats per recordar l'alfabet i van arribar les al·lucinacions. La seva concentració mental es va veure afectada i, a més, va començar a creure que els seus companys de feina, i els metges i infermeres que vigilaven el seu estat de salut, conspiraven per fer-li mal. Just abans de l'últim programa de l'experiment, el locutor va patir un atac de pànic. Creient que el metge venia a enterrar-lo viu, va començar a cridar i a agredir tothom qui es trobava pel mig.
Quan no es dorm el temps necessari, alguna cosa dins la nostra ment queda afectada i, encara que continuem funcionant, cada vegada ens costa més aconseguir-ho i les repercussions són de més rellevància. Al nostre país, una cinquena part de la població ha patit o pateix alteracions del son, que es tradueixen en baixa productivitat, problemes cognitius, increment d'accidents, irritabilitat, risc més elevat de malalties i, en general, un empitjorament de la qualitat de vida.
Les noves formes de vida i ritmes de treball, la competitivitat creixent, els desplaçaments laborals i les alteracions horàries ajuden ben poc al son regular i profund. Les nostres característiques biològiques, producte de milers d'anys d'evolució, ens han programat per necessitar entre vuit i deu hores de son diari. Però els canvis socials es produeixen a un ritme més accelerat que el de la nostra biologia, per la qual cosa acabem fent al nostre organisme demandes que potser no està preparat per assumir. Els actes previs a anar-se'n al llit, com rentar-se les dents, posar-se el pijama o fer l'amor, són un missatge perquè el cervell es disposi a relaxar-se i a experimentar la sensació agradable de la somnolència. Però, en les persones insomnes, aquestes activitats rutinàries es transformen en el senyal que comunica al cervell que està a punt d'arribar una altra nit de voler i no poder dormir, amb la inquietud i el neguit que això comporta.
A més de productes farmacològics, que s'han d'administrar sota supervisió mèdica, la persona insomne pot recórrer a pràctiques de tipus psicològic sense cap contraindicació. Vegem-ne una:
Estireu-vos al llit de cara amunt, amb els palmells de la mà cap a baix, sobre el llençol. Les puntes dels peus lleugerament separades cap als costats sense fer força per subjectar la roba del llit, que ha d'estar fluixa.
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI