Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Miscel-lània

Λ

Podar a l'hivern: Una manera de donar vigor a les plantes

La poda és una operació traumàtica que altera el desenvolupament i la morfologia natural de les plantes, per la qual cosa s'ha de fer amb cura i amor.

 La majoria de les plantes hivernen des de novembre fins a primavera, i aquest període és precisament el millor per a la poda, operació que vigoritza el tronc i les branques, regula el creixement i elimina les parts danyades o malaltes. També hi ha arguments estètics per usar les tisores de poda en aquesta època. A fi de no cometre errors i respectar l'ésser viu que és la planta, arbre o arbust, la poda s'ha d'emprendre amb coneixements de tècniques de tall, que s'adaptaran a cada cas. Tot i que no és difícil, podar significa intervenir en la naturalesa de la planta, per la qual cosa convé evitar qualsevol traumatisme que la perjudiqui. La poda comença observant l'exemplar detingudament i descobrint les branques danyades, malaltes o mortes arran del tronc. Tallar-les no suposa cap perill, però per determinar quines branques addicionals cal treure sí que s'ha de ser cautelós. El centre de l'arbre o planta ha de quedar aclarit perquè arribi llum a la resta, i si es pretén rebaixar la ramificació perquè la planta, arbre o arbust proporciona molta ombra o ocupa massa espai, serà fonamental fer-ho a poc a poc, per no aconseguir l'efecte contrari: que creixi sense parar.

Quan cal podar?

Hi ha dos tipus d'arbres ornamentals: els que perden les fulles a la tardor -els de fulla caduca- i els que mantenen les fulles verdes durant tot l'any. El matís del color de les fulles és fonamental, ja que els arbres de fulla verda perenne s'han de tractar com si fossin caducs: pot ser que les fulles no caiguin, però acabaran pansint-se. A l'hora de la poda amb prou feines hi ha diferència entre arbres de fulla caduca o perenne, i en tots dos casos s'ha d'esperar a l'hivern per intervenir. Això no obstant, és preferible esperar les gelades per actuar amb els arbres perennes, mentre que convé avançar-se al fred intens per podar arbres caducs.

El procés de la poda

La poda és una operació traumàtica que altera el desenvolupament i la morfologia natural de les plantes. En una selva, la mateixa naturalesa s'encarrega de practicar la poda, per la qual cosa allà només sortiran endavant les plantes més fortes, les més altes... Però com que jardins i terrasses no estan cridats a convertir-se en selves, sinó en un conjunt harmoniós, s'ha d'admetre la necessitat de la poda. Això no obstant, decidir quines branques cal podar, com fer-ho i per on suscita molts dubtes. Es corre el risc de devastar les plantes, de tractar-les a totes per igual i, fins i tot, de mutilar-les, cosa que es coneix com a "carnisseria del jardí". Per evitar danys s'ha de recordar que la poda ha d'obeir a les característiques morfològiques i fisiològiques de l'espècie. Per a això s'ha de conèixer la tècnica i adaptar-la a les etapes de desenvolupament de la planta.

Eines, segons la mida de la branca

  Les eines per podar es trien en funció de la mida de la branca, no segons la de la planta. Per a branques petites n'hi ha prou amb podadores manuals, tot i que abans cal assegurar-se que l'eina estigui ben afilada perquè el tall sigui net i no causi esquinços. Les branques grans que requereixen l'ús de serra s'han de sostenir amb una mà mentre es fa el tall. Si la branca és massa gran i no es pot subjectar s'haurà de fer el tall en tres passos per no esquinçar l'escorça.

La poda de branques mortes és senzilla. El tall es realitza fora de l'anell de teixit cicatricial que s'hagi format entre el tronc o tija sana i la branca morta, procurant no causar dany innecessari.

Tallar les branques vives és més delicat. Per encertar el lloc per on cal podar, s'ha de buscar el coll de la branca que surt del tronc sota de la base de la branca. A la superfície de sobre hi sol haver un vorell d'escorça de la branca (més o menys) paral·lel a l'angle de la branca, al llarg del tronc de l'arbre. Un tall correcte comença fora del vorell d'escorça de la branca i baixa en angle, apartant-se del tronc de l'arbre. Sense lesionar el coll de la branca, el tall perfecte s'aconsegueix apropant-se, com més millor, al tronc, a l'axil·la de la branca, però fora del vorell d'escorça d'aquesta, perquè el teixit del tronc no pateixi lesions i la ferida es curi al més aviat possible. Si el tall es fa massa lluny del tronc, deixant una soca de branca, el teixit d'aquesta mor i la ferida es tanca amb teixit cicatricial procedent del tronc. La ferida triga a tancar-se perquè aquest mateix teixit del tronc ha de segellar també la soca.

Les restes de la poda (branques i fulles) les podem destinar a convertir-les en compost o portar-les als contenidors especialitzats que recullen aquest tipus de rebuigs.

Tipus de poda

  • Poda de formació: contribueix a aconseguir l'estructura desitjada a la planta perquè assoleixi ràpidament la forma natural per la qual ha estat escollida i plantada. Per exemple, un xiprer de Lambert es pot plantar per formar una tanca o perquè creixi en forma espontània en tota la seva esplendor.
  • Poda de producció: l'objectiu d'aquesta poda és estimular la producció d'òrgans naturals, com flors, fulles i fruits. La Lavandula spicolta (lavanda), per exemple, es pot plantar per aconseguir fullatge i flors vistoses i aromàtiques, per destacar de forma inliidual o com a massís, o per formar una bordura compacta i delimitar espais al jardí. En el primer cas la poda és parcial, es neteja la planta de flors madures i se'n controla el creixement. En el segon, és intensa i freqüent a fi de mantenir la planta compacta i baixa; no interessen les flors, només el fullatge. La poda de producció s'utilitza amb les espècies fruiteres.
  • Poda de renovació: s'aplica a les plantes que han envellit o que s'han esgotat prematurament a causa de l'intens creixement i la seva productivitat. S'ha de practicar només en plantes vigoroses, d'arrels i tiges gruixudes, que han emmagatzemat gran quantitat de substàncies de reserva que utilitzaran els nous brots. Aquesta poda es realitza normalment durant l'hivern, sobre les branques estructurals o basals, a partir de les quals es renovarà la planta.
  • Poda de neteja: aquesta és la poda més quotidiana i es fa com a primer pas en la poda hivernal per suprimir flors madures i elements danyat o secs. Com l'expressió revela, es practica per mantenir les plantes netes.
  • Poda de despuntament: consisteix a tallar l'àpex (punta) de la tija per suprimir-ne el creixement o l'estirada, induint la planta o tija a ramificar-se. Així s'aconsegueixen plantes de més volum, frondoses i compactes.
  • Poda d'esclarissament: té com a objectiu disminuir la densitat de fullatge (branques) a les plantes, per facilitar la ventilació i evitar la competència entre els elements de la planta. S'inicia amb l'eliminació de les branques febles mal orientades i ubicades, tallant-les a la seva base.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto