Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Cafès d'alta gamma: N'hi ha d'econòmics i de gran qualitat

L'envàs de 250 grams costa des de 300 fins a 1.000 pessetes el quilo, i les tretze mostres analitzades complien el que estableix la norma

  S'han analitzat 13 mostres de cafè d'alta gamma, diferents en origen i mode d'elaboració. Deu són aràbica rentats o suaus, corresponents a qualitats basades en un únic origen (en el nostre cas, Colòmbia, Kenya i Costa Rica) i altres blend elaborats amb aràbica rentats. Dos més són aràbica no rentats o naturals, de Brasil; i l'últim, un robusta d'Uganda. Les marques d'aquests cafès són Bonka, Baqué, Saimaza, Fortaleza i "O Gourmet".

El cafè no té valor nutricional i es consumeix per la seva capacitat estimulant i el seu sabor i l'aroma peculiars. Es pot prendre també com a beguda refrescant. Hi ha dues grans varietats, cafè aràbica i cafè robusta, que difereixen en els seus modes de producció, composició i qualitat organolèptica, que és el que percep el consumidor. Els aràbica són més apreciats pel seu aroma i sabor exquisits, mentre que els robusta són més resistents i, en la seva justa proporció, confereixen bones propietats al blend o mescla final.

El procés d'elaboració del cafè passa per la recollida manual del fruit, el despolpat i el processament humit o sec, fins a l'obtenció del cafè verd, matèria primera que se selecciona i es compra en funció de la seva qualitat, i es barreja en proporcions concretes per constituir, una vegada torrat i mòlt, el blend únic i característic de cada marca de cafè.

Hi ha enormes variacions de preu entre marques i tipus. Els més econòmics són, en l'envàs estàndard de 250 grams, Bonka pur Colòmbia (1,76 euros - 293 pessetes) i Saimaza Colòmbia, Brasil i Uganda (1,87 euros - 311 pessetes). Fortaleza comercialitza els seus diversos orígens (pur Colòmbia, pur Kenya, pur aràbica i pur Costa Rica) a unes 400 pessetes. A Baqué, el 100% Colòmbia costa 2,49 euros (415 pessetes), i la seva col·lecció orígens surt a més de 3,91 euros (650 pessetes). "O" Gourmet és el més car: els Kenya i Brasil costen 5,14 euros, i el Costa Rica 6 euros.

La legislació aplicable al cafè mòlt estableix límits per a la humitat, cendres, sòlids solubles de l'extracte aquós i contingut en cafeïna. Totes les mostres van ser correctes en aquests paràmetres, i en la majoria el color correspon a un grau de torrat mitjà. En el mòlt, en les quatre referències de Fortaleza i a Saimaza Uganda va ser més fi que l'habitual al nostre mercat, mentre que a Gourmet va ser més gruixut.

L'etiquetatge d'alguns d'aquests cafès es va revelar millorable (i fins i tot incorrecte) en diverses mostres.

Deixant al marge gustos personals i considerant la qualitat organolèptica (sabor, color, aroma) determinada en un tast d'especialistes, com a factor determinant per a l'acceptabilitat del cafè, la millor relació qualitat-preu correspon a Bonka pur Colòmbia (1,76 euros i 8,5 punts de mitjana al tast) i Baqué 100% Colòmbia (2,49 euros i 9 punts). Saimaza Colòmbia (1,87 euros i gairebé 8 punts) és una altra opció interessant, si bé el millor és Baqué col·lecció orígens (3,96 euros), amb 9,5 punts. Quant a marques, Fortaleza ofereix una àmplia gamma a un preu competitiu.

Coses sobre el cafè

La matèria primera consisteix normalment en diverses qualitats de cafè verd que barrejades constitueixen el blend o mescla, amb el sabor, l'aroma i el cos de cada marca. Però hi ha cafès "monoqualitat", a base d'un sol cafè, com en la majoria dels que s'analitzen aquí.

El grau de torrat és la clau en l'aroma i el sabor del cafè: més intensos donen lloc a begudes amb més cos i color, mentre que torrats més lleugers proporcionen més acidesa. Els torrats més clars es fan amb els grans de més qualitat, ja que exposen millor el sabor real del gra. Un torrat fort pot emmascarar les característiques organolèptiques menys positives del cafè. El torrat canvia la composició química dels grans (l'aigua es dissipa i es produeix la caramel·lització dels sucres del cafè) i el seu aspecte físic: el gra augmenta de mida i el seu color canvia de verd a marró. Ja torrats, els grans es molen a una mida diferent segons l'ús final que se'ls vulgui donar. Com que les propietats aromàtiques del cafè mòlt són molt sensibles a l'oxigen, l'envasat s'ha de fer al buit o en atmosfera inerta.

Al laboratori...

La legislació exigeix, per al cafè mòlt de torrat natural, un mínim de cafeïna (0,7% sobre substància seca) i regula també la humitat (màxim, 5%), les cendres totals (màxim, 6% sobre substància seca) i els sòlids solubles de l'extracte aquós (entre el 20% i el 30%). Totes les mostres compleixen aquestes exigències.

La mitjana d'humitat, important per a l'estabilitat del cafè mòlt, es va situar a prop del 3%. La proporció mitjana de cafeïna va ser de l'1,17%, superior a Saimaza Uganda (2,3%) com correspon a un cafè robusta. En la proporció de sòlids solubles (en infusió al 10% cafè-aigua), va destacar Saimaza Uganda amb un 28,7%, quan la mitjana va ser del 25,3%.

Les cendres suposen una mitjana del 4,54%. A Saimaza Uganda és també superior (5,12%), però inferior al màxim acceptat, el 6%. En el pH o acidesa del cafè, la mitjana és de 4,97 i similar, però a Saimaza Uganda assoleix el 5,24. Aquesta acidesa no és traslladable a la percebuda en el tast, ja que hi influeixen altres factors.

Les propietats aromàtiques del cafè mòlt són molt sensibles a l'efecte de l'oxigen, per la qual cosa s'envasa al buit o en envasos amb una vàlvula unidireccional que permet la sortida de gasos, però no l'entrada. La majoria dels envasos van presentar una proporció d'oxigen residual inferior al 0,3%, encara que Fortaleza Costa Rica, Gourmet Kenya i Costa Rica tenien nivells entre 0,7% i 1%. Són valors correctes, encara que una mica alts en aquests tres últims cafès.

Ja en el color del cafè, els més foscos són Saimaza Uganda, Gourmet Costa Rica, Fortaleza pur Colòmbia, Fortaleza pur Kenya i Gourmet Brasil, que han sofert un torrat intens o molt intens. Per la seva part, Fortaleza 100% aràbica, Baqué orígens, Gourmet Kenya i Bonka pur Colòmbia són els més clars, amb un torrat des de mitjà-lleuger fins a lleuger. En la resta, amb l'excepció de Saimaza Brasil i Fortaleza Costa Rica -que han sofert un torrat una mica més intens-, el torrat va ser mitjà.

El tast, clau en el cafè

  El tipus de cafè, blend (mescla) o monoqualitat, s'estima (amb un marge d'error) mitjançant un tast d'experts que coneixen l'aroma, el cos i el sabor de cada tipus i varietat de cafè. En totes les mostres, l'origen determinat al tast va coincidir amb el declarat a les etiquetes.

El tast és el criteri fonamental de qualitat. L'avaluació de l'aroma es fa en sec i en humit. Per determinar el sabor es prepara una infusió de cafè i aigua desmineralitzada al 5%. I per comprovar l'evolució del cafè amb el pas del temps, es va realitzar un segon tast dues setmanes després d'haver obert l'envàs.

El tast es va fer dividint les mostres en tres grups, segons el seu procés d'elaboració. Es van avaluar els aràbica rentats o suaus (Colòmbia, Kenya, Costa Rica, i les mescles 100% aràbica), els aràbica no rentats o naturals (Brasil) i, finalment, els robusta (Uganda). Els primers són valorats per la seva riquesa aromàtica, acidesa i suavitat. Els no rentats, pel seu cos i equilibri, i els robusta per la seva força i intensitat. En condicions normals, la cotització en borsa dels cafès suaus és superior a la dels naturals i la d'aquests és superior a la dels robusta. Al marge d'aquests caràcters generals, cada origen presenta característiques específiques.

Els millors al tast van ser Baqué orígens (10 en aroma i 9 en beguda), Baqué Colòmbia (10 en aroma i 8 en beguda) i Bonka Colòmbia (8 en aroma i 9 en beguda), tot ells de molt bona qualitat. En alguns es van trobar defectes lleus: a Fortaleza pur Colòmbia i pur aràbica, en els tres de Gourmet i a Saimaza Brasil es van detectar notes d'oxidació lleus. A Fortaleza pur Colòmbia i Gourmet Costa Rica apareixen notes corresponents a un torrat intens, molt pronunciades en el cas de Gourmet Brasil. I Saimaza Uganda va presentar un perfil organolèptic molt diferent al dels altres, com correspon a un 100% robusta.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto