Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Cirurgia estètica: Perills i avantatges del bisturí

Malgrat que les tècniques són cada vegada menys agressives, la cirurgia estètica comporta riscos que convé calibrar abans d'entrar a la sala d'operacions

No és or tot el que lluu

Com a cirurgia que és, l'estètica també comporta els riscos inherents a qualsevol operació (problemes d'anestèsia, mala cicatrització, etc.). L'any 2000, l'associació El Defensor del Pacient va rebre un 30% més de denúncies per negligència que l'any anterior. Segons la Unió Professional de Metges i Cirurgians Estètics, de 250.000 operacions realitzades l'any passat, es van presentar menys d'un 2% de denúncies contra el sector. Es calcula que al nostre país hi ha prop de 5.000 metges que exerceixen la cirurgia plàstica sense titulació apropiada. O el que és el mateix, que no han fet pràctiques hospitalàries i només tenen una formació bàsica sobre això. Per això, quan a un d'aquests doctors li sorgeix una complicació és més probable que no la sàpiga solucionar, perquè no és la seva especialitat; naturalment, augmenta així la possibilitat que el pacient pateixi danys evitables. La conseqüència més lleu d'una mala praxi en aquest camp és un mal resultat: asimetries, lifting face (com anomenen els nord-americans els trets tensos d'una estirada poc curosa) o un increment exagerat del pit (una de cada quatre mastoplàstia surt malament), antiestètic i lesiu per a l'esquena. Dins de les més greus hi ha els danys al nervi facial, la pèrdua d'expressivitat o complicacions greus després d'una liposucció, que provoca una disminució de la tensió arterial que s'ha d'afrontar en un hospital, i que té l'honor dubtós de tenir un major índex de mortalitat, ja que s'extreuen volums grans de greix sense hospitalització i amb quantitats enormes -i per tant tòxiques- d'anestèsia local.

La hipoteca de la bellesa

La cirurgia estètica s'està convertint en un servei de consum massiu, fins i tot entre els homes. Només a Espanya, l'últim any, s'han realitzat unes 250.000 operacions d'estètica, amb un cost mitjà per intervenció de 400.000 pessetes (2.404 E). Aquesta indústria del miracle ja factura en aquest país 100.000 milions de pessetes (600 milions d'euros). Privilegi de rics i famosos fins fa pocs anys, gràcies a la gran demanda i a l'avenç de les tècniques (més senzilles i amb menys despesa hospitalària) els preus de les intervencions han descendit entre un 7% i un 9%, de manera que han deixat de ser tan prohibitives. Ara, persones gairebé de tota classe i condició econòmica recorren a la cirurgia per millorar el seu aspecte físic. Per facilitar encara més l'accés a la bellesa, la majoria de les clíniques espanyoles (hi ha un 15% més d'establiments d'aquest tipus que l'any 1996) ofereix sistemes propis de finançament. Es tracta de préstecs personals concertats entre la clínica i el banc que permeten a l'usuari pagar les intervencions a terminis, fins en més de quatre anys.

Els homes també s'hi animen

I no dubten a passar per la sala d'operacions per veure's més atractius. L'any 2000, més de 40.000 homes es van sotmetre a operacions de parpelles, orelles, liposucció, depilació per làser o implant de cabell, mentre que el 1995 només 15.000 van confiar en el bisturí per retocar aquella part del seu cos amb la qual no se sentien conformes. Els retocs que més demanen els espanyols són el trasplantament de cabell (300.000 PTA, 1.803 E), la rinoplàstia (250.000 PTA, 1.502 E) i la plàstia de parpelles per treure's les bosses dels ulls, que costa entre 150.000 i 300.000 pessetes (entre 901 i 1.803 E).

Si pensa sotmetre's a una operació de cirurgia estètica...

  • La cirurgia estètica és un contracte de resultats, pel que sempre s'ha de quedar millor que abans. Sol·liciteu per escrit els resultats que s'obtindran amb l'operació i demaneu fotografies de l'abans i del després.
  • Conegueu per endavant les greus conseqüències que pot portar un fracàs en una operació d'estètica.
  • Empreu el temps necessari a escollir qui us operarà. Informeu-vos de l'experiència del cirurgià i de si està col·legiat. Demaneu referències a les associacions professionals, al vostre metge de capçalera i a altres doctors.
    Comproveu que la clínica on aneu està legalitzada i aneu-hi amb un testimoni que declari en cas que l'operació constitueixi un fracàs.
  • Demaneu segones, terceres i fins i tot quartes opinions. El metge us ha d'assessorar, no "vendre-us" una operació. Desconfieu de qui us prometi impossibles.
  • Exigiu el pressupost per escrit, desglossat i especificant els materials que s'utilitzaran. Demaneu factura i còpies dels documents que signeu, inclòs el consentiment de l'operació. El pagament final no ha de superar el pressupostat. No pagueu mai amb xec al portador. No heu d'abonar l'IVA si la intervenció té per objecte tractar una malaltia o les seves seqüeles. Si us sotmeteu a una tècnica netament estètica, haureu de pagar un IVA reduït del 7%.
  • No us opereu per agradar a algú. És possible que les persones del vostre entorn responguin positivament a la intervenció, però la cirurgia plàstica està pensada per produir canvis en vosaltres, no en els altres.

Drets dels pacients

Les persones que per motius de salut psicològica o física siguin protagonistes d'una operació de cirurgia plàstica tenen, com qualsevol altre pacient, una sèrie de drets que es recullen a l'article 10 de la Llei general de sanitat.

  • Dret al respecte de la seva persona, a la seva dignitat humana i a la seva intimitat.
  • Dret a obtenir informació sobre els serveis sanitaris.
  • Dret a la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu procés.
  • Dret a ser advertits si els procediments de diagnòstic i terapèutics són utilitzats en projectes docents i d'investigació.
  • Dret a rebre informació completa i contínua en termes comprensibles per a la persona en qüestió i els seus familiars o partidaris.
  • Dret a la lliure elecció entre les opcions que presenti el responsable mèdic del seu cas.
  • Dret precís al consentiment informat.

Assessorament psicològic

Segons el Col·legi Oficial de Psicòlegs de València, els motius que indueixen a una persona a operar-se són molts i variats, i tenen el seu origen en una insatisfacció de molts tipus. A vegades està relacionada amb l'ideal que ens hem plantejat, com el d'una actriu admirada, o amb voler donar certa imatge o, simplement, amb intentar evitar l'efecte del pas del temps.

No hi ha un perfil determinat de persones que volen modificar la seva imatge externa. En la majoria dels casos, no pateixen trastorns especials ni traumes d'autoestima. El que sí es produeix és una influència important dels estímuls externs a l'hora de crear un ideal de bellesa i intentar aconseguir-lo. La preferència pel bisturí davant altres sistemes per obtenir el físic desitjat es deu en gran mesura a la comoditat que impera en la nostra societat, ja que "modelar un cos i mantenir-lo flexible es pot aconseguir amb esport, però és molt més lent i requereix més força de voluntat que el bisturí".

Des del Col·legi Oficial de Psicòlegs de València es recorda que "els cossos ideals no existeixen. És important que una persona ho assumeixi i s'acostumi a negociar amb la realitat". Això és així, perquè es poden donar casos "en què després d'una operació que un pacient considerava imprescindible per a si mateix, torni una insatisfacció per un altre motiu i no s'hagi solucionat el patiment interior de la persona". I per això els professionals de la psicologia recomanen que "abans que una persona recorri a la cirurgia, parli i treballi amb un professional per conèixer realment el seu desig". Més greus són els casos protagonitzats per adolescents el cos dels quals no els satisfà.

Segons el Col·legi Oficial de Psicòlegs de València, "els pares haurien de raonar amb les seves filles i no donar una negativa directa, sinó proposar una espera. Després, en funció de la situació d'angoixa que pateixi l'adolescent, es pot tornar a valorar la possibilitat d'una operació estètica. Però també es pot aplacar aquesta angoixa o aquesta obsessió amb una psicoteràpia".

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto