Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Patés d'ànec: Els cars no són millors

S'han analitzat vuit patés d'ànec, els preus dels quals difereixen molt: entre 1.300 pessetes (casa Tarradellas) i 4.400 pessetes el quilo (Goiburu).

 Són productes ben diferents: Casa Tarradellas, Capdevilla i La Piara es denominen paté de fetge d'ànec, i Delicass, Eskuola, Martiko, Goiburu i Jean Brunet diuen ser paté d'ànec o paté de canard.

Estem davant un producte molt heterogeni, tant en la seva composició com en la seva presentació (diferents graus de picat i distribució del greix...) i envasat, per a la qual cosa, lamentablement, no hi ha cap legislació específica que reguli el tipus i la proporció dels ingredients que s'hi pot afegir, ni el procés d'elaboració, més enllà d'unes línies generals.

Només cinc dels vuit incorporen fetge d'ànec, en proporcions que oscil·len entre el 15% i el 33%, i quatre inclouen carn d'ànec en proporcions que van del 22% al 80%. A Capdevilla, La Piara i Jean Brunet l'ànec no és l'ingredient més important. I només Martiko i Goiburu utilitzen ànec com a únic ingredient carni; els altres sis recorren a l'au i el porcí.

Són un aliment molt nutritiu, però els seus greixos saturats i colesterol abundants i l'elevat aportament energètic (unes 400 calories cada cent grams) suggereixen que el seu consum ha de ser moderat, tant en quantitat com en freqüència de la ingesta.

L'anàlisi va detectar en tres mostres petites quantitats d'additius no assenyalats a l'etiquetatge. A casa Tarradellas i Goiburu es tractava de nitrats i a Delicass d'àcid benzoic, si bé en el cas de Delicass no estem davant d'un etiquetatge incorrecte, ja que aquest additiu prové d'un ingredient i no d'una addició directa. L'etiquetatge de Martiko és incorrecte perquè no assenyala la proporció d'ànec que conté el producte. Una altra irregularitat: Capdevilla va presentar un estat higienicosanitari insatisfactori, pels seus alts recomptes de microorganismes aerobis i enterobacteris. No hi ha límits microbiològics normativitzats per a aquest producte, però en aquesta mostra va quedar patent una higiene deficient en l'elaboració del producte.

En el tast els resultats van ser bons. Casa Tarradellas, Delicass i Capdevilla van aconseguir 7 o més punts i la pitjor valoració global va correspondre a Martiko, amb uns 5,6 punts acceptables. Es constata que el preu té poc o res a veure amb les característiques organolèptiques d'aquests patés: el més car, Goiburu (surt a gairebé 4.400 pessetes el quilo) va obtenir només 6,2 punts, i dos dels tres millors (7 o més punts) costaven menys de 2.000 pessetes el quilo. La millor relació qualitat-preu és Delicass (2.500 pessetes el quilo, poc greix, tot i que bastant saturat, nivell mitjà de proteïna i un dels millors en el tast). Casa Tarradellas (1.320 pessetes el quilo, el més barat i el millor en el tast) també és, malgrat l'etiquetatge incorrecte i l'aportament proteic moderat, una opció interessant.

Molt greix

A la composició nutricional d'aquests patés destaquen els greixos, que suposen de mitja el 31% del producte. La Piara va ser la mostra més grassa (45%), i Goiburu la més magra (22% de greix). És un greix amb una presència d'àcids grassos saturats important (34% de mitjana), els menys saludables per al nostre organisme. Els patés amb menys greixos saturats van ser Martiko i Goiburu, amb un 30% aproximadament de saturats. I el de més greixos saturats és Capdevilla, amb un 43%. Delicass, amb el 36% del seu greix compost per saturats, i Jean Brunet, amb el 35%, superen també la mitjana.

El contingut en proteïna d'aquests patés, un bon criteri de qualitat nutricional, és de l'11% de mitjana, elevat però molt inferior al de la carn (un filet de porc o vedella té al voltant d'un 20% de proteïna) i molt diferent entre uns i altres patés. El menys proteic és La Piara (només el 6% d'aquest nutrient), seguit de Martiko (7%) i Tarradellas (9%). El més proteic és Goiburu (17%), mentre que Capdevilla, Eskuola i Jean Brunet en tenen un 12%-13%.

D'altra banda, els patés en general tenen molt colesterol (225 mg/100 g), molt per sobre de la majoria de les carns (el pollastre 110 mg; el be 78 mg; el porc 72 mg; el conill 71 mg; el vacú 65 mg/100 g).

Així mateix, els patés tenen bastant sodi (700 mg/100g), cosa que s'ha de tenir en compte en situacions de restricció dietètica de sal. En la part positiva, els patés són molt bona font de vitamines A, B12, B2, i niacina, i de minerals com ferro, zenc i potassi.

L'ànec i el paté

L'ànec és una au migratòria amb capacitat d'encebar-se abans d'emprendre els seus llargs viatges, acumulant greixos principalment en el fetge. Aquest greix li permet disposar de reserves d'energia mentre recorre milers de quilòmetres en un sol vol. Per elaborar patés i altres productes similars, els ànecs són criats en règim de semillibertat. Fins als quatre mesos són alimentats amb blat de moro, altres cereals, pinso, etc., abans de passar a l'empapussament, procés durant el qual són encebats intensament i obligats a ingerir gran quantitat de cereals. D'aquesta forma s'aconsegueix augmentar la mida i el caràcter gras del fetge. El paté és una pasta fina elaborada a base de foie o fetge, carn i greix d'ànec, junt amb altres ingredients carnis, ous i llet, a més de les moltes possibilitats de condimentació (pebre, armanyac, porto, etc.). L'elaboració consisteix a triturar tots els ingredients i obtenir una emulsió mitjançant l'addició d'aigua bullint. Es poden presentar tant en conserva com en semiconserva.

Els additius

Exceptuant Eskuola i Jean Brunet, es van trobar nitrats i/o nitrits en totes les mostres en quantitats des dels 97 ppm (Martiko) fins a 10-11 ppm (La Piara, Goiburu). Tarradellas i Goiiburu no indiquen aquest conservant, si bé les quantitats que s'hi troben són molt baixes. En cap mostra es va trobar àcid sòrbic (encara que aquest conservant figura a l'etiquetatge de La Piara), però es va trobar una petita quantitat d'àcid benzoic (92 ppm) a Delicass, que no figura en la seva etiqueta però procedeix d'un dels seus ingredients (concretament, l'ou) i no d'una addició directa. En aquest cas, la legislació no exigeix que es declari. D'altra banda, no es va detectar proteïna de soia en cap mostra.

Quant als additius que indiquen les etiquetes, destaca La Piara (proteïna vegetal, aroma, emulgent, antioxidant, conservadors i estabilitzador). Martiko i Capdevilla també n'empren diversos. Tarradellas, Eskuola, Goiburu i Jean Brunet no declaren additius entre la seva llista d'ingredients, si bé CONSUMER va trobar, com s'ha dit abans, una petita quantitat de nitrats a Tarradellas i Goiburu. Delicass declara nitrats i nitrits, però l'anàlisi va detectar àcid benzoic en petita proporció (92 ppm).

Estat higienicosanitari

Excepte Capdevilla i Goiburu, els patés estudiats són conserves, productes esterilitzats comercialitzats en llaunes o pots de vidre amb tancament al buit que només necessiten refrigeració una vegada oberts. En aquests sis patés, l'estat microbiològic va ser satisfactori ja que es trobaven pràcticament estèrils. Goiburu, que es ven en pot de vidre com a semiconserva que requereix refrigeració, va mostrar un estat microbiològic també correcte. Però a Capdevilla (envàs de plàstic al buit que exigeix refrigeració), els recomptes d'aerobis i enterobacteris van ser massa elevats, cosa que posa de manifest una manipulació higiènica deficient, si bé el seu estat sanitari no suposa cap risc important per al consumidor. De tota manera, cal assenyalar que els patés no estan subjectes a límits microbiològics específics.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto