Danys i perjudicis per incompliment del termini de lliurament de material de construcció

Estem construint un habitatge unifamiliar i per a això vam comprar materials a una empresa que ens va confirmar per telèfon, davant d'un arquitecte que es trobava amb nosaltres, l'acceptació de la comanda i les dates de lliurament. Tanmateix, no van complir aquest termini i els encofradors van haver d'estar parats per la falta del material, per la qual cosa ens van passar una factura per l'espera de 810.000 pessetes, quantitat que ja hem abonat. Quan va arribar la factura de l'empresa de forjats (695.971 pessetes), vam decidir no abonar-la i explicar-los que per culpa del retard ja havíem pagat més diners del que valia el material. L'empresa no accepta la seva responsabilitat i ens ha requerit per mitjà d'un advocat el pagament o iniciaran tràmits judicials. No podem demostrar res per escrit i voldria saber si val la pena seguir endavant amb la via judicial.

  Sí que val la pena. Convé recórrer a un advocat que exposi aquests arguments davant del lletrat de l'empresa per intentar evitar el plet. Si no pot ser, es pot optar per la via judicial. L'incompliment dels terminis de lliurament ha ocasionat danys i perjudicis imputables a l'empresa, cosa que legitima la reclamació d'almenys la factura dels encofradors. Es pot evitar un plet compensant tots dos deutes (assumint una pèrdua d'una mica més de cent mil pessetes, que és la diferència entre les dues factures). És a dir, el plantejament teòric de l'acord consisteix a oferir el pagament de la factura i, alhora, exigir la indemnització de danys i perjudicis, renunciant les víctimes del retard, si ho consideren procedent i per evitar plets, a la diferència que resultaria a favor seu.

Respecte a les qüestions de prova, aquestes són essencials per a la viabilitat del plet i, tot i que la millor prova sobre el termini de lliurament pactat seria un document escrit i signat, aquest no és l'únic mitjà de prova admissible. També són mitjans de prova l'interrogatori de les parts (dels demandats i demandants) i l'interrogatori dels testimonis (arquitecte i encofradors). Segons l'article 1.100 del Codi civil, existeix mora quan l'obligació o la llei així ho declarin expressament o quan de la seva naturalesa i les circumstàncies resulti que la designació de l'època en què s'havia de lliurar la cosa va ser motiu determinant per establir l'obligació. L'article 1.101 del Codi esmentat també estableix l'obligació d'indemnitzar els danys i perjudicis causats per frau, negligència o morositat i els derivats de contravenir de qualsevol manera les obligacions pactades.

Per evitar aquestes situacions s'ha d'inserir una clàusula als contractes sobre terminis de lliurament o, fins i tot, pactar per escrit una indemnització per retard.

Relacions d'aquest contingut