Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Informe

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Ha entrat en vigor una nova legislació: Antenes de telefonia mòbil, perjudiquen o no la salut?

De la lectura del Reial decret es conclou que, davant l'absència de certeses científiques, preval el principi de prudència

  Al voltant de 22.000 antenes de recepció i emissió de telefonia mòbil decoren el paisatge espanyol, però no són suficients. En la seva insistència per instal·lar més antenes perquè la cobertura dels mòbils arribi a qualsevol racó i augmentar així l'ús d'aquesta tecnologia, les operadores Telefónica, Airtel-Vodafone i Amena han de fer front a l'oposició creixent d'una opinió pública preocupada pels possibles efectes nocius de les radiacions electromagnètiques que produeixen aquestes antenes (i, en menor mesura, els mateixos telèfons mòbils) en la salut de les persones i, també, es veuen obligades a respectar una norma legal molt nova, el Reial decret del 28 de setembre passat, que neix amb la intenció de regular i controlar els nivells d'exposició a les emissions radioelèctriques dels sistemes de telefonia mòbil. Alguna de les acusacions que es fan sobre les radiacions emeses per aquestes antenes és que, malgrat que no són ionitzants (no assoleixen la temperatura necessària per alterar molècules de cèl·lules vives), generen una calor que podria perjudicar la nostra salut. Se'ls atribueix també que poden alterar els nostres ritmes biològics (com el del son-vigília) i que l'organisme humà pot deixar de produir melatonina (hormona i anticancerigen alhora), ja que, com que es genera de nit, aquestes radiacions en poden inhibir la formació.

La nova norma legal limita els nivells d'exposició del públic a aquestes radiacions i exigeix als operadors que certifiquin la seva adequació a la norma, és a dir, els graus d'exposició a les àrees immediates a les estacions base de nova planta. Per a les estacions ja en servei s'estableix un termini d'adaptació de nou mesos. Si no es presenta la certificació corresponent en aquest termini, la instal·lació quedarà desautoritzada per al seu funcionament.

D'aquesta manera, el Govern pretén donar resposta a la preocupació sobre els possibles efectes de les radiacions no ionitzants de les emissores de telefonia mòbil sobre la salut humana i establir les mesures de seguretat que cal adoptar sobre això. Per això, s'acull als criteris de la Recomanació 1999/519/CE del Consell, de 12 de juliol, relativa a l'exposició del públic en general a camps electromagnètics, i es posiciona en la mateixa línia que la majoria d'estats europeus.

Antenes per a mòbils: no a la meva teulada

Són molts els ciutadans que, preocupats per la suposada perillositat de les emissions de les antenes de telefonia mòbil per a la salut de les persones, exigeixen que no s'instal·lin aquest tipus d'antenes al seu entorn. Estem, una vegada més, davant del dilema salut i respecte al medi ambient davant progrés tecnològic i comoditats. Recordem que a Espanya funcionen avui dia ni més ni menys que 24 milions de telèfons mòbils i que, segons la CAVE (Confederació d'Associacions de Veïns i Usuaris), el 95% de les antenes de telefonia mòbil instal·lades al nostre país estan mal ubicades i el 15% de les 6.000 antenes de Madrid se situa sobre centres sanitaris, col·legis privats i geriàtrics. La tasca dels legisladors que han redactat aquesta llei i dels jutges que han dictat sentències sobre aquest polèmic tema (preferentment donant raó als veïns que es neguen a la instal·lació) dista de ser senzilla: les investigacions científiques que s'han realitzat en diversos països no han pogut determinar si aquestes emissions són innòcues o perjudicials per a la salut. De la lectura detinguda d'aquest Reial decret i de les nombroses sentències consultades per CONSUMER (es poden veure a revista.consumer.es), es percep que, davant l'absència de certeses científiques, el principi de prudència és el que preval. D'altra banda, convé que els operadors comparteixin aquestes antenes i redueixin així el nombre d'instal·lacions. Però aquest plantejament que sembla carregat de sentit comú no ha entrat a Espanya, on les antenes no es comparteixen perquè les diverses empreses no van arribar a un acord sobre això. I, inevitablement, la lluita pel mercat condueix a fer que on es troba instal·lat un dels proveïdors, sorgeixin els altres dos, triplicant-se així el nombre de pals o torres de suport de les antenes de transmissió.

Qui diu si es poden instal·lar o no les antenes

La instal·lació d'emissores de telefonia mòbil als habitatges (tècnicament, "infraestructures comunes d'edificis sotmesos al Règim de propietat horitzontal"), la ingerència en domicilis particulars d'emissions electromagnètiques dels sistemes de telefonia mòbil i els seus efectes sobre la salut, també han estat abordats (si bé escassament, atesa la problemàtica recent) pels nostres tribunals de justícia. El règim d'adopció dels acords en Junta de propietaris de les comunitats de veïns de cara a la instal·lació d'estacions base i antenes a les cobertes dels edificis, i la manca de proves sobre la innocuïtat de les immissions electromagnètiques han estat els punts centrals analitzats pels tribunals per declarar la nul·litat dels acords majoritaris de comunitats de propietaris autoritzant la instal·lació en els seus elements comuns d'estacions base de telefonia mòbil. Ara bé, els jutges no afirmen taxativament i unànimement que davant l'absència de proves sobre la innocuïtat, per precaució i per protegir la salut, no sigui lícit instal·lar estacions base de telefonia mòbil i antenes en cobertes o teulades dels edificis de les nostres ciutats, sinó que recorren al règim legal i jurisprudencial dels serveis i de l'adopció d'acords a les comunitats de veïns. En aquest sentit, la jurisprudència apunta que cap veí està obligat a suportar en el seu habitatge (element privatiu) intromissions provinents d'elements comuns (o privatius d'un altre copropietari), tant d'ones electromagnètiques com de filtracions d'aigua, sorolls o pudors. I, d'altra banda, les sentències indiquen majoritàriament que per acordar vàlidament la instal·lació d'aquests sistemes de telefonia en un element comú d'un edifici és necessari el vot unànime i favorable de tots els copropietaris.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto