Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Reproductors de DVD

En imatge i so, tots bé. Nombre de sortides, formats llegibles, possibilitat de fer zoom i altres prestacions són el que marca la diferència.

  S'han analitzat vuit reproductors de DVD que costen entre 46.900 pessetes (LG DVD 4710) i 119.899 pessetes (Sony DVP S725 DW2), que llegeixen discs DVD (digital versatil disc, disc versàtil digital), similars als CD convencionals però capaços d'emmagatzemar àudio i vídeo amb qualitat digital. L'accés a qualsevol escena de la pel·lícula és instantani (igual com ho és escollir una cançó en un CD), per la qual cosa amb els DVD el rebobinat passa a la història. Un altre avantatge és que la pel·lícula emmagatzemada en aquest format pot ser doblada fins en 8 idiomes i subtitulada en uns 32, una prestació molt interessant per aquells que estudien idiomes o simplement a qui agradi veure les pel·lícules en versió original. Però no tot són avantatges: els DVD no poden gravar i per això no substitueixen en totes les seves funcions el vídeo.

La millor relació qualitat-preu és Philips DVD-722 (59.899 pessetes). Una altra elecció encertada és Pionner DV-340, que costa 54.900 pessetes i és molt bo també en la seva qualificació global. El més car, Sony, és el millor, ja que ofereix prestacions gairebé professionals, però que, de tota manera, no són tan superiors a altres DVD que costen la meitat.

L'important és que la qualitat d'imatge, la parada d'imatge fixa i la reproducció a velocitats ràpides -prestacions fonamentals en aquests equips- van resultar satisfactòries en aquests vuit lectors de DVD. Ara bé, en parada d'imatges en moviment la qualificació va ser inferior, especialment a Pioneer, LG, Grundig i Sanyo, la imatge dels quals es veu una mica distorsionada. En càmera lenta i imatge pas a pas, les prestacions van ser inferiors a la resta a Pioneer i Panasonic, a causa d'una lleu distorsió en la definició de la imatge. El mateix passa en l'opció de zoom a Samsung i LG.

La qualitat de so és, en general, molt bona. Tots ofereixen informació del nombre de cançons i temps del CD que s'està escoltant.

Les connexions, punt clau

Com més gran és el nombre de connexions de sortida del DVD, més opcions té l'usuari per connectar-se a altres dispositius com el televisor, la cadena de so o el descodificador Dolby Surround. En tots s?inclou una sortida de vídeo tipus euroconnector que connecta el DVD a la majoria de televisors amb bona qualitat d'imatge. Tots vuit disposen també d'una sortida d?àudio per connectar-los a un amplificador.

Samsung i Sony incorporen sortida per a àudio 5.1, que divideix el so en sis canals, augmentant la seva capacitat envoltant. Philips i Panasonic inclouen sortida independent per a subwoofer o altaveu de baixes freqüències. El de Sony és l'únic amb opció de vídeo per components, ideal si disposem d'un projector. Per la seva part, Samsung, Sony i Sanyo tenen presa per a auriculars. La majoria inclou dos cables d'interconnexió, si bé Panasonic i Sanyo n?ofereixen només un i Grundig cap. En resum, en connectivitat Sony és el més complet, mentre que Grundig i LG són els més limitats.

Diferents formats

A l'hora d?escollir un DVD, el tipus de discs que pugui llegir esdevé fonamental. Els vuit llegeixen DVD i CD d?àudio originals, però només Philips i Grundig reprodueixen CD amb cançons en MP3, format que comprimeix la música i permet emmagatzemar dotze hores en un CD convencional. Sony i LG no llegeixen tan sols CD gravats. Al menú interactiu dels vuit reproductors figura l'opció de nivells d'equalització de so, però tan sols a Pioneer i Sony s'afegeix l'equalització de vídeo, amb opcions de brillantor i contrast d'imatge. Quan la pel·lícula en DVD ho permet, els reproductors analitzats permeten escollir angles de visió o evitar escenes no aptes per a menors.

Cinc incorporen zoom digital: Philips té tres augments, Samsung i LG dos, mentre que Grundig i Sanyo n'ofereixen només un. Tots tenen en el seu frontal tecles de funció de reproducció, parada i pausa. Però només Samsung, Sony i Panasonic tenen tecles de funció de càmera lenta o ràpida cap endavant i cap endarrere. El model amb més nombre de velocitats va ser Panasonic, amb 10 velocitats lentes, 10 de ràpides i una d'escalonada.

El comandament a distància, bé

Tots vuit inclouen comandament a distància per infrarojos, però només els de Samsung i Sony serveixen també per a la televisió. En ergonomia destaquen Philips, Pioneer, LG i Panasonic, encara que el portapiles de Sony és el més idoni. L'únic comandament mal valorat és el de Grundig: és una mica incòmode d'usar, no té la funció de càmera lenta cap enrere ni permet l'expulsió del disc. El de Sony és el de més nombre de tecles de funció i l'únic en el qual les funcions principals són visibles en la foscor. L'equip més gran és Philips (43,5 x 9 x 30 cm), i el més petit Grundig (36 x 7 x 24,5 cm). El més lleuger és Grundig (2,2 quilos), i el més pesat Sony (4 quilos).

En aspecte exterior, els més ben valorats van ser Samsung i Sony, per la seva ruleta frontal multifunció, major nombre de sortides, presa d'auriculars, topall en la part posterior per no tapar la ventilació (Samsung) i connectors de sortida daurats (Sony). Grundig va ser el més mal valorat: té menys connectors de sortida, però va ser un dels millors en manteniment i neteja. En general, són fàcils d'usar i tenen les funcions traduïdes al castellà. Sanyo és l'únic que no ha traduït la llegenda d'algunes icones.

La majoria detecten els petits cops i moviments i distorsionen lleument la imatge i el so, sent Philips i Sony els més sòlids i robustos. Els consums són, en tots els casos, moderats i inferiors als d'altres electrodomèstics similars.

La informació, millorable

De nou la informació proporcionada al consumidor es revela millorable, si bé la majoria dels DVD no falla en aspectes crítics. Només els models Samsung i LG presenten la placa de característiques en castellà, mentre que Philips i Sanyo ometen -a les instruccions d'ús i manteniment- informació rellevant en castellà.

Excepte a Sony, la placa de característiques o l'etiqueta s'esborra fàcilment. Els certificats de garantia de Samsung i Philips són incorrectes, ja que no inclouen espai per indicar les dades del venedor ni del comprador. D'altra banda, els vuit reproductors DVD són segurs i compleixen les normes d'emissió electromagnètica.

Clar-obscurs d'un format de futur

Els reproductors de DVD són encara això, reproductors. Van néixer com una alternativa al vídeo domèstic que aportés més qualitat (més del doble que el VHS en imatge i equiparable al CD en so), més opcions (doblatge a 8 idiomes i subtítols en 32 idiomes) i, sobretot, que fos impossible de copiar. El seu mercat potencial estava en la compra i lloguer de pel·lícules.

Tanmateix, no han faltat intents d'empreses per desenvolupar un aparell capaç de gravar. Els formats d'enregistrament de DVD estan ja sobre la taula, són incompatibles entre si i enfronten les companyies en una lluita que recorda molt la de principis dels vuitanta entre els sistemes 2000, BETA i VHS. La clau és que aquests sistemes s'abarateixin i resolguin el gran escull: la capacitat de procés necessària per processar, comprimir i gravar un DVD al vol, directament des del televisor.

Respecte al DVD com a suport de so, la seva capacitat superior davant un CD es podria utilitzar per guardar més cançons o per augmentar la qualitat de l?àudio. El format escollit per la indústria buscava aquesta segona opció, però només una oïda molt entrenada percep la diferència entre un CD i un DVD d?àudio. D'aquí que tot indica que encara queda una llarga vida al CD com a suport de música.

Els fabricants de DVD han dividit el món en vuit zones, i les pel·lícules de cada zona només es poden veure en un reproductor venut en aquesta zona. Si un usuari adquireix un DVD fora d'Europa (que, junt amb el Japó, Sud-àfrica i el Pròxim Orient, s'integra a la zona 2) s?ha d'assegurar que sigui compatible amb el seu reproductor.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto