L'euro: Més que un canvi de moneda

  L'euro, la moneda que a partir de l'1 de gener de l'any 2002 entrarà definitivament a formar part de la vida econòmica i social dels països que constitueixen la Unió Monetària Europea, canviarà, i molt, la situació econòmica actual de cada país membre.

A menys de tres mesos de la implantació definitiva de l'euro, i segons dades de l'últim Eurobaròmetre realitzat per la Unió Europea, només el 33% de les empreses enquestades declara que no ha començat l'adaptació a l'euro. Entre els consumidors, segons la mateixa enquesta, encara hi ha un desconeixement notori de les monedes i del seu valor. I és que, malgrat les campanyes d'informació desenvolupades pels governs de cada país per facilitar la implantació de l'euro, els habitants d'Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Itàlia, Luxemburg i Portugal encara desconfien una mica de l'euro i de les conseqüències que tindrà.

Arribats a aquest punt, no és sobrer recordar que els motius que han motivat onze països de la Unió Europea, entre els quals hi ha Espanya, a unificar les seves monedes i convertir l'euro en la seva divisa comuna, se centren principalment en els avantatges que a mitjà i llarg termini obtindran tant els consumidors com les empreses. En una Europa cada vegada més unida, han augmentat considerablement tant els intercanvis comercials com les relacions entre ciutadans de diferents estats. Eliminar la barrera de la moneda suposa simplificar el lliure trànsit de mercaderies, de ciutadans i de capitals, un dels punts clau de la Unió.

El procés de canvi no només implica un canvi en la mentalitat dels europeus. També comporta un important problema logístic: retirar les monedes nacionals i posar en circulació nous bitllets i monedes. Si tot surt segons el que està previst, l'1 de gener de 2002 els bancs centrals europeus hauran distribuït entre 291 milions de persones ni més ni menys que 16.000 milions de bitllets i 50.000 milions de monedes.

Una altra qüestió que les autoritats de cada país ha de resoldre és què cal fer amb la moneda i els bitllets que es retirin. A Espanya es procedirà de dues formes diferents. Els bitllets, per la seva peculiar composició, se sotmetran a un procés de verificació i recompte, i de moment es desconeix si es destruiran o es reciclaran. Les monedes obliguen a un tractament més complex, ja que estan compostes d'un aliatge de tres materials, escollits al seu dia per la dificultat i complexitat en la seva obtenció. Aquesta combinació, que en dificulta la falsificació, es revela ara com una complicació per fondre-les i tractar-les.

Amb la retirada de la pesseta, al nostre país entraran en funcionament monedes per import de 2 euros, 1 euro, 50 cèntims, 20 cèntims, 10 cèntims, 5 cèntims, 2 cèntims i 1 cèntim. Quant als bitllets, n'hi haurà per valor de 5 euros, 10 euros, 20 euros, 50 euros, 100 euros, 200 euros i 500 euros. Tanmateix, els caixers automàtics només oferiran bitllets de 10, 20 i 50 euros, atès l'elevat valor de la resta dels bitllets.

Relacions d'aquest contingut