Saltar el menú de navegació i anar al contingut
És temps d'estudiar, de collaborar amb la societat o de desenvolupar la creativitat
L'envelliment ben portat consisteix a gaudir fent el que no es va poder, no es va voler o no es va saber fer abans d'assolir la maduresa
Envellir no és sinònim de malaltia, demència senil o absència de desig sexual. Tampoc ho és de manca de capacitat productiva o creativa ni d'un estat d'etern cansament que obliga a portar una vida sedentària. José Saramago, premi nobel de literatura el 1998, va començar a escriure en el seu retir, però no és l'únic exemple d'artistes que han aconseguit la seva màxima esplendor creativa en edats avançades. I és que l'envelliment ben portat consisteix, senzillament, a viure més i gaudir del temps lliure fent el que no es va poder, no es va voler o no es va saber fer abans d'assolir la maduresa. Tanmateix, la societat encara no ofereix suficients propostes per omplir els moments de lleure d'aquest període de la vida i dóna l'esquena a la realitat, malgrat que d'aquí a 30 anys la meitat de la població d'aquest país estarà jubilada o en vigílies de fer-ho. A això se li afegeix l'augment de l'esperança de vida, situada en els 76,9 anys, amb la qual cosa, després del retir laboral, queden encara molts anys durant els quals es pot gaudir amb activitats diferents de cuidar els néts o passejar. I encara que menys de les necessàries, cada vegada són més les alternatives, al marge de les vacances en temporada baixa, destinades a aquesta franja d'edat. Estudis universitaris, portals interactius a Internet o programes de voluntariat són algunes de les propostes.
Al voltant de 35.000 homes i dones d'entre 55 i 80 anys van diàriament a les Universitats de l'Experiència o Aules d'adults. Institucions d'ensenyament com la Universitat de Granada, la de Salamanca o la del País Basc disposen d'una oferta pensada per als més grans, amb una rebaixa de fins al 50% a les matrícules i un projecte curricular adaptat als seus interessos, on el treball en grup, les conferències i els debats adquireixen més importància que els manuals i exàmens. En la majoria dels casos, el títol que s'obté després de finalitzar els estudis no té cap valor acadèmic o laboral, ja que l'objectiu d'aquests cursos és ben diferent: persegueixen promoure la reflexió i la curiositat pel saber, mentre promouen relacions intergeneracionals entre alumnes joves i madurs.
El nivell acadèmic dels qui es volen matricular a les Universitats de l'Experiència o Aules d'adults no té importància, i així el perfil dels alumnes és molt heterogeni: mestresses de casa i treballadors de la construcció comparteixen pupitre amb doctors o mestres d'escola. Segons dades universitàries, el 8% alumnes d'aquestes carreres no té amb cap tipus de formació i el 5% ha cursat una llicenciatura o un doctorat.
El gran avantatge d'aquestes aules és que l'experiència vital dels assistents, el seu sentit pràctic i participatiu possibiliten l'intercanvi d'inquietuds, coneixements no escrits o habilitats forjades al llarg de tota una vida.
Una fórmula que guanya adeptes és la d'oferir de manera gratuïta hores del dia per collaborar amb la societat. En nombrosos municipis les institucions i associacions culturals locals necessiten persones d'edats avançades que vulguin fer tasques de guia turístic i compartir així els seus coneixements amb els visitants. A Aranjuez, vuit jubilats regulen el trànsit tots els matins i tardes a la sortida del collegi; a Valladolid uns quants pensionistes ensenyen als escolars el centre històric de la seva ciutat. Però el voluntariat no es limita a actuacions puntuals, també es desenvolupen programes continus relacionats amb accions socials, i per prendre-hi part els voluntaris reben formació prèvia específica. Així, són moltes les persones grans que de manera altruista dediquen el seu temps a ajudar persones que necessiten un acompanyant, com malalts, persones amb minusvàlues i centres d'acollida de menors, les destinacions preferents en aquest tipus d'activitats. També les escoles i guarderies hi troben experimentats rondallaires o narradors d'aventures pròpies. Les desenes d'ONG distribuïdes per la geografia realitzen crides contínues perquè s'uneixin a ells no solament joves, sinó també gent gran amb qui poder comptar algun dia de la setmana.
Encara que els ordinadors poden semblar destinats als més joves, una vegada perduda la por de la tecnologia, Internet es converteix en un aliat interessant per al lleure. Els internautes que superen els 50 anys representen un percentatge escàs a la Xarxa, però són, al contrari, molt participatius. Segons un estudi publicat per la Red Internauta, els serveis més utilitzats són el xats (xerrades a través d'Internet) i el correu electrònic, per sobre de la navegació per pàgines web. En el cas del correu electrònic, els seus avantatges davant el correu convencional són inqüestionables, almenys, quant a temps de lliurament, quantitat i diversitat d'arxius que es poden adjuntar (imatges, so, text). A Internet podem trobar concursos, com el que busca el millor avi o la millor àvia de l'any, fòrums de trobada professionals i d'aficions o campionats d'escacs. De fet, les grans firmes virtuals comencen a percebre el filó que suposen les persones d'una franja alta d'edat, amb un relatiu poder adquisitiu i que prenen decisions ràpides, tracten d'introduir-se en pàgines específiques que per a aquesta edat comencen a abundar a la Xarxa i disposen ja d'un públic minoritari però fidel. Una d'aquestes és Jubilatas, portal amb contingut realitzat per i per a persones majors de 65 anys que no es limita a parlar de salut, alimentació o consells. Destaca també Mayores, jubilados y tercera edad, portal que ofereix continguts de lleure, salut, medecines alternatives, cursos gratis en línia, ofertes i demandes de treball, viatges, cuina, esports, sexe, amics, cines, teatres i horòscops. L'últim a aparèixer en escena és Hacia una nueva juventud, portal dedicat a la tercera edat amb continguts interessants tant per a particulars com per a professionals del sector i institucions públiques i privades.
Si no hi ha ànims d'anar a la facultat cada dia, ajuntaments i associacions de diversa índole preparen programes extensos de formació i entreteniment, dirigits a homes i dones que disposen de temps per dedicar-se'l a si mateixos. Aquests programes estan subvencionats, i si fa uns anys els pressupostos responien al nombre de persones vinculades als llavors anomenats clubs de jubilats, avui el barem per determinar quina ajuda reben aquests centres, rebatejats com a centres cívics, depèn de la qualitat i quantitat de cursos que imparteixen. Habitualment els interessos s'inclinen cap a programes de restauració, informàtica, pintura, creació literària, maquetes o activitats més dinàmiques com la natació, la gimnàstica i els balls que s'ofereixen de manera ininterrompuda durant tot l'any, de manera gratuïta o amb preus molt assequibles.
L'Assemblea general de l'ONU, reconeixent les aportacions que les persones d'edat fan a les seves societats respectives i l'enorme diversitat de les situacions d'aquestes persones, no solament entre els diferents països, sinó també dins de cada país i entre les persones mateixes, conscient que en tots els països és cada vegada més gran el nombre de persones que assoleixen una edat avançada i en millor estat de salut del que passava fins ara, va determinar aprovar una carta en la qual s'encoratja tots els pobles a tenir present els principis següents:
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI