Saltar el menú de navegació i anar al contingut
La tardor pot ser un bon moment per rentar la cara a la nostra casa. Les condicions climatològiques acompanyen "es poden airejar les sales sense passar fred ni calor" i l'ambient encara no és humit.
Una vegada decidits a canviar el color de les parets, fonamentalment tenim dues opcions: contractar un professional o intentar-ho fer nosaltres mateixos. Si es requereixen els serveis d'un pintor tindrem gairebé garantida una feina ben feta, però ens suposarà una despesa d'unes 170.000 pessetes per a una casa-tipus de 90 metres quadrats, sempre que no es requereixin reparacions a la paret i s'opti per pintures estàndards. Si ens decidim a pintar nosaltres mateixos, calculem unes despeses d'equip de 15.000 pessetes, i per cada 20 metres quadrats pensem en 3 litres de pintura (a unes 1.000 pessetes el litre) per a cada una de les dues capes. És a dir, gastarem (a més de temps, naturalment) unes 42.000 pessetes, amb la qual cosa l'estalvi se situarà al voltant de les 125.000 pessetes.
Perquè tot sigui més fàcil i pràctic, convé aprovisionar-se dels estris següents: escales; una cinta d'emmascarar (400 pessetes el rotllo); draps (per cobrir accessoris fixos que no es poden pintar); espàtules (500 pessetes); paper de vidre (100 pessetes); removedors (500 pessetes), necessaris per eliminar la pintura anterior; pinzells de tres mides diferents, com a mínim, ja siguin de cerres sintètiques o de cerres naturals (més costosos, duren més), que costen des de 200 fins a 1.300 pessetes cada un; rodets (700 pessetes) per cobrir grans superfícies, parets i sostres; i, finalment, els recipients. Si treballem amb rodet necessitarem una safata (400 pessetes), si són pinzells i realitzem barreges, necessitarem recipients secundaris. Si ofereixen la possibilitat de tancar-se hermèticament, millor: ens permetran de guardar la pintura per continuar treballant més tard amb la mateixa barreja.
Si no s'és un expert, convé deixar-se aconsellar abans d'escollir el tipus de pintura, que s'haurà d'adequar a la superfície i l'acabat que es pretenen. El color depèn de gustos, però procedeixi d'una cartilla comercial, o adquirint els tons necessaris que s'hagin de barrejar, les possibilitats són molt nombroses i s'han de pensar bé. Els colors de les cartilles comercials s'exposen en petites mostres, que portades a la realitat tendeixen a semblar més fortes i agressives, per la qual cosa si es vol un groc vainilla, més val que el seu aspecte al pot sigui d'un groc més clar. A més, la tonalitat de cada color canvia d'acord amb la llum natural o artificial. Per calcular les quantitats necessàries, s'ha de mesurar l'ample i alt de les superfícies que cal pintar, sense excloure'n les obertures. Convé demanar al proveïdor quants metres cobreix cada litre de la pintura seleccionada i quantes capes s'han d'aplicar per obtenir un resultat òptim.
Abans de començar amb les tasques de pintura, convé aspirar l'ambient i aïllar les sales de corrents d'aire que puguin introduir partícules volàtils; si no ho fem així, quedaran adherides a la pintura humida. La millor manera de posar-se a pintar és:
Primer pas: Començar pintant el sostre. Es pot donar totes les capes que es requereixin abans de passar a les parets. Segon pas: Continuar amb les parets, començant per l'angle dret superior d'una paret. S'ha de pintar íntegrament fins a acabar amb tot un pla abans de passar al següent. Totes les capes de pintura que es donin hauran de seguir el mateix ordre. Tercer pas: Les portes i finestres. No s'ha d'oblidar mai emmascarar les parts que estan en contacte amb els marcs i que no es vol pintar (vidres, frontisses i ferramentes, etc.). Quart pas: Pintar els sòcols, cobrint l'angle en contacte amb el pis perquè no es taqui.
Si, al contrari, es prefereix deixar la neteja de cara de la casa a les mans d'un professional, hem de tenir en compte algunes coses. Els dos criteris per fixar el preu són el nombre de metres quadrats que cal pintar i la qualitat de la pintura, que pot encarir, encara que normalment no en excés, la feina. Una llar de 90 metres quadrats tindrà un cost aproximat de 170.000 pessetes i la feina dels pintors es prolongarà durant 3 dies. Amb les pintures actuals, l'habitual és que no se'ns exigeixi abandonar la casa cap nit, ja que la metodologia de la feina permet deixar habitacions lliures. Sí que és aconsellable facilitar, en la mesura possible, la tasca dels professionals, apartant mobles o despenjant quadres, ja que el temps es reduirà substancialment i amb això també les hores a la factura.
Després de pintar la casa podem no limitar-nos a dipositar els recipients i estris al contenidor adequat. Mentre es pinta i quan s'acaba de fer bé val la pena intentar respectar el medi ambient, s'ha de tenir en compte que els materials són molt tòxics i mai biodegradables. Un bon sistema per fer-ho és utilitzar sempre dos recipients en els quals es renten primer les brotxes, els pots i altres equips, per esbandir-los després. Serveix per a totes les pintures d'aigua i solvent, i les d'oli. S'ha de tenir present que amb el moviment lògic dels recipients, els sòlids a la pintura se separen del líquid, fent més fàcil disposar de cada component.
Se segueixen els mateixos procediments quant a les pintures a base d'aigua, però amb aquestes excepcions:
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI