Alimentació infantil: El primer any de vida, clau per a un creixement i un desenvolupament adequats

Per això, és especialment important assegurar-li una alimentació suficient i adequada, amb el triple objectiu de satisfer les seves necessitats nutritives, prevenir i/o tractar diverses situacions patològiques i crear uns bons hàbits alimentaris. Les pautes nutricionals vénen marcades per les recomanacions i els informes tècnics de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), el Comitè de Nutrició de l'Acadèmia Europea de Pediatria i el Comitè de Nutrició de la Societat Europea de Nutrició i Gastroenterologia Pediàtrica (ESPGAN), i s'adapten a tres etapes ben diferenciades:

•   Període lacti. La llet és el seu únic aliment, sigui llet humana o artificial. Des del naixement fins als 4-6 mesos aproximadament. Durant aquest període, el lactant és capaç de succionar i deglutir, però encara no ha desenvolupat la capacitat de digerir certes proteïnes i els seus ronyons no són capaços de suportar càrregues osmolars excessives (líquids molt concentrats en partícules: sals minerals, glucosa...). El nounat no neix sabent mamar però desenvolupa aquesta capacitat durant les primeres 48 hores de vida. El reflex de succió té la màxima resposta als 20-30 minuts després del part i hauria de ser aprofitat.
• Període de transició, deslletament o BEIKOST. A partir del quart mes de vida. En aquest període es van introduint amb prudència aliments no lactis, preparats de forma adequada en consistència i quantitat, per no alterar el ritme de maduració digestiva i renal, com també el desenvolupament neuromuscular progressiu. Aquesta etapa ha d'afavorir el desenvolupament dels sentits de manera que es pot passar de succió a cullera, cosa que permetrà assaborir millor i canviar la textura, de líquid a triturat, i, quan ja tingui dents, a trossejat.
• Període de maduració digestiva. L'alimentació s'ha d'adaptar a la capacitat digestiva i a l'estat de desenvolupament fisiològic i neuromotor, fent la introducció d'aliments gradual. La capacitat gàstrica del nounat és de 10 a 20 millilitres (mL) i augmenta durant el transcurs del seu primer any fins als 200 ml, cosa que permetrà que l'infant faci àpats més abundants i menys freqüents.

Nutrició del bebè

• Lactància materna. La lactància materna és, o ha de ser, la principal font d'aliment durant aquesta edat, exclusiva en els primers mesos, ja que la llet de dona s'adapta perfectament a les necessitats nutricionals i a les característiques digestives dels lactants fins a la introducció de l'alimentació complementària.
• Introducció de l'alimentació complementària: Beikost. La llet com a aliment únic a partir dels sis mesos no proporciona l'energia i els nutrients que necessita el lactant a partir d'aquesta edat i, a més, com que les seves funcions digestives han madurat, s'han d'incloure nous aliments en la seva dieta, seguint unes normes reglades. No està justificat introduir nous aliments abans dels tres mesos, encara que tampoc és aconsellable fer-ho més enllà dels sis, perquè la falta de diversificació és motiu freqüent de pèrdua de gana, alhora que es desaprofita una època molt vàlida per a l'educació del gust i el coneixement dels aliments bàsics que permetran al bebè adaptar-se a una alimentació equilibrada, variada i suficient.
• S'han d'anar substituint, d'una en una, les preses de llet que rep el lactant pels diferents components de l'alimentació complementària (farinetes, fruita, puré de verdura...), de forma gradual, amb interval suficient perquè l'infant vagi acceptant els nous aliments, i cal provar la seva tolerància abans d'introduir-ne un de nou i donar temps a l'adaptació del seu organisme. En aquest període és molt important permetre que la quantitat d'aliment pugui variar d'un dia a un altre i d'una setmana a una altra, segons la gana.

Introducció dels nous aliments un per un

• Els cereals. S'introdueixen als 4-6 mesos. Mai abans dels quatre. Primer seran sense gluten per evitar sensibilitzacions i intoleràncies a aquesta proteïna (el blat, la civada, el sègol i l'ordi contenen gluten; l'arròs i el blat de moro, no) i a partir dels 7-8 mesos es poden barrejar. Els cereals contribueixen a l'aportament energètic, són font de proteïnes, minerals, vitamines (tiamina especialment), àcids grassos essencials i hidrats de carboni d'absorció lenta, per la qual cosa permeten més espaiament de les preses. Això no obstant, en tractar-se d'un aliment calòric, existeix risc de sobrealimentació si s'abusa del seu consum. Per preparar les farinetes s'ha d'utilitzar la llet habitual i afegir el cereal necessari, mantenint així l'aportament mínim de 500 centímetres cúbics de llet diaris. Són menys recomanables els preparats que contenen d'origen cereals i llet i es preparen amb aigua, ja que és més difícil calcular la quantitat de llet usada.
• Les fruites. Es comença a partir dels 4-6 mesos amb unes farinetes de fruites pel seu aportament vitamínic, mai substituint una presa de llet, sinó complementant-la. S'han d'emprar fruites variades (taronja, poma, pera, raïm, pruna...), per educar el gust, i és preferible evitar les més al·lergògenes com la maduixa i el préssec. Solen introduir-se després d'aconseguir l'acceptació dels cereals, encara que es pot fer al revés, primer la fruita i després els cereals. No s'han d'endolcir amb sucre ni tampoc incorporar-hi galetes fins després dels 7 mesos, ja que contenen gluten.
• Les verdures i patates. S'aniran introduint a partir dels 6 mesos buscant el seu aportament de sals minerals. Primer es pot donar el brou afegit al biberó de mig dia, després verdures soles en puré, complementades amb llet. S'han d'evitar al principi les verdures amb alt contingut en nitrits, com remolatxa, espinacs, bledes i naps, i decantar-se per patates, mongetes verdes, carbassó, etc. per introduir les altres més tard. Es pot afegir una cullera de postres d'oli d'oliva al puré, però mai sal. S'han de coure amb poca aigua i aprofitar el brou de cocció, on queden dissolta part de les sals minerals. A l'inici, es recomana evitar les verdures flatulentes (col, coliflor, nap) o molt aromàtiques (all, espàrrecs). S'han donat casos en nens petits que han consumit vegetals reescalfats, en els quals la pell es torna blavosa, ja que es veu afectat el transport d'oxigen, un quadre aparatós però que no és greu amb el tractament adequat. També hi ha risc que es produeixi aquesta situació si es conserven les verdures cuites a la nevera més de 48 hores.
• Carns. Preferiblement les menys grasses, començant pel pollastre i mai abans dels sis mesos, en una quantitat de 10-15 grams per dia i augmentant 10-15 grams per mes, màxim de 40 a 50 grams, barrejada i batuda la carn amb les verdures. Posteriorment s'introdueix la vedell i el be. Aporten proteïnes d'alt valor biològic, lípids, ferro, zenc i certes vitamines. Les vísceres (fetge, cervells, etc.) no tenen avantatges sobre la carn magra i aporten excés de colesterol i greix saturat.
• Peixos. Mai abans dels nou mesos, per la seva alta capacitat de provocar allèrgia, i si el bebè té antecedents familiars d'allèrgia alimentària, fins i tot fins després de l'any de vida. A partir d'aquesta edat, el peix pot substituir algunes preses de la carn. És convenient començar per peixos blancs.
• Ous.Mai crus. S'introduirà primer el rovell cuit sobre el novè mes; inicialment un quart, la setmana següent mig i al cap d'un mes sencer, afegit al puré de migdia, per prendre l'ou sencer (amb la clara) cap als dotze mesos. Pot substituir la carn, prenent 2-3 unitats per setmana. El rovell és bona font de grasses, àcids grassos essencials, vitamina A, D i ferro. La clara aporta principalment proteïnes d'alt valor biològic, d'entre les quals hi ha l'ovoalbúmina, amb gran capacitat de provocar allèrgies.
• Llegums. Afegits al puré de verdures a partir dels 18 mesos. Si es barregen amb arròs o altres cereals, substitueixen la carn, i es poden prendre així fins a dues vegades per setmana.
• Iogurts. A partir del vuitè mes; natural sense ensucrar, com a complement o barrejat amb les farinetes de fruites del berenar.
• Sucres refinats, mel i altres dolços. No és recomanable el consum de sucre, ja que la dieta del bebè té un aportament adequat d'hidrats de carboni. És molt important no alimentar els lactants amb mel ni xarop de blat de moro ja que aquests aliments s'han identificat com les úniques fonts dietètiques de les espores del Clostridium botulinum i, en aquesta edat, no tenen la immunitat per resistir el desenvolupament d'aquestes espores causants del botulisme.
• Aigua. Mentre el lactant rep només llet materna o fórmula adaptada, no sol requerir líquids addicionals, excepte en situacions extremes de calor o pèrdues augmentades (febre, diarrea). Al contrari, quan s'introdueix una alimentació complementària en suposar aquesta una càrrega renal superior de soluts (substàncies dissoltes en líquid: sals minerals, glucosa...), no n'hi ha prou amb els líquids aportats per la llet i altres aliments i s'ha d'oferir a l'infant aigua amb freqüència.
• La llet de vaca. Mai s'introduirà abans de l'any, i quan s'inclogui en la dieta haurà de ser sencera, pel seu aportament de vitamines liposolubles i greixos, llevat que hi hagi recomanació mèdica que especifiqui una altra cosa.

TAULA COMPARATIVA

XX: La introducció dels aliments és opcional aquest mes, es pot ajornar fins al mes marcat amb X.

X: Aquest mes és recomanable la introducció dels aliments.

Relacions d'aquest contingut