L'estudiant no havia acordat el finançament del curs

Un estudiant va subscriure un contracte amb l'acadèmia d'idiomes Home English. En signar la matrícula, va signar també una domiciliació bancària per abonar el curs amb mensualitats. El contracte indicava també l'entitat a la qual s'havien de presentar els rebuts al cobrament, però sense fer referència a cap tipus de finançament. Tanmateix, una entitat financera va reclamar a l'estudiant el pagament de quotes derivades d'un contracte de finançament subscrit per ell, a la qual cosa es va negar considerant que, encara que havia contractat amb l'acadèmia un curs, no havia acordat el seu finançament cap entitat creditícia. La financera havia avançat a l'acadèmia l'import del curs, sense coneixement del consumidor, i el banc, davant l'impagament de les quotes, va demandar l'estudiant. Durant el judici, el consumidor va al·legar no haver subscrit conscientment un contracte de préstec. El Tribunal assenyala que el consumidor va signar el contracte per indicació de l'acadèmia, al qual després el centre d'idiomes va afegir a màquina la informació concreta del finançament del curs.

Considerant la manera com es va produir la signatura del contracte, el Jutjat de Primera Instància de Madrid, en sentència del 19 de març de 2001, conclou que s'havia induït el consumidor a un error essencial, ja que aquest no havia consentit aquest mode de finançament. Per tant, declara nul el contracte de finançament i desestima la demanda, amb la qual cosa el consumidor és absolt de responsabilitat i la financera condemnada a costes.

Relacions d'aquest contingut