Multa excessiva per no tornar en dos anys una pel·lícula de vídeo llogada

Un consumidor va llogar dues pel·lícules de vídeo el febrer de 1998 a través del servei de videotargeta. El contracte estipulava una penalització per dia de demora en la restitució de la pel·lícula. Després de dos anys de demora, l'empresa va demandar a l'usuari i li va reclamar el deute.

Tanmateix, el Jutjat de Primera Instància de Còrdova va condemnar l'usuari a abonar només un any de demora (130.400 pessetes, més interessos). L'entitat comercial va apel·lar a l'Audiència Provincial i va reclamar 350.000 pessetes per dos anys de retard. Però l'Audiència no els les va concedir i va confirmar la sentència de Primera Instància.

Segons la decisió de l'Audiència del 9 de gener de 2001, la clàusula sancionadora per retard superior a quinze dies és abusiva d'acord amb la Llei general de defensa del consumidor i usuari, ja que perjudica de manera desproporcionada el consumidor. Per a l'Audiència, aquesta clàusula determina uns perjudicis excessius per serveis que a partir d'un any ja no es prestaran (la videotargeta caducava en un any) i implica un enriquiment injust per a l'entitat comercial que, sense prestar el servei, transcorregut un any, percebria una quantitat molt superior de benefici, sense justificar la realitat dels danys i perjudicis.

Relacions d'aquest contingut