Una batalla quotidiana que podem i hem de guanyar

La paraula estrès es va començar a utilitzar en física, i no va ser fins als anys trenta que Hans Seyle la va començar a utilitzar per referir-se a les circumstàncies i esdeveniments que influeixen sobre una persona i produeixen reaccions en ella. L'estrès és un fenomen fisiològic normal, és la resposta que emet un organisme davant d'estímuls percebuts com amenaçadors. Per això, el bon estrès és positiu: ajuda a suportar situacions exigents i a reaccionar davant les demandes de l'entorn. L'estrès negatiu o distrès apareix quan l'organisme no és capaç d'adaptar-se a la situació, de donar respostes adequades a les demandes de l'entorn. Es produeix una activació i ansietat desmesurades, acompanyades d'incapacitat per centrar-se eficaçment en les tasques. El malabarista executa les seves maniobres amb tres boles, després amb quatre, més tard amb cinc; però, en incorporar la sisena, li cauen totes les boles, no només la sisena.

Les persones tenen una capacitat limitada de treball i de resposta a les situacions. Quan se'ns exigeix més del que som capaços de respondre en aquell moment, ens podem bloquejar de tal manera que no puguem realitzar tasques senzilles que amb prou feines representaven dificultat. Per respondre a les exigències quotidianes i a les situacions extraordinàries necessitem un cert grau d'activació, de tensió. Si és insuficient, no respondrem bé, però si la tensió és excessiva, podem quedar incapacitats per respondre.

Fases de l'estrès

L'estrès no apareix de manera sobtada, es considera que existeixen tres fases.

1. Fase d'alarma: en el moment d'enfrontar-me a una situació difícil o nova, el nostre cervell analitza els elements nous, els compara recorrent a la memòria de conjuntures similars i si entén que no disposem d'energia per respondre, envia ordres perquè l'organisme alliberi adrenalina. El cos es prepara per respondre, augmentant la freqüència cardíaca, la tensió arterial, tensant els músculs¿ és una reacció biològica que ens prepara a respondre.
2. En la fase de resistència, l'individu es manté actiu mentre dura l'estimulació i, tot i que apareixen els primers símptomes de cansament, es continua responent bé. Quan la situació estressant cessa, l'organisme torna a la normalitat.
3. I, finalment, en la fase d'esgotament, si l'activació, els estímuls i les demandes no disminueixen, el nivell de resistència acaba per esgotar-se i apareix de nou l'alarma. Es comencen a patir problemes físics i psíquics. Segons Hans Seyle, "l'estrès esdevé perillós quan apareix amb freqüència, es prolonga de manera inusual o es concentra en un òrgan del cos".

Símptomes corporals de l'estrès

No només té repercussions psicològiques, també afecta el nostre estat de salut física:

• Aparell digestiu: l'estómac segrega més àcids. Si la situació es manté, les parets s'acaben irritant. La sang es desvia de l'estómac i s'altera el procés de la digestió. Moltes úlceres gastroduodenals i la colitis ulcerosa estan relacionades amb situacions contínues d'estrès.
• Aparell muscular: la tensió apareix en forma de contractures a diferents nivells: mandíbules, coll, esquena, dolors a les cames
• Aparell respiratori: la respiració s'accelera i es torna entretallada. Es té la sensació que l'aire no omple els pulmons.
• Sistema cardiovascular: s'alliberen adrenalina i noradrenalina, que fan que el ritme cardíac i la pressió de la sang augmentin. Es produeix una dilatació dels vasos sanguinis i retenció de líquids.
• Pell: augment de la sudoració. Si l'estrès és prolongat, poden sorgir patologies dermatològiques vinculades a estats d'ansietat.

Quan sorgeixen aquests símptomes "funcionals" (sense causa orgànica aparent), es produeix una retroalimentació negativa que activa una altra vegada els processos biològics d'alarma i redobla la simptomatologia.

Eines per combatre l'estrès

Quan els símptomes de l'estrès comencen a perjudicar la nostra qualitat de vida causant sofriment psicològic, irritabilitat, descens del rendiment laboral, dificultats de concentració, insomni o visió pessimista de la realitat, hem de recórrer a ajuda especialitzada.

No es pot fugir permanentment de les situacions que produeixen estrès. Alguna vegada s'han d'afrontar, i per a això disposem d'eines que seran vàlides si s'apliquen de la mà de professionals qualificats. Vegem-ne algunes:

• Fàrmacs: tranquil·litzants o antidepressius (sempre sota prescripció mèdica), indicats per reduir l'ansietat. Molt útils si es complementen amb altres tractaments que ajuden a eliminar també les causes de l'estrès, no només els símptomes.
• Relaxació: tècniques que combinen la respiració profunda ¿que garanteix una bona oxigenació¿ amb la distensió dels músculs. Un cervell ben oxigenat i que percep el benestar de la relaxació muscular està més ben preparat per percebre positivament la realitat problemàtica. Hi ha moltes tècniques, però convé descartar les que comporten manipulacions de la personalitat desconegudes pel pacient i les que són paranormals o científicament indemostrables.
• Tècniques cognitives: mètodes psicològics articulats per experts. Intenten reestructurar el pensament de qui pateix perquè aprengui a interpretar adequadament les situacions que li produeixen malestar.
• Massatge: relaxa els músculs i estimula la circulació sanguínia. Les tècniques van des del massatge fisiològic fins al sensitiu.
• Hidroteràpia: L'aigua, a pressió i temperatura adequades, és un element relaxant. Les teràpies en balnearis d'aigües termals i talasoteràpia s¿han tornat a posar d'actualitat.
• Musicoteràpia: usa la música (normalment, instrumental i sense estridències) com a element relaxant.

Consells per prevenir l'estrès

• Dormir el necessari. El normal són vuit hores, però depèn de cada persona. El son ha de ser reparador, ens hem de sentir descansats quan ens aixequem del llit.
• Fer exercici físic adaptat a l'edat i condició de cada persona ajuda a alliberar tensions i facilita l'augment d'endorfines, substàncies que provoquen sensacions agradables.
• Cuidar l'alimentació. No només portar una dieta equilibrada, sinó menjar amb temps suficient.
• Tècniques de relaxació. Prendre's quinze o vint minuts cada dia per practicar aquestes tècniques. Si no es coneixen, intentem informar-nos-en. La migdiada diària, encara que breu, és una altra opció.
• Organitzar bé el temps. La precipitació, les presses i l'acumulació desordenada de tasques causen estrès. Dediquem a cada cosa el seu temps, sense oblidar reservar un temps per a nosaltres mateixos.
• Separar la feina de la vida personal. No portar feina a casa i aprendre a oblidar-se'n quan no treballem. Una opció: buscar-nos altres "obligacions" quotidianes cada dia.
• Aprendre a comunicar les nostres coses. Parlar dels nostres problemes amb gent de confiança alleugereix tensions internes.
• Trencar la monotonia. La rutina és un factor que acompanya la tensió emocional i genera insatisfacció i avorriment. Busquem coses diferents per fer cada dia.

Relacions d'aquest contingut