Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Javier Martínez Plumé, professor i expert en noves tecnologies aplicades al trànsit: "El conductor també és responsable dels problemes de trànsit"

 Javier Martínez Plumé és un jove físic especialitzat en informàtica i electrònica que desenvolupa la seva tasca d'investigació i docència a l'Institut de Robòtica de la Universitat de València.

El trànsit i els sistemes intel·ligents de transports (SIT) han centrat la seva carrera i l'han portat a participar en diversos projectes, nacionals i internacionals, d'estudis i aplicacions de noves tecnologies a xarxes viàries i sistemes de control, gestió i informació del trànsit. Martínez Plumé serà un dels ponents del Congrés La ciudad en la punta de sus manos que organitza Bilbao 2001 des del 21 fins al 23 de juny al Palau Euskalduna de la capital biscaïna, per tal d'analitzar els sistemes intel·ligents de transport i la seva aplicació futura en ciutats de mida mitjana com a solució als problemes de transport i mobilitat. Javier Martínez assegura que "falta poc perquè la societat interioritzi el llenguatge de les noves tecnologies aplicades al transport i al trànsit".

Què són els sistemes intel·ligents de transports?

Són un mitjà per regular el trànsit i aconseguir més seguretat en la conducció. Per entendre'ns, són plafons recolzats en icones, símbols i avisos, que aprofiten les noves tecnologies per procurar més informació tant a les persones que regulen el trànsit com als ciutadans, ja siguin conductors o vianants. Per exemple, quan arribem a una ciutat i un plafó ens avisa on hi ha els embussos i ens proposa una ruta alternativa, o quan en entrar en una corba un senyal detecta que anem a una gran velocitat i ens indica amb un cartell lluminós que l'hem de reduir.

Volem implantar els SIT a totes les carreteres i vies que ho requereixin i aconseguir que el ciutadà els sàpiga interpretar i que li resultin útils. Encara que les icones estan dissenyades perquè les entengui tothom, no seria sobrer que entressin a formar part del codi de circulació, perquè si aquests símbols no s'entenen, els resultats que obtindrem seran pobres. Falta poc perquè la societat interioritzi el llenguatge de les noves tecnologies i entrin a formar part de la nostra quotidianitat a la llar i a la feina. Trobar en un encreuament un plafó que informa de l'estat de les dues vies serà, d'aquí a pocs anys, habitual.

Ara com ara, és poc menys que una utopia pensar en una ciutat de mig milió d'habitants sense embussos en hora punta. Es poden optimitzar prou els recursos dels SIT com per organitzar millor la xarxa viària urbana i radial?

Si els ciutadans no s'acostumen a utilitzar el transport públic i es manté la proporció d'un coche-un ocupant, difícilment es podran afrontar les congestions de trànsit per moltes noves tecnologies que s'apliquin. El que sí que poden fer els SIT és optimitzar el trànsit, però la carretera té una capacitat, com la té una canonada a la qual resulta impossible absorbir més aigua de la que hi cap. Es poden fer millores, ampliant recursos i evitant turbulències, però no perseguim impossibles que no es poden aconseguir.

Quins beneficis reporta als conductors la informació del trànsit en temps real?

El trànsit no té un únic responsable, són molts els agents i organismes involucrats, un dels quals, i s¿acostuma a oblidar, és el conductor, responsable directe dels problemes del trànsit. Si tots sortim a la mateixa hora de casa i utilitzem les mateixes vies per dirigir-nos a la nostra destinació és normal que s'originin embussos. Els SIT no pretenen canviar hàbits, però sí que poden oferir informació en temps real del que està passant a la carretera, fins i tot pronosticar el que succeirà en un curt període de temps, amb la qual cosa l'usuari podrà prendre una decisió en benefici seu i de tot el trànsit.

A través de quins sistemes de comunicació s'ofereix i es rep aquesta informació?

Més enllà de la ràdio tradicional, se n'estan popularitzant molts d'altres. Els plafons de missatges variables ofereixen alternatives al conductor i el mantenen informat del que passa, i gràcies a això la sensació de seguretat augmenta. Si s'arriba a una intersecció, dues vies per a una mateixa destinació, i un plafó assenyala que a pocs quilòmetres hi ha una retenció en una de les vies, el conductor podrà desviar el seu rumb i prendre la via alternativa. D¿aquesta manera s'aconsegueix que la congestió desaparegui més ràpidament i que disminueixi el risc d'accidents.

Els sistemes tecnològics Wap i GPS ofereixen informació al conductor, però ha de ser llegida, per la qual cosa aconseguir aquestes dades pot provocar distraccions i fins i tot accidents...

De fet, en provoquen. Per això, les investigacions busquen millorar la interfície amb l'usuari, no obligar-lo a llegir ni a estar atent a les comunicacions, sinó que les obtingui de forma automàtica i oral. Els sistemes d'orientació GPS o els telèfons mòbils WAP serveixen per marcar rutes, però han de ser capaços de transmetre missatges parlats al conductor. La Comissió Europea està fomentant el sistema RDSTMC recolzat a la ràdio, que codifica els missatges de trànsit. El receptor de l'usuari els rep descodificats al seu cotxe en el seu idioma. Això permet que si viatjo per Alemanya, pugui rebre en castellà la informació sobre les carreteres alemanyes.

Quant costarà, en temps i diners, implantar aquest nou sistema?

El seu desenvolupament al nostre país està en fase de proves, però les previsions són que en una dècada el seu ús sigui popular. Respecte al preu, passa com amb tots els avenços tecnològics. Fa uns anys el coixí de seguretat o l'aire condicionat era exclusiu de les gammes altes de vehicles i en aquests moments forma part de l'equipament de sèrie en cotxes utilitaris. El preu del descodificador s'aproxima al d'un aparell de ràdio per al cotxe.

Com s'explica que s'opti per instal·lar SIT en trams viaris perillosos, en els "punts negres" fatídics, en lloc de modificar aquests trams de tan alta sinistralitat?

No sempre és així, però molts encreuaments, corbes o canvis de rasant es converteixen en punts negres per l'ús que en fa el conductor, per la qual cosa una obra per canviar-los potser no serà la solució. També pot ser que executar l'obra resulti impossible. Pot ser més eficaç utilitzar la tecnologia, implantar un plafó informatiu, un radar que ofereixi informació personalitzada i vistosa, i no només el senyal de reduir a 40 quilòmetres per hora, per aconseguir que el conductor modifiqui el seu comportament i circuli a la velocitat que permet aquest tram de la carretera.

És fàcil, per tant, concloure que, a més d'incorporar noves tecnologies, urgeix millorar l'educació viària?

Si es viatja als països nòrdics, on les carreteres són de molt baixa qualitat per raons d'orografia i clima, qualsevol percep que la seguretat, paradoxalment, és altíssima. De fet, tenen la taxa d'accidentalitat més baixa d'Europa. Això es deu a l'educació i als hàbits adquirits pels conductors que, fins i tot amb cotxes potents, tendeixen a obeir les normes de circulació. Tot rau a fer un bon ús de la tecnologia.

En quina mesura les noves tecnologies poden ajudar a reduir el nombre de víctimes en les dates de vacances?

Ens poden ajudar a informar més i millor a l'usuari. Arriben les vacances i volem viatjar, però si ho fem coneixent totes les dades, no solament els pronòstics, sinó també els esdeveniments que estan succeint mentre estem en ruta, podem adequar la velocitat, avançar l'hora de menjar, aparcar i visitar un poble... Es redueix així la sensació de desconcert, d'intranquil·litat i nervis que genera la incertesa de desconèixer què ens trobarem deu quilòmetres més endavant.

La possibilitat de viatjar més, més lluny i de manera més ràpida defineix el transport i, per extensió, el modus vivendi actual. Això és el progrés?

Només si a les tres premisses se n¿hi afegeix una quarta: viatjar més segurs. Llavors, indubtablement, sí que es tracta de progrés.

No hem parlat del vianant. Com el beneficien els SIT?

A més de la seguretat que reporta que el conductor tingui més elements perquè la seva conducció sigui adequada, on més i millor poden actuar els SIT respecte al vianant és en potenciar la qualitat dels serveis públics. Si el vianant viatja amb metro o amb autobús i mentre l'usa rep una informació correcta i completa de temps d'espera, altercats o situació del trànsit, la seva confiança augmentarà i aquella garantia de rebre un servei de qualitat farà que converteixi en hàbit la seva condició de vianant i d'usuari del transport públic.

Quina ha de ser la velocitat a les diferents parts de la ciutat?

Una via metropolitana, encara que tingui quatre carrils i serveixi de cinturó de la ciutat, continua ocupant un espai a la ciutat, per la qual cosa és susceptible de patir accidents, diguem-ne domèstics: el nen amb la pilota, un gos, el conductor que oblida assenyalar la seva maniobra amb intermitents... amb la qual cosa, si la velocitat supera els 50 quilòmetres per hora, difícilment es podran evitar esdeveniments greus. S'ha de ser conscient que s¿està en una ciutat, on hi ha semàfors, on els senyals són els propis d'aquest tipus de circulació. De fet, a les ciutats s'han aplicat moltes noves tecnologies, encara que en ocasions el ciutadà no les percep. Per exemple, la col·locació de sensors en llocs clau que determinen la regulació global del trànsit. Es provoca un petit embús en una entrada per evitar embussos més grans en altres zones. Tot està controlat perquè un canvi concret afecti de manera simultània el trànsit en general.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto