Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Anàlisi de productes

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Tendes de campanya: Qualitat mediocre: hi abunden manques i defectes

S'han analitzat sis tendes de campanya amb capacitat per a 2-4 persones els preus de les quals oscil·laven entre 9.000 i gairebé 25.000 pessetes

 Les proves van avaluar les característiques i prestacions més importants en aquest producte, tenint en compte criteris d'ús, la legislació sobre etiquetatge i una normativa de referència (de compliment no obligat) que fixa les característiques desitjables de les tendes, entre les quals hi ha les de seguretat i les proves que han de verificar el mesurament i la comprovació dels apartats esmentats.

Els resultats han estat decebedors: cap tenda es pot definir no ja de bona qualitat general, sinó ni tan sols d'acceptable. El motiu: totes presenten deficiències en aspectes crucials. Després de la ponderació de tots els resultats, es conformen dos grups de qualitat. Amb un "regular" figuren cinc tendes: Tende i Explorer DT-180 (la més cara i la més barata respectivament), Nevada, Hibou (totes dues unes 15.000 pessetes) i Annapurna (gairebé 22.000 pessetes). El segon grup està format únicament per Aran-4 (la segona més barata, gairebé 10.000 pessetes), amb un "malament". Com es pot comprovar, el preu té poc a veure amb la qualitat del producte.

Els principals punts febles d'aquestes sis tendes són la informació al consumidor (cap aprova l'examen de CONSUMER i els defectes van ser abundants: absència de dades obligatòries, manca de garantia i instruccions d'ús incompletes) i la seguretat (només Explorer DT-180 respecta totes les directrius de la norma de seguretat per a aquest producte que, tot s'ha de dir, és exigent i de compliment no obligat).

Altres defectes importants i comuns (la meitat de les mostres analitzades amb resultats negatius) van ser la poca habitabilitat de l'interior de les tendes, la resistència insuficient als estrips de la cubeta (zona en contacte directe amb el terra) i a la perforació del doble sostre de la tenda, com també la poca resistència d'una de les zones que més tensió pateix: la que està situada prop del tirant que uneix el doble sostre amb el terra.

En aquesta anàlisi comparativa no hi ha millor relació qualitat-preu. Podria ser Explorer DT-180 (la més barata, 9.000 pessetes), però una tenda que no resisteix a la pluja i que no aporta document de garantia no pot merèixer aquest guardó. L'altra opció seria Tende, però el seu preu elevat (és la més cara, gairebé 25.000 pessetes) no concorda amb les manques greus que se li han detectat: resistència insuficient de la cubeta als estrips (defecte crític), errors en seguretat, etiquetatge incorrecte i escassa facilitat de muntatge-desmuntatge de la tenda. Aquestes dues són les millors, però cap ha superat globalment les proves i totes dues han merescut un mediocre "regular". L'usuari l'escollirà d'acord amb les seves preferències personals, l'ús que pensa donar a la tenda, les característiques i prestacions de cada una i els diners que pensi gastar en aquest producte tan relacionat amb el temps de lleure de molts ciutadans.

Entrant en més detalls ...

Només Explorer DT, Nevada i Annapurna oferien en el seu etiquetatge la informació obligatòria, millor a Explorer DT per l'etiqueta que, a l'interior de la tenda, assenyala les precaucions que cal adoptar davant un possible foc. I únicament Nevada i Tende contenen un document de garantia correcte; tres no aporten cap garantia i una (Hibou) sí que l'ofereix, però no és correcta. Quant a instruccions d'ús i manteniment, només es poden considerar satisfactòries Nevada, Annapurna i Tende. Les altres pecaven d'absència d'informació útil.

Quant a seguretat, només Explorer DT-180 va resultar conforme a la normativa (de caràcter orientatiu, no obligatori); a Nevada, Tende, Aran-4 i Annapurna no figuraven les advertències recomanables davant el foc. I es van detectar deficiències en la resistència essencial dels ancoratges per a tempesta (a Nevada, Tende, Hibou) i en les característiques de les cremalleres (Annapurna). Després de totes les proves de seguretat, es conclou que la més segura és Explorer DT-180, seguida d'Aran-4. Les menys segures són Nevada i Tende.

D'altra banda, Tende ofereix el nombre més alt de vents (5), la qual cosa contribueix a una millor fixació (i protecció) del doble sostre davant el vent. Les altres tenien tres o quatre vents. Hibou i Annapurna incorporen ancoratges metàl·lics (més sòlids) de cubeta-terra, mentre que en les altres quatre són de plàstic.

La comoditat, essencial

Quant a la qualitat dels acabats destaca Nevada, que a més és la més lleugera (3 quilos) i la més senzilla de muntar i desmuntar. La més pesada és Tende (4,5 quilos), que resulta la més fàcil d'empaquetar després d'utilitzar-la, i l'habitabilitat va resultar insatisfactòria a Nevada (alçària lliure insuficient), a Annapurna i Aran-4 (capacitat real inferior a l'anunciada).

L'aptitud a l'ús i l'ergonomia (quantitat de butxaques, fixació per a llanterna, nombre d'entrades a la tenda, nombre de zones de ventilació, recanvis, comoditat general, il·luminació...) va ser notablement menor a Aran-4 que a les altres. Les millors quant a aptitud a l'ús i ergonomia, però amb només un "acceptable", van ser Tende, Explorer DT-180 i Annapurna. Les altres dues es van haver de conformar amb un "regular" en aquest apartat crucial, tan relacionat amb la comoditat que les tendes aporten a l'usuari.

Com responen davant la humitat i la pluja?

Respecte a la impermeabilitat, essencial en un producte la principal funció del qual és protegir l'usuari de la intempèrie, l'estanquitat de la cubeta va ser a Aran-4 molt inferior a la de la resta de tendes. Aquesta prova es va realitzar disposant un determinat volum d'aigua sobre les costures que uneixen la cubeta amb la resta de la tenda, a la zona dels ancoratges. Van destacar Tende (la millor), Nevada, Explorer DT-180 i Hibou, encara que també Annapurna va demostrar una estanquitat acceptable de la seva cubeta.

El segon apartat de l'examen d'impermeabilitat és la resistència a la pluja, que es va mesurar sotmetent les costures del doble sostre de cada tenda a un arc de pluja durant dues hores. Si en finalitzar l'assaig es cala el doble sostre de la tenda permetent el pas de l'aigua, es considera que la mostra ha fallat. Això, un defecte greu, només es va produir a Explorer DT-180. Les altres cinc tendes van reaccionar satisfactòriament davant la pluja. En general, les més impermeables són Tende i Nevada, encara que també Hibou i Annapurna es van comportar satisfactòriament.

COM ES VAN FER LES PROVES

Les tendes són productes per a esbarjo i esports, i atès que la seva funció és proporcionar als usuaris condicions d'habitabilitat durant un temps determinat i assegurar certa protecció davant els rigors de la intempèrie, han de complir requisits quant a seguretat, resistència, comoditat, informació... A l'anàlisi de CONSUMER es van realitzar proves molt diverses per avaluar les característiques i prestacions més rellevants d'aquest producte, tenint en compte la legislació general d'etiquetatge (de compliment obligat) i una normativa de referència que, encara que els fabricants no estiguin obligats a respectar, estableix les característiques i prestacions desitjables en les tendes com també les proves destinades a verificar les característiques esmentades.

Etiquetatge

L'etiquetatge ha d'incloure la informació obligatòria (composició, característiques essencials d'ús, instal·lació, manteniment i perillositat, identificació del fabricant o exportador), en castellà i de forma visible. Encara que no és obligatori, sí que sembla convenient que les tendes portin a l'interior una etiqueta sobre les precaucions contra el foc, advertint sobre aparells de calefacció, cuina i llum, disposicions de prevenció d'incendis, precaucions que cal prendre amb els infants... Així mateix, la legislació recull els productes de lleure i esports com a productes durables, per la qual cosa haurien de presentar una garantia conforme a la legislació. Finalment, estaria bé que incloguessin instruccions d'ús i manteniment, per tal d'informar sobre com escollir el lloc d'acampada, o fer el muntatge, empaquetatge, manteniment, reparació...

Facilitat d'ús

S'han valorat, en principi, el pes de la tenda (com menys pes millor) i la mida de les bosses de transport (si són excessivament petites, la tasca de guardar la tenda es pot complicar i requerir l'ajuda d'una altra persona). Així mateix, cinc experts en acampades van avaluar el grau de dificultat que comportava muntar i desmuntar cada tenda. Finalment, es va comprovar l'habitabilitat: alçària lliure (la normativa estableix un mínim desitjable) i que la capacitat (nombre de persones que hi caben còmodament a l'interior) coincideixi amb la declarada.

Aptitud a l'ús i ergonomia

Es va comprovar el nombre de butxaques de cada tenda, si tenien fixació per a llanterna, el nombre d'entrades (una o dues), el de zones de ventilació efectives, si es troben oposades l'una de l'altra o no, si té faldons de protecció davant la neu, els recanvis..., a més de la il·luminació interior i la comoditat general que ofereix la tenda als seus usuaris.

Impermeabilitat

Es van comprovar dos aspectes: la estanquitat de la cubeta (part de la tenda que està en contacte directe amb el terra) i la resistència a la pluja.

L'estanquitat de la cubeta es va verificar disposant un volum d'aigua conegut sobre les costures cubeta-tenda, a la zona dels ancoratges. Després d'un temps determinat, es va verificar el volum d'aigua perdut, calculant així la velocitat de calat. Els resultats es poden qualificar de molt bons a Tende (0,04 litres/hora) i de bons a Nevada (0,3 litres/hora), Explorer DT-180 (0,34 litres/hora) i Hibou (0,36 litres/hora), com també d'acceptables a Annapurna (0,76 litres/hora). Van ser dolents només a Aran-4 (2,17 litres/hora).

El paràmetre crític és la resistència a la pluja. Es va mesurar sotmetent les costures del doble sostre de cada tenda a un arc de pluja durant 2 hores a una pressió determinada, la qual cosa equival a condicions climatològiques adverses. Si en finalitzar l'assaig la pluja cala el doble sostre permetent el pas de l'aigua, es considera que la mostra falla. L'única que no va superar la prova va ser Explorer DT-180. En les cinc restants, la resistència a la pluja va ser satisfactòria.

Resistència als estrips

A la cubeta, la resistència del teixit als estrips és essencial: en estar en contacte amb el terra es troba més exposada a aquest tipus de trencament. S'ha avaluat la resistència esmentada determinant la força necessària (mesurada en Newtons) per produir un estrip en condicions controlades.

A la més resistent (Hibou) es va necessitar una força de 87 Newtons per produir l'estrip, mentre que, just a l'altre extrem, Nevada, Annapurna i Tende van produir estrips amb només 10-11 Newtons.

Resistència a la perforació

Una altra característica crucial en una tenda és la resistència a la perforació dels diversos components. Es determina la força necessària (en Newtons) per perforar el teixit del doble sostre i de la cubeta emprant per a la mesura un dinamòmetre amb una agulla de penetració d'1,5 mil·límetres de diàmetre. Al doble sostre, els millors resultats van ser per a Annapurna (39 N) i els pitjors per a Explorer DT-180, Hibou i Aran-4 (entre 23 i 30 N). A la cubeta, Explorer DT-180 va ser la tenda més resistent a la perforació (49 N), i les pitjors (encara que acceptables) van ser Nevada, Annapurna i Tende, amb entre 34 i 35 N.

Resistència de zones tensades

Costures, vents i enganxalls són les zones sotmeses a més tensió en una tenda, per la qual cosa és fonamental conèixer la resistència (mesurada en Newtons) que mostren fins que es produeix la deformació total o trencament d'aquests components, sempre en condicions controlades de velocitat d'aplicació d'aquesta força. El comportament dels diversos components va ser diferent. Els millors resultats van ser els d'Explorer DT-180, única tenda en la qual la resistència va ser satisfactòria, o almenys mitjana, als quatre components avaluats. El pitjor comportament va ser el d'Aran-4: tant la costura del doble sostre i els vents com el tirant exterior de la cubeta van donar molt mals resultats de resistència.

Resistència de les cremalleres a la tracció transversal

La normativa de caràcter optatiu aplicable a les tendes estableix un assaig per avaluar la resistència de la cremallera interna i de l'externa, establint un mínim per considerar un resultat com a satisfactori. L'assaig es va realitzar sobre mostres de 100 mil·límetres de llargada de les cremalleres de la tenda i del doble sostre. S'ha determinat la força (en Newtons) que cal aplicar lateralment sobre un ample de 25 mil·límetres per aconseguir l'obertura de la cremallera en condicions controlades de velocitat (50 mm/minut). A les cremalleres interiors, la normativa (no obligatòria) estableix un límit mínim de 250 N, i a l'exterior el mínim és de 350 N. A les proves realitzades per CONSUMER, totes les cremalleres van resultar satisfactòries, ja que van superar les resistències mínimes esmentades. Les més resistents van ser les d'Explorer DT-180, seguides de les d'Annapurna.

Resistència de les barnilles

La mateixa norma estableix l'assaig aplicable a les barnilles de l'estructura de la tenda, sempre que siguin d'acer i amb una espessor de paret superior a 1 mm i diàmetres de l'ordre dels 20 mm. Les barnilles de les tendes analitzades aquí són de materials diferents i de menor espessor, però els tècnics de laboratori han adaptat els criteris de la normativa per adequar-los a aquestes tendes. Els resultats permeten afirmar que la resistència de les barnilles era suficient i satisfactòria en totes les mostres. Però sapiguem com es va fer la prova: es van prendre dos trams acoblats de cada barnilla, es van subjectar als seus extrems i es va aplicar en el punt d'acoblament un pes preliminar d'un quilo durant un minut. A continuació, es va aplicar a la mateixa zona una càrrega de 10 quilos durant 4 minuts. Una vegada retirada aquesta càrrega, es torna a aplicar la d'un quilo i es mesura la deformació permanent residual en la barnilla, o diferència respecte al punt inicial. Es va considerar que el comportament de les barnilles era satisfactori quan la deformació permanent resultant era inferior o igual a 3 mil·límetres.

Com comprova CONSUMER la seguretat que ofereix una tenda de campanya

La normativa (de caràcter optatiu) aplicable a tendes estableix condicions de seguretat relatives a la carcassa o estructura de la tenda (el mateix concepte que la resistència de les barnilles descrit anteriorment), a la resistència mínima (350 Newtons) dels ancoratges per a tempesta (el mateix concepte que la resistència de la zona tensada propera al tirant que uneix el doble sostre amb el terra, descrit abans), a les cremalleres (lliscadors de diferent color que el teixit o les dents o, si no n¿hi ha, un tirador vistós; doble tirador que permeti l'obertura tant de l'interior com de l'exterior, amb almenys una d'obertura de baix cap a dalt) i l'advertiment de precaucions contra el foc.

Únicament Explorer DT-180 compleix en tot la norma de seguretat. Nevada i Tende van fallar quant a la resistència mínima dels ancoratges per a tempesta i no tenien indicació de precaucions contra el foc. Hibou falla en els ancoratges per a tempesta i Aran-4 ho fa només respecte a la manca de la informació de precaucions contra el foc. Finalment, Annapurna falla en les cremalleres (ja que no presenta cap lliscador de diferent color que el teixit i les dents, ni un tirador vistós) i en l'absència d'indicació de precaucions contra el foc.

La resistència no és menys important...

La resistència (que es va comprovar mitjançant diverses proves) està directament relacionada amb la durabilitat de la tenda en bones condicions d'ús, per això és tan important. En els assaigs de resistència als estrips de la cubeta (la part que roman en contacte directe amb el terra), van destacar Hibou i Aran-4. Les pitjors van ser Annapurna, Tende i Nevada, amb uns valors de resistència (mesurats en Newtons) vuit vegades inferiors als d'Hibou. A Explorer DT-180, la resistència als estrips va ser mitjana.

La resistència a la perforació es va mesurar al doble sostre i a la cubeta, i els resultats van ser acceptables. Les més resistents són Annapurna, Nevada i Tende. Per la seva part, Aran-4 és la que pitjor tolera l'acció d'objectes punxants al doble sostre, on també van fallar Hibou i Explorer DT-180. Quant a resistència a la perforació de la cubeta, cap mostra va suspendre l'examen.

Referent a la resistència a les zones de la tenda més sotmeses a tensió (costura de doble sostre, zona propera als vents, zones tirant exterior de la cubeta i tirant del doble sostre), la millor i l'única del tot correcta va ser Explorer DT-180. Tende va ser la segona més resistent. I la pitjor, Aran-4, que va fallar en tres de les quatre proves, seguida de Nevada, amb baixes prestacions en dues zones. Finalment, la resistència de cremalleres i barnilles va ser satisfactòria en totes les mostres.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto