Saltar el menú de navegació i anar al contingut
Comprar a Internet no ha de ser més insegur que fer-ho en el món físic. Només cal aprendre a espavilar-se en aquest nou mitjà
Els mateixos usuaris que no tenen objecció a permetre que un cambrer desaparegui darrere de la barra amb la seva targeta de crèdit, desconfien quan es tracta de teclejar el número de la mateixa targeta a Internet. I és que és una creença estesa que la Xarxa és inherentment insegura. La por al que és desconegut fa que en un ambient que els resulta hostil, molts consumidors es retrotreguin a l'hora d'agafar la cartera. Al món físic tothom coneix les regles del joc (o és que no mireu si les pomes estan tocades?), la clau ara és incorporar les normes del nou món: el digital Com deia un articulista del New York Times, el comerç electrònic no és més que "una venda per catàleg amb estil". L'usuari contracta a distància un servei que, en la majoria dels casos, li arribarà per correu o missatger. Això sí, aquests catàlegs es poden actualitzar al minut i ser únics per a cada usuari, adaptant-se als seus gustos i apetències.
A l'hora d'enfrontar-se amb una botiga virtual és important no deixar-se confondre pels termes. Moltes botigues afirmen que utilitzen servidors segurs per a les transaccions. Però, això què significa? Que les comunicacions entre l'usuari i la botiga són pràcticament inexpugnables ja que viatgen encriptades. Tanmateix, ningú garanteix el que passa a tots dos extrems. Si l'usuari té un virus dels anomenats troians, que registra totes les seves accions de l'ordinador, estarà exposat a que un desaprensiu aconsegueixi informació compromesa cada vegada que compri alguna cosa. De la mateixa forma, si la botiga no és de confiança, de res servirà que les dades no es corrompin pel camí. La solució al primer problema és senzilla: instal·lar un antivirus i actualitzar-lo de forma periòdica. Tanmateix, en el segon cas, és més complicat avaluar quan una botiga ha de gaudir de la confiança del consumidor, encara que hi ha unes pautes que rares vegades fallen.
El lloc-web ha d'estar instal·lat sobre un servidor segur. Per comprovar-ho, n'hi ha prou amb veure que al navegador Netscape apareix el dibuix d'una clau i a l'Explorer un cadenat tancat. A més, com més informació ofereixi el comerç sobre si mateix, millor. Dades com un telèfon de contacte o una adreça postal permeten al consumidor saber amb qui està tractant. I és que, com diu l'aforisme, a Internet ningú sap que ets un gos, o, el que és el mateix: és molt fàcil ocultar que el que sembla un centre comercial imponent no és més que una paradeta d'entre tantes.
A l'hora de decantar-vos per un sistema de pagament no ho dubteu. Si la botiga ofereix contrareembossament escolliu aquesta forma de pagament, així no abonareu res fins a tenir la mercaderia a les vostres mans. Això no obstant, la majoria de botigues només permeten el pagament amb targeta de crèdit. En aquest cas, no és mala idea tenir una targeta destinada només a les compres en línia. Així podreu fer un seguiment exhaustiu de cada adquisició i comprovar que no us efectuen càrrecs erronis. Alguns comerços permeten donar el número de targeta per telèfon. No és que la Xarxa sigui molt menys fiable que altres sistemes, però la sensació d'inseguretat que provoca en molts consumidors fa que els comerços electrònics ofereixin sistemes i garanties de tot tipus que converteixen la compra en línia en tant o més segura que la tradicional.
Tanmateix, existeixen errors. Un informe de la consultora Baquía assenyalava que Espanya no és precisament un exemple a seguir: gairebé el 100% de les botigues en línia presenten algun defecte, encara que la mateixa consultora culpa a la dispersió legislativa del fet i al·lega que "el més probable és que aquestes empreses ni tan sols siguin conscients dels seus errors". Segons el mateix informe, el nombre de botigues amb errors greus no arriba al 15%.
El consumidor que faci el pas trobarà a Internet avantatges que serien impensables en el món tangible. Una de les més evidents és la senzillesa i comoditat per comparar preus. No es tracta només que l'internauta pugui recórrer, des de casa i sense treure's el pijama, una per una les botigues digitals per descobrir quina és la que disposa de millors ofertes. Hi ha sistemes com Mysimon que realitzen ja de forma automàtica i gratuïta aquesta comprovació. Els resultats s'actualitzen cada poques hores i permeten conèixer de primera mà on s'ha d'adquirir un producte. Aquests són els autèntics centres comercials de la Xarxa. Del seu desenvolupament dependrà en gran mesura l'avenç del comerç electrònic, sobretot, perquè analitzen la qualitat dels llocs-web que es dediquen al comerç electrònic i ofereixen classificacions de gran ajuda a l'hora d'escollir un lloc per comprar.
I si, malgrat tot, la compra surt malament, no oblideu que, com en qualsevol altra compra a distància, teniu set dies per reclamar. Això sí, assumiu que és molt més difícil fer valer els vostres drets en una botiga d'Arizona que en una de més propera. Però, abans de deixar-vos encegar pels perills (que n'hi ha) tingueu en compte una dada: el 70% dels clients de la ciberllibreria Amazon repeteixen. Per alguna cosa serà.
A EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI