Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Buscar feina: Amistats i coneguts, la via més eficaç

Al voltant del 10% de la població espanyola, 4 milions de persones, busca feina al nostre país. Aquesta xifra engloba joves que volen accedir a la seva primera feina (472.000), ocupats que canviarien de feina per diversos motius (un 32%, segons un estudi del CIS de 1999), parats ocasionals i de llarga durada i persones que intenten incorporar-se de nou al mercat professional (com dones que, després d'un període retirades de l'àmbit professional, intenten tornar-hi)

  Dins de la recerca de feina, l'estratègia i els canals que haurà d'utilitzar qui busca la seva primera feina seran ben diferents dels que utilitza algú que, per diversos motius, vol canviar d'ocupació. La formació del demandant també condiciona i encarrila l'accés a la feina: un títol universitari no garanteix l'èxit, excepte en cas de llicenciatures relacionades amb les noves tecnologies, en ple apogeu avui. Un dels problemes de la formació universitària rau en la seva llarga durada: les tendències del mercat laboral inciten els joves a estudiar carreres universitàries que potser quedaran obsoletes quan les finalitzin. Al contrari, la fins fa poc injuriada Formació Professional (FP) respon a les exigències del mercat amb més agilitat i compta amb l'avantatge que se n'ha reduït la durada (després de l'ESO i de dos anys de batxiller, s'accedeix a un cicle de dos anys de FP després del qual es pot exercir una professió). En algunes comunitats autònomes fins a un 44% dels joves es decanta per aquesta opció, que ofereix un índex de col·locació molt elevat: 100% a la construcció, 94% en automoció, 93% en metall i 86% en agricultura i 86% en electricitat i electrònica.

Per tot això, la recerca de feina s'ha de prendre com un procés personalitzat en el qual cada situació (si es té o no experiència laboral, formació, aspiracions, urgència per trobar feina...) requerirà una estratègia diferent i un ús diferent dels intermediaris. Empreses de treball temporal (ETT), agències de col·locació, serveis públics d'ocupació com l'INEM, Internet, anuncis dels mitjans de comunicació i el boca a boca són els principals intermediaris per buscar o canviar de feina.

Cada intermediari resulta més adequat per trobar feina en determinats sectors i les feines trobades mitjançant cada un d'ells seran de diferent durada. A més, la recerca resulta més ràpida amb uns que amb altres (les ocupacions que ofereixen les ETT són, en comparació amb altres intermediaris, menys estables, però la col·locació mitjançant ETT és molt més ràpida, sobretot en el sector serveis).

Internet escala llocs a la llista d'intermediaris, tal com testifiquen les xifres: almenys el 8% de les empreses espanyoles utilitzen els serveis de portals d'ocupació (davant el 2% que ho feien el 1998) i contracten mitjançant aquests portals el 6% dels seus assalariats, i el 36% dels usuaris de la Xarxa ho és també d'aquests serveis.

Però si haguéssim d'esmentar l'intermediari més efectiu per aconseguir feina, el boca a boca destaca entre tots: prop del 70% de les feines s'aconsegueix a través de la xarxa d'amistats i coneguts, el que tradicionalment es denominava 'tenir una bona moma' (o 'un bon padrí') i avui dia 'xarxa de relacions'.

Les professions amb més demanda de feina són ara, a més de les relacionades amb les noves tecnologies, totes les vinculades a la construcció, l'automoció, el metall, l'agricultura, els comercials i els serveis. Les zones on, segons els experts, s'haurà de buscar feina són Madrid, Catalunya i l'arc mediterrani. Les perspectives també resulten falagueres a Navarra, el País Basc i La Rioja. Així mateix, Andalusia pujarà al tren d'ocupació, especialment en el sector de les noves tecnologies.

Finalment, cal esmentar una alternativa laboral que guanya adeptes cada dia malgrat que encara no s'ha popularitzat prou: el teletreball. Encara que a Espanya tan sols el 2,8% dels ocupats treballa a distància des de casa seva, a Europa aquesta modalitat assoleix el 6% i les perspectives d'augment són clares: més del 60% dels empleats tradicionals es mostra interessat en el teletreball per a un futur proper.

De moment el teletreball no s'associa massa a feines de qualitat, sinó més aviat a la temporalitat. A més, la legislació espanyola encara no l'ha regulat, per la qual cosa aquesta modalitat de treball es regeix mitjançant la normativa laboral aplicada al treball tradicional. Tampoc hem d'oblidar l'autoocupació, una opció per als més emprenedors i arriscats, encara que les empreses creades mitjançant aquesta fórmula presenten un elevat índex de mortalitat: prop del 60% desapareixen abans de cinc anys.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto